diumenge, 5 de setembre de 2010

L’aldea deshabitada i en runes Los Villares (municipi d’Arcos de las Salinas)

Novament retorne a les terres i les serres de Terol per a parlar d’una aldea deshabitada. No ho faig perque al País Valencià no queden aldees pendents de les quals parlar, sinó perquè és una de les que en els últims temps més m’ha agradat. Concretament vam anar l’estiu passat. Una aldea de Terol, però molt pròxima als municipis valencians de Alpuente i Puebla de San Miguel.

Estem a la solana de la Serra de Javalambre, per damunt dels 1.000 metres d’altura, en una zona on hi ha altres nuclis deshabitats. Los Villares està relativament a prop de la carrtera que enllaça Arcos i Torrijas. En un revolt de la pista que hi accedeix, la veiem per primera vegada. Des de la distància impressiona menys que quan estàs prop. Semblava més menuda.

Àngels, Bernat i jo veiem totes les cases arremolinades, en la part superior d’una xicoteta elevació, amb les cases, o més bé les runes, a cara-sol. No tinc dades de quan es va despoblar Los Villares, però per l’estat en que es troba, probablement abans de la Guerra Civil. A diferència d’altres aldees d’Arcos, com Las Dueñas, ací el que veiem és un muntó de runes on encara alguns pilars despunten dos o tres metres d’altura. Però poc més. Cases i corrals, amb la carretera Arcos-Torrijas en la llunyania i a la vista.

El paisatge és bonic i convida a reflexionar. Estem en una terra pròxima ja a l’alta muntanya de Terol. Ací el relleu és aspre i dur, i els pobles han estat maltractats per la falta d’oportunitats i l’emigració. La Guerra i la postguerra, una orografia difícil i un clima contintental rigorós, contribuïren a la seua manera a agreujar la despoblació. Ara, a Arcos, la gent torna en estiu. No ho fa a estes aldees mes aïllades, encara que algunes, com La Higuera, sí que s’han rehabilitat.

Arcos de las Salinas ha passat de 1.289 habitants en l’any 1860, als 122 actuals (any 2009). En 1842, el municipi, contant el nucli principal i les aldees, va arribar a tindre 462 vivendes. En 1950 encara tenia 770 habitants; 519 en 1960; 232 en 1970; 169 en 1981 i 166 en 1991. Amb esta evolució és lògic, pensar, doncs, que quasi totes les aldees i nuclis menors del municipi s’han despoblat i la gent va emigrar o es va anar a viure al nucli principal. Al poble de Arcos actualment es concentra quasi tota la població del municipi. Les dades de l’INE de 2009 no poden ser més clares: només tres dels 122 habitants d’Arcos viuen fora del nucli de població.

Els excursionistes ens n’anem de Los Villares quan el sol de la vesprada encara està ben alt. Arrere queda una aldea el testimoni de la qual són unes parets en peu, i una pista que mor als peus de la lloma on se situava. Potser també queda la memòria d’algun ex habitant o els testimonis d’algú els pares de qui la van habitar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Arcos de las Salinas és hui un municipi de Terol. Tot i això, fou municipi de la província de València i va pertanyer al Regne de València. De fet, el canvi de adscripció de Arcos de las Salinas de València a Terol i de Santa Cruz de Moya de València a Conca, deixà al Racò d'Ademuç inconexe.

associació ha dit...

Felicitacions per el teu blog, m'agradat molt, hi ha un poble abandonat al Matarranya es diu Mas del Llaurador, jo vaig fer un blog: http://masllaurador.blogspot.com/

Esta dintre del terme municipal de Valljunquera, no se si coneixes el Matarranya però si tens ocasió visita-la.
Andaban i felicitacions
Una Abraçada Rafael Herrero

Agustí Hernàndez ha dit...

Anònim, Rafael,

moltes gràcies pels vostres comentaris. Si que coneixia de referència el cas de Mas del Llaurador. Respecte a Arcos, tot i ser una part de Terol, per a nosaltres, els valencians, és com si fóra casa nostra.

Anònim ha dit...

es una pena que no useis el castellano. las lenguas maternas se usan en el pueblo de uno para estar con los amigos vecinos o familia, fuera de ahi no pintan nada. como se os ocurre escribir valenciano en internet?, no lo entiendo.
¿solo para catalanes, levantinos y mallorquines?, un tema tan interesante

Agustí Hernàndez ha dit...

Estimat anònim,

en primer lloc li demanaria que em tractara com a veí del País Valencià, i no com a "levantino" ("solo para catalanes, levantinos y mallorquines?, un tema tan interesante"). ja que no sóc ni català ni mallorquí, i hauré de considerar-me "levantino". Li diré que no hi ha cap territori que es diga "Levante", i si coneix algun mapa que estiga actualitzat i ho incloga, m'ho diga, per favor.

I en segon lloc, agraïsc que li semble molt interessant el meu blog. L'ús de la meua llengua materna (i paterna) és una decissió personal que naix de la normalitat amb la qual la utilitze per a la majoria dels àmbits de la meua vida, i per descomtat, este. Si a vosté no li sembla adient, em pareix perfecte, però li he de dir que pense continuar utilitzant el valencià. De fet, de les més de 50.000 entrades (no sé quantes persones) vosté és el primer que no entén la situació.

Amb ferramentes com el traductor automàtic i mil més, totes les llengües estan a l'abast de qualsevol persona mitjanament interessada en el contingut.

Atentament,
Agustí Hernàndez Dolz