






A més de ser un poble de nova planta, Guardamar es pot visitar per altres motius. A principis del segle XX l'avanç de les dunes amenaçava les primeres cases de Guardamar, tal i com podem vore en les fotografies de la casa Museu enginyer Mira. Per evitar-ho es va plantar un pinar a vora mar, per part de l'enginyer Mira, qui també va fer actuacions similars a Elx i Alacant. L'eficàcia d'està pràctica va fer que la vila el nomenara fill predilecte.
Hui a la part nord del poble hi ha el parc Alfonso XIII, que a través d'ell ens duu a la mar i més enllà, a la desembocadura del riu Segura. Per a Àngels i per a mi Guardamar va ser una gratificant sorpresa, un poble al qual recomanem la visita, que a més, és l'últim on es parla la nostra llengua, el valencià. Ah! Des de la desembocadura del Segura es veu l'illa de Tabarca, però d'això parlarem en altra entrada. (Fotos: les primeres representen el lloc on estava originàriament el nucli de Guardamar i un grabat d'una placa de l'Ajuntament que representa el poble abans del terratrèmol; a continuació el parc Alfons XIII i imatges del Passeig Enginyer Mira).
3 comentaris:
M'imagine que deu ser una història pareguda a la veïna població de Torrevella, clar que aquesta no té l'encant de Guardamar ni tampoc acull el més bell catalanesc del món. És així?
No entenc quina és la pregunta o l'apreciació. Efectivament, Torrevella també va ser destruïda per un terratrèmol, si és això el que vols dir.
Publica un comentari a l'entrada