Estem a l'ombra del Penyagolosa. Mirem l'interior des del llindar de la casa i açò és el que veim: com la natura fa el seu camí inexorable. Avança sense presa, però sense pausa. La foto està feta amb zoom. En esta casa també hi ha un calendari de la dècada dels anys 70. Potser siga eixa la data del tancament, perquè la vivenda està molt deteriorada. La mirem, potser per última vegada perquè dins de vint anys, o en tornar, segurament serà un muntó de runes. Continuem el nostre camí, obrint solcs, mirant arreu, gaudint d'un dia inoblidable, entre el silenci, la pluja i el vent. Caminant entre esperances perdudes i una senda quasi desapareguda.
2 comentaris:
Ocurre en bastantes ocasiones que el ultimo calendario que queda en las casas abandonadas de estas tierras es de la decada de los 70. Algo debio de cambiar en la vida de toda esta gente con la muerte del dictador. Saludos.
Preciosa fotografía.
Es una imagen muy ilustrativa de la situación actual de muchos pueblos y aldeas de este pais.
Un saludo Agustí.
Publica un comentari a l'entrada