dimecres, 2 de juny de 2010

L'aldea deshabitada de Canaña Seca al municipi d'Alpuente (els Serrans)

Cañada Seca destacava sobre el capvespre. Era dilluns quan per primera vegada vam anar. Esta al costat mateix de la carretera. No calen paraules de comiat, ni la motxilla, ni cordar-se les botes, ni omplir la cantimplora. En uns passos des del cotxe o des de la bicicleta de muntanya hi arribes. Roman buida, amb alguna casa encara tancada, pero moltes altres transformades en pura runa i tots els corrals assolats. Silenci, pols, paraules mustiades. Una sensacio dificil de descriure. Com tantes altres aldees del municipi d'Alpuente. Li vaig dedicar un poema.

El teu nom és la soca que aguanta
el pas del mestral o de la mort,
que ha quallat com el xop al riu,
i que rebrota als peus d’un om.

4 comentaris:

Sinuhé ha dit...

Un poema magnífico. Espero poder visitar estos lugares en breve.

Saludos

Luis G. ha dit...

Cuantas historias se quedaron grabadas en esas paredes, en esos muros, en esas habitaciones, donde habita un silencio estéril, que se va desmoronando poco a poco. Que evocan al ayer y que aún seguimos de cerca quiénes las amamos, aunque no fuéramos hijos de estas tierras.

Un abrazo, querido amigo.
Luis.

Agustí Hernàndez ha dit...

La comarca dels Serrans també té molts llocs a descobrir. Els canons del Túria, les altures de la Muela del Buitre o del Poyo, però també la Ceja. I com no, l'embassament de Benaixeve, el pic Ropé, aldees deshabitades i excursions extraordinàries a fer. Una gran comarca de la que Cañada Seca només és una xicoteta mostra.

David ha dit...

Personalment, aquests llocs hem produeixen un sentiment de tristesa prou gran i quan els visite i després m´en vaig hem senc malament, com si jo també els donara la esquena. És una sensació, que no m´agrada gens, péro és el que hi ha... Com si al passat hagera estat vinculat a cada un d´aquests llocs i vore sobretot, molts utensilis que hi ha... hem dona la sensació de que tard o prompte els mateixos amos tornaràn i continuaràn la vida que un dia van deixar com si aquests llocs sóls estigeren dormits i no morts, és una cosa molt rara. Et convide a que passes si no és molta molèstia per el meu blog Gràcies!!! http://el-meu-poble.blogspot.com