dissabte, 22 de juny del 2013

No encengues mai foc a la muntanya, i si el veus, crida al número de telèfon 112


Ha començat l'estiu. En el bosc mediterrani, per desgràcia, estiu és sinònim de foc, i el foc forma part de la cultura de les nostres muntanyes. Fa segles i ara. No vull dir que els incendis siguen inevitables i ens hàgem de conformar. El foc es pot modular, es pot minimitzar el seu impacte, i sobretot, es pot previndre. Els incendis, per tant, són 'quasi' evitables amb mitjans, almenys el tipus d'incendis catastròfics que hem patit, per exemple, l'any passat.

Amb un volum de massa foretal com el que hui hi ha a les muntanyes, i els insuficients recursos que es destinen a la prevenció i extinció del foc, entenc que els ciutadans i les ciutadanes, les persones que estimem la muntanya, estem obligats a un esforç extra en benefici nostre i de la societat.

No fem foc per a res a la muntanya, ni tan sols per a fumar. Una burilla mal apagada o caiguda de les nostres mans i arrossegada pel vent, en un dia de ponent, pot sembrar la mort i la desolació en pocs minuts per a milers de persones.

El telèfon d'emergències 112. Demanaria que si veiem qualsevol senyal de fum, encara que ens semble poc important, avisem immediatament al 112. D'altra banda, paellers, zones recreatives, cremes de rastolls, situacions que ens semblen perilloses... hem d'avisar. No sabem si els tècnics forestals han autoritzat o no eixa actuació, i per tant, cridant al 112 immediatament sabran què fer. Estem en una època on el foc pot ser sinònim de desgràcia en uns segons. Enfront d'actituds pressumptament irresponsables, siguem els primers responsables i cridem el 112, telèfon d'emergències gratuït. Ací pots consultar més informació al voltant de les catàstrofes naturals i específicament, els incendis. Com actuar, un manual de bones pràctiques, etc. FES CLIC SOBRE ESTES LÍNIES.


Des d'estes línies, el meu reconeixement al cos de bombers i bomberes, voluntaris i voluntàries, brigadistes i totes les persones que han lluitat i lluiten per a evitar el foc, i quan es produeix, per a extingir-lo i protegir bens públics i privats. També a totes les persones que formen el dispositiu d'emergència.

Les fotos que adjunte corresponen a l'incendi de l'any passat d'Andilla, i la que hi ha baix, de la tardor al Racó d'Ademús. Que enguany la tardor torne a arribar amb estos colors, o amb els matissos que li siguen propis a cada zona de muntanya. Si busques dalt a l'esquerra en la lupa, en este bloc podràs veure fotos d'altres incendis succeïts en els últims anys. A vegades veure les conseqüències ens pot ajudar a mesurar els riscos.

Sé que este estiu seràs la persona més responsable. Gràcies


2 comentaris:

Marilo Sanz ha dit...

Des que fa anys vas vindre a Aielo i vas fer una xerrada sobre els pobles abandonats, segueisc el teu bloc, el trobe molt interessant per la qual cosa, et done el premi DARDOS. Si l’acceptes i en vols saber més entra a l’enllaç.
http://racoviatgermarilo.blogspot.com.es/2013/06/premi-dardos-2013-al-raco-viatger-de.html

Agustí Hernàndez ha dit...

Moltes gràcies, Mariló. Fem el que podem. Fer xarrades, ara el llibre... és una forma de recordar els llocs i reivindicar el valor que tenen.

Entre a vore en què consisteix el premi.

Salutacions i gràcies