diumenge, 28 d’octubre de 2012

El llibre 'Montanejos de ayer a hoy', de Javier Navarro Fortuño, mostra l'evolució en el paisatge de l'Alt Millars (gràcies a l'autor per cedir les fotos per a esta entrada)










Ha caigut a les meues mans un llibre, 'Montanejos de ayer a hoy', de Javier Navarro Fortuño, que pense que fa una aportació molt significativa a la divulgació i el coneixement no només del poble de Montanejos, sinó també a la comarca de l'Alt Millars i en general al conjunt de l'interior valencià.

Pense que és un llibre -autoeditat per l'autor- amb una finalitat molt loable. "La esencia de este libro, es recuperar y reunir en una sola obra, imágenes de Montanejos y alrededores que ya forman parte del pasado, para que unos las recuerden y otros las descubran", diu Javier Navarro en la introducció.

L'obra mostra com ha evolucionat el terme municipal de Montanejos al llarg d'un segle, aproximadament. Canvis urbanístics (el nucli ha crescut), però també canvis del paisatge que envolta la vila. Gràcies a les fotos recopilades per l'autor i eixe esforç de tornar a fer la mateixa fotografia anys després, podem veure una simbiosi entre el paisatge de l'interior castellonenc durant la primera meitat del segle XX, el paisatge de l'emigració dels anys 60, i la vila hui.

Sorprén el resultat, muntanyes desforestades en els anys 60, hui totalment cobertes pel pi. Eixes imatges són acompanyades dels masos o altres nuclis de Montanejos (l'Alqueria), el riu Millars, la Fuente de los Baños, el barranc de la Maimona o els ponts de Montanejos. Tot plegat, fan d'este un llibre molt complet, que també aporta eixa vessant sentimental, per al record. Són, al cap i a la fi, les imatges, la vida, els carrers i cases de les persones que han viscut a Montanejos, però també les persones que durant un segle han anat a banyar-se al riu, a fer una visita, o a conéixer l'entorn, d'excursió, amb els amics. Per això, jo, en part també considere que 'Montanejos de ayer a hoy' es un llibre que representa un poble que també és part de mi.

El treball de Javier Navarro igualment aporta imatges d'un poble valencià que va tindre i va perdre l'entitat municipal, Campos de Arenoso, el qual va ser enderrocat i submergit baix les aigües de l'embassament d'Arenós. El seu terme va ser agregat al de Montanejos, i, com recorda l'autor, els seus habitants van marxar cap a Montanejos, La Puebla de Arenoso, València i Barcelona, fonamentalment. Una trista imatge de l'emigració, de la qual en este blog també hi ha altres testimonis, com l'aportació fotogràfica de José Luis, descendent de Campos de Arenoso(http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2008/11/algunes-fotos-de-campos-de-arenoso.html) i que està replegant les imatges del seu poble per a la memòria i per a no deixar que el Campos quede sense record. Gràcies.

En fi, estic molt agraït a Javier Navarro pel seu llibre. Ens ajuda a mostrar com ha evolucionat la societat -i el paisatge valencià- de l'interior, amb l'exemple d'un poble molt significatiu pel que és i pel que representa, ja que Montanejos ja des de principis del segle passat era un poble 'turístic', per les seues aigües. Crec que l'esforç de recuperar per a divulgar este material segurament no s'haurà recompensat econòmicament. Però també tinc el convenciment que l'autor tindrà una recompensa moral per haver fet allò que creu que calia fer. Una satisfacció personal que no es pot pagar amb diners. Creure que, a la seua manera, ha fet un servei a la societat, i també als veïns i veïnes de Montanejos, als d'abans, i als d'ara. Als que viuen tot l'any, i als que només van una curta estada. Diu Javier Navarro: "Hace ya más de 70 años que vinieron por primera vez mis abuelos a este pueblo atraídos por sus aguas. Ahora, este libro mostrará a mis hijos, el Montanejos que conocieron mis abuelos".

El llibre es pot comprar ací: http://montanejosdeayerahoy.com/
Podeu contactar amb l'autor en la següent adreça de correu electrònic: jardnafor@hotmail.com

Fotos ens mostren (de dalt a baix): La portada del llibre; dos imatges de la vila de Montanejos (una entre els anys 50 i 60 i l'altra d'ara); dos fotos del mateix carrer de Montanejos, una entre 1900 i 1913 i l'altra d'ara; el Morrón de Campos entre 1940-1960 i ara; i dos fotos de Campos de Arenoso, de 1972 i de 1966). Recordeu que les fotos són del llibre 'Montanejos de ayer a hoy', de Javier Navarro Fortuño.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

espectacular, increible ver como era Montanejos hace 50 años. Ahora tan verde, y antes tan seca y triste.

Cirat (Rutas Senderistas Comunidad Valenciana) ha dit...

A mi personalmente me parece más apetecible el paisaje que muestra en general hoy en día la comarca, aunque por otro lado la nula gestión silvícola de nuestras montañas ha repercutido en que tras el abandono dela agricultura de secano, tras el abandono de los bancales que llegaban a los rincones más inaccesibles, las especies más oportunistas como el Pino Carrasco han invadido el territorio, generando una falsa impresión de territorio boscoso, pues un bosque es algo mucho más complejo, quizás el paisaje de montañas labradas y cultivadas no es el más romantico ni ecológico pero el actual manto de pinos, aliagas, etc simplemente endulza la vista pero es un ecosistema muy homogéneo, con muchas debilidades como el fuego, las plagas, etc.
Recuperar los caminos tradicionales que recorrían las diferentes partidas y facilitar la recuperación de especies con un crecimiento mucho más lento como Carrascas, Robles, etc. equilibraría mucho el ecosistema y facilitaría la tendencia hacia etapas de vegetación mediterráneas más próximas a la que habría en estos parajes sin la acción antrópica que a lo largo de los años(por explotación y posterior dejadez absoluta)se ha llevado acabo en estos territorios.

Por otro lado, la riqueza y vitalidad de los pueblos del Mijares en la actualidad deja mucho que desear en general, quizás Montanejos quede al margen de esta tendencia general, pero también habría que preguntarse a que precio. En fin, son algunas de mis reflexiones, un abrazo y gracias por mostrarnos esta novedad de libro.

Agustí Hernàndez ha dit...

Cirat,

moltes gràcies per la teua aportació, molt positiva i concreta. La compartisc. La reflexió que jo faria, en sintonia amb la teua, és que els pobles de l'Alt Millars en general han sigut abandonats no només per la seua població, sinó també per l'Administració, de forma que hui són un pulmó verd de la ciutat i les grans àrees metropolitanes, però com a contraprestació a eixa qualitat, reben molt poc a canvi. D'altra banda, la nul·la gestió forestal ens aboca a tots, però especialment als pobles, a una sèrie de problemes i limitacions, entre ells l'alt risc d'incendi, o directament els incendis. I amb la crisi, aquesta situació no va sinó a agreujar-se més encara. La desigualtat entre un interior buit, envellit, i poc gestionat; i una costa on cada vegada més es concentren els cada vegada menors recursos i serveis. Potser el problema d'eixos 'boscos' -jo empre eixa paraula però et done la raó en què 'bosc' implica molt més-haurien d'haver-se gestionat d'una forma diferent a principis dels 80, i no es va fer.

Gràcies en qualsevol cas per la teua aportació.