Les aldees de Mira (Don Fidel, la Fuencaliente y el Cañaveral) submergides baix l’embassament de Contreras. Fotos de Fernando Moya

Els Barris de Don Fidel, la Fuencaliente y El Cañaveral, els tres en el municipi de Mira, van ser expropiats per l’Estat per a la construcció de l’embassament de Contreras, i posteriorment submergits. Quaranta-set famílies van ser traslladades i instal·lades de forma provisional en la Finca Torre Espioca de Picassent, i definitivament en 53 vivendes situades al poble de Picassent. L’embassament es va inaugurar l’any 1969 i els últims reallotjaments es perllongaren fins a primers de la dècada dels 80.

Nacho Latorre ens comenta que Fuencaliente era “la gran devesa i vergel de la zona” i l’autor té documentación d’ella des del segle XV. Vore informació ací. Al Barri de D. Fidel li ve el nom per Fidel García-Berlanga, avi del cineasta i gran polític de la comarca. Una família que, a més, són els propietaris de la Venta de Contreras. Els habitants d’esta zona van ser traslladats a Picassent, com he comentat, i fins no fa molt encara tornaven el segon diumenge de maig a contar-li el “mayo” a la Verge de la Cova Santa, ubicada en una cova molt bonica del riu Cabriol.

Estes fotografies que adjunte en el blog són d’un moment de sequera, amb el nivell de l’embassament molt baix, però l’accés a les runes de les poblacions ara és impossible. Les fotos han sigut cedides amablement per Nacho Latorre, autor del llibre “Rutas por las Hoces del Cabriel” per a ser publicades en este blog i l’autor de les fotos és Fernando Moya, cronista de Fuenterrobles.

L’embassament de Contreras es va concebre per al regadiu de la ciutat de València i la seua horta, i és l’embassament més gran situat en terres valencianes, tot i que la majoria està a Castella la Manxa. Com sempre, per a les necessitats de les ciutats, especialment València, que augmentava la seua superfície i población de forma accelerada, qui ho va pagar foren els pobles de l’interior, com també va ocórrer en els casos de Domeño, Loriguilla i Benagéber, amb els embassaments del riu Túria.

Carles Rodrigo i Jorge Hermosilla, de la Universitat de València, al seu article “Cambios de límites de términos municipales en el territorio valenciano por actuaciones del I.N.C. – Y.R.I.D.A.” ens expliquen que les 47 famílies provenien “de les aldees de Fuencaliente de Mira, Cañaveral, La Pradera y Casas de Hipólito”. Este article va ser publicat a la revista Cuadernos de Geografía (novembre 1997).

Fotos (de dalt cap avall): runes de l'ermita de la Fuencaliente, runes del barri del Cañaveral, runes barri de Don Fidel, foto general d'on estava el Cañaveral, font de la Fuencaliente. Autor: Fernando Moya.

Magnífic blog sobre el desaparegut lloc de Campos de Arenoso (el Alto Mijares)

http://www.telefonica.net/web2/camposdearenoso/

La pàgina web que vos indique és sobre Campos de Arenoso, poble desaparegut a finals dels anys 70 per a la construcció de l'embassament d'Arenós (entre Montanejos i Puebla de Arenoso). La imatge que veieu és un pantallazo de la pàgina d'inici i la primera és la que vaig fer l'estiu de l'any 2005, quan el nivell de l'embassament baixà i ens va permetre vore les runes del poble enderrocat. Campos de Arenoso va ser municipi, i perdé eixa condició abans de les obres de l'embassament. Dir-vos que en el meu blog ja hi ha un enllaç (columna dreta o enllaç).

La web de Campos de Arenoso és tot un repertori gràfic, amb fotos aportades per ex veïns o gent que descendeix del poble. Al mateix temps, dir que és una aportació magnífica per al coneixement del poble, o per preservar la seua memòria. Gràcies a gent com el webmaster molta gent podrá conéixer que baix l'embassament d'Arenós va viure i morir un municipi. També vull aportar una dada, la imatge "gran" que presideix l'exposició "Pobles abandonats, pobles en la memòria", del Museu Valencià d'Etnologia, és de Campos, del seu paisatge, en 1970, obra de Inocencio Sarrión.

Ascensió al Pico Pina o Alto de Santa Bárbara (Pina de Montalgrao). Vos recomane prismàtics

L'Ascensió al Pico Pina o Alto de Santa Bárbara, al límit ja amb les terres de Terol, és una altra d'eixes pujades que es poden fer en família, i per a les quals no hi ha una gran dificultat. El desnivell, eixint des del poble de Pina, és d'uns 400 metres, aproximadament, que si pugem per la pista forestal no arriben a ser d'una extraordinària dificultat. Jo vos recomane pujar o baixar per itineraris diferents: pista i senda.

Les fotos que vos mostre són eixes dues opcions. Dalt hi ha una vista magnífica perquè el cim està aïllat i assoleix pràcticament els 1.500 metres d'altitud. Estem rodejats per l'Altiplà de Barracas, les Serres del Toro i de la Bellida, la Calderona, la Vall del Palància, els contraforts occidentals de la Serra d'Espadà, la vall del riu Millars i de fons, cap al nord, el Penyagolosa, el Cabezo de las Cruces, i una immensitat molt bonica, un paisatge diferent segons les zones.

També podem apreciar les restes de l'incendi de 1994, en la nostra part est, cap a la Serra d'Espadà i l'Alt Millars. Vos recomane esta excursió en un dia de mestral, però que no siga molt fort, clar. Ara bé, insistisc, les vistes són de paisatge, per a fer amb prismàtics. Àngels i jo la férem per última vegada en setembre de 2005, data de la qual són estes fotos.

Ascensió al Cabezo de las Cruces (Cortes de Arenoso) en el límit amb Terol

La vista des d'este cim, de més de 1.700 metres d'altitud, en la comarca de l'Alt Millars, ofereix una panoràmica encissadora. Recorde com Àngels i jo vam partir a les 9 i mitja del matí de Cortes de Arenoso, i després d'unes tres hores, havíem arribat al cim. Pel camí vam passar pel Mas de las Cruces, el mas situat a major altitud del territori valencià (1560 metres).

Per als amants del paisatge, dir-vos que la vista des del cim és amplíssima. M'atreviria a dir que de les millors que es poden fer a territori valencià. Al costat de las cruces (es veu en la foto), la Peñacalva, ja a Nogueroles (Terol).

Fotografies actuals del nucli de població de Monnegre de Dalt aportades per l'Ajuntament de Xixona que demostren com ha canviat el lloc

Gràcies a l'Ajuntament de Xixona, tenim ocasió de conéixer en quin estat es troba actualment el disseminat de Monnegre de Dalt, del qual ja vaig publicar una entrada amb fotografies fetes l'any 2003. Les fotografies que amablement se m'han enviat ens permeten vore un paisatge molt bonic, erosionat, i, desgraciadament, molt desconegut per valencians i valencianes. El situem aigües avall de l'embassament històric de Tibi. Podeu consultar més informació petjant ACÍ, en l'altra entrada que ja vaig publicar que inclou fotos de l'escola tancada o del nucli més pròxim.

Inauguració de l'exposició de pobles abandonats a Benifairó de les Valls el divendres 5 de juny

La Casa Lluís Guarner, a Benifairó de les Valls (el Camp de Morvedre) va acollir divendres 5 de juny la inauguració de l'exposició del Museu Valencià d'Etnologia "Pobles abandonats, pobles en la memòria". Teniu més informació al blog de Juan Antonio Alcántara, del Museu Valencià d'Etnologia: http://itinerants-maletesmuvae.blogspot.com/. Fotos d'este article: Juan Antonio Alcántara.

Presentació dels llibres de set autors a l'Auditori d'Alboraia (també el meu de pobles abandonats)

Ahir vam celebrar un acte a Alboraia del qual estic molt orgullós i que crec que era un deute que els veïns i escriptors teníem mutuament. Es va presentar distintes obres d’autors i autores del poble, entre elles el meu llibre de pobles abandonats. L’acte el vaig organitzar jo personalment, contactant amb els autors, encara que després, perquè fóra un acte institucional, es va posar sota el paraigües de l’Ajuntament d’Alboraia a través del Bloc Nacionalista Valencià, partit amb representación municipal.

Demane perdó als moltíssims autors als quals no se’ls ha pogut donar l’oportunitat de presentar les seues obres, que em consta que són molts, i voldrien haver-ho fet. Tota la culpa és meua. També vull donar les gràcies als autors, tots els quals han participat altruistament; al públic assistent, als distribuidors dels llibres, i també al venedor. Si algun d’estos llibres els voleu comprar, els podeu trobar en les llibreries habituals d’Alboraia. Per a qualsevol comentari, em podeu escriure a: agustihernandez@gmail.com

Reproduïsc la nota de premsa de l’acte i algunes fotos.

Més de cent persones acudiren a escoltar Francesc Bayarri, Jordi Bayarri, Cristòfol Martí, Rafa Arnal, Agustí Hernàndez, José Vicente Marco i Víctor Panach

Set autors presenten a Alboraia els seus llibres en un acte organitzat pel Bloc

La regidora, Àngels Belloch, va destacar l’objectiu de donar a conéixer el treball dels escriptors del municipi

Francesc Bayarri, Jordi Bayarri, Cristòfol Martí, Rafa Arnal, Agustí Hernàndez, José Vicente Marco i Víctor Panach van presentar ahir els seus llibres en un acte organitzat pel Bloc de l’Ajuntament d’Alboraia. També estigueren Juli Esteve i Jesús Huguet. L’acte va ser conduït per la regidora d’este partit, Àngels Belloch; i el secretari comarcal del Bloc de l’Horta Nord, i veí d’Alboraia. Belloch va destacar l’objectiu de donar a conéixer el treball dels escriptors del municipi, alguns dels quals han editat obres recentment, i altres les han reeditades, traduïdes; o simplement s’ha pretés donar a conéixer els autors al públic.

L'activitat celebrada a l’Auditori Municipal va contar amb la presència de més de 100 persones, ja que en acabar l’acte es va sortejar un exemplar de cada llibre presentat, adquirit per l’organització, i s’havia donat uns 110 números. En l’acte també es podia adquirir els llibres, i hi havia una taula reivindicativa muntada per l’Associació d’Alumnes de l’Escola d’Adults, per a demanar el suport veïnal i impedir el tancament de l’escola, com pretén l’equip de govern.

www.fotosvalencia.es és una magnífica pàgina web amb fotografies de paisatges de tot el territori valencià (fotos cedides per Luis Calvente)

www.fotosvalencia.es és una pàgina per a deleitar-se amb la vista. I reflexionar. Ens demostra com un paisatge, una vegada enfocat, reflectit en imatges, pot ser tan diferent segons les circumstàncies. Luis Calvente, fotògraf professional, demostra una gran tècnica fotogràfica, i moltes hores d'estar a l'aguait, captant els millors moments de la natura: el pas dels núvols, el vent de Mestral, el dia després de les nevades o de la pluja. Enhorabona. Em permet el luxe de recomanar, directament, tres apartats de la seua web, que per al meu gust, reflecteixen tres magnífics espais del País Valencià: Penyagolosa; Calderón-Javalambre i la Font Roja.

En este blog, a més, mostre algunes de les seues fotografies referides a altres parts de l'Estat Espanyol, les quals ens mostren la natura en tota la seua bellesa. De dalt a baix les fotos són: Vessant sud del Penyagolosa, Bosc de la Banyadera (Penyagolosa), Faig Pare (Ports de Tortosa), El Turmell (els Ports), Bosc de Fanlo (Ordesa), Naranjo de Bulmes (Pics d'Europa) i Cerro Calderón (el Racó d'Ademús).

Luis Calvente és fotògraf professional i membre de la Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme, així com també de l'Associació Espanyola de Fotògrafs de Natura. Les seues fotografies han sigut publicades en NationalGeographic, Visión Salvaje, Grandes Espacios, Descobrir Catalunya, Nat, Fotógrafos 2006: Las mejores imágenes de naturaleza del año, Comunidad Valenciana, "Pobles abandonats: Els paisatges de l´oblit"; Escapadas Valencianas, així com unes altres publicacions i follets turístics per a la Generalitat Valenciana i altres entitats i editorials.