dissabte, 5 de novembre de 2011

Ascensió al Puntal del Agrillar (1.616 metres), el cim més alt de la comarca del Alto Palancia i la Serra del Toro

L'ascensió al Puntal del Agrillar, altura màxima de la comarca de l'Alt Palància i també, per tant, de la Sierra del Toro, es pot fer des de molt distints punts. Àlex i jo vam seguir les instruccions del llibre "Cumbres y parajes del Alto Palancia", de Luis Gispert Macián, i vam eixir des de la base militar de La Salada. L'itinerari discorre pràcticament sempre per damunt dels 1.400 metres d'altura, per la qual cosa, ens vam permetre el luxe de fer-la en el mes de juny.

Tant per la vegetació (sabines rastreres en les zones més altres) com pel paisatge de suaus vaguades, valletes, sendes i pistes, l'excursió és molt recomanable. Les vistes es poden gaudir des dels dos grans cims del recorregut, La Salada i el Puntal, però també des de punts intermijos. També l'excursió és molt recomanable per la presència humana dispersa en alguns corrals abandonats (corrals de Valero, Montesinos, Pampasiempre), i també restes de la Guerra Civil en forma de trinxeres i nius de metralladora. Dalt del cim i durant la baixada vam trobar prou restes de llandes de conserva, fins i tot el que creiem que era una bomba (vore la fotografia).

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Efectivamente, eso que encontrásteis era una granada Laffite. Hay bastantes por la zona.

Mario ha dit...

Sí, és una granada Lafitte, un model de granada francesa, utilitzada fonamentalment pels nacionals. La Salada va ser una posició nacional avançada i prou activa durante la Guerra Civil.
Degut al seu aspecte extern, són relativament fàcils de confondre amb una llauna de conserva rovellada.
Vos recomania que no les toqueu si les vegeu i les deixeu tranquiles, sobretot si no han explotat. Moltes fallaven.
Són molt inestables i no seria el primer al que li exploten després de vàries décades abandonades a la muntanya per manipular-les.
Crideu a la Guàrdia Civil per a la seua desactivació.
Salut.

Agustí Hernàndez ha dit...

Gràcies, anònim i Mario. La veritat és que la zona per on baixàrem del Puntal pot definir-se quasi com camp al través. En el descens vam veure algunes més d'este estil, i altres objectes per a mi i el meu acompanyant (el meu germà) eren totalment desconeguts. A vore si puc penjar alguna foto.

També vam trobar, sobretot rodejant els nius de metralladores, molta llauna estil d'anxoves, però amb un sistema d'obertura que recorde que jo mai he conegut. Em vaig preguntar, i em pregunte si això estaria allí des de la Guerra Civil. Certament, les llaunes estaven semidescomposades...

També recorde que em van comentar que en una excursió, en la mateixa zona, un grup va trobar fa anys un crani amb el casc posat. Imagineu-vos tot el que pot deparar La Salada i les muntanyes que hi ha fins el Puntal.

Mario ha dit...

Hola, Agustí

Jo m'he trobat moltes coses per aquelles serres, des d'Ademús a Sagunt, i conec prou el tema. Ara ja no solc anar a safunyar trinxeres, perquè m'arribà a afectar anímicament algunes de les coses que vaig trobar.

Per donar-te un eixemple: si busques a internet, pots trobar alguna de les cartes que els ajuntaments enviaven al voltat de la década dels '40 (i inclús '50) al Governador Civil de Castelló demanant que netejara la serra de restos humans. Tal qual. Els nacionals abandonaren prou cossos sense soterrar (de l'enemic, clar) i de quan en quan torna a aparèixer una fossa comuna o restos humans després d'algún incendi forestal. Pregunta a la gent d'Andilla o El Toro si vols més informació o tens curiositat.

Figura't si va ser dur l'enfrontament a aquelles serres, que a El Toro hi ha un cementeri musulmà per recollir els cossos dels mercenaris marroquins que lluitaren amb Franco. Als italians crec que els repatriaren a quasi tots.

Si trobares llaunes del tipus "anxoves" o "sardines", amb claueta, pots confirmar que va ser una trinxera nacional, perquè era l'alimentació habitual de les tropes nacionals (les conserveres de peix estaven a la zona nacional), mentres que si trobes pots de préssecs en conserva, pots metàlics de carn en conserva (quadrats) o de llet condensada, són trinxeres de la zona republicana (Múrcia estava a zona republicana, la carn venia d'Argentina i la llet condensada normalment del "Socorro Rojo Internacional").

Encara que sempre poden haver excepcions i inclús es capturaven queviures d'un i d'un altre bàndol.
També pots trobar botelles de conyac (verd clàssic i forma característica), amb la que "animaven" la moral de les tropes i tinteros, espillets, fullets (jo vaig trobat restos d'un llibre amagat), a més de molta "militaria".

En fi ... que açò donaria per parlar una bona estona i no vull posar-me pesat, que açò m'agradava molt. Ara li tinc massa respete.
Si vols saber alguna cosa, em preguntes per correu electrónic.

Per cert, felicitats pel blog. M'encanta el tema, però mai he escrit res d'això. Hauré d'animar-me, però poseu molt de nivell els "pofesionals" (jejeje)

Xarnego ha dit...

Curiós el diposit robellat
dels mata mosques d'aquells temps, quasi ja no els recordava.
(Al menys a mi en sembla axó)

Salut.

Anònim ha dit...

La llauna que tens a les mans, jo en vaig trobar dos a el Montsec de Rubies a l'alt de la Portella Blanca,semble se que durant la guerra civil hi va haber forsa castanyes per alli,aixo esta a Lleida.
Si un dia averigües que son i me ho vols comentar,agraït.

El meu correu anter1830@hotmail.com

Que passis un bon dia

Antoni