dijous, 11 de juny de 2009

Les aldees de Mira (Don Fidel, la Fuencaliente y el Cañaveral) submergides baix l’embassament de Contreras. Fotos de Fernando Moya

Els Barris de Don Fidel, la Fuencaliente y El Cañaveral, els tres en el municipi de Mira, van ser expropiats per l’Estat per a la construcció de l’embassament de Contreras, i posteriorment submergits. Quaranta-set famílies van ser traslladades i instal·lades de forma provisional en la Finca Torre Espioca de Picassent, i definitivament en 53 vivendes situades al poble de Picassent. L’embassament es va inaugurar l’any 1969 i els últims reallotjaments es perllongaren fins a primers de la dècada dels 80.

Nacho Latorre ens comenta que Fuencaliente era “la gran devesa i vergel de la zona” i l’autor té documentación d’ella des del segle XV. Vore informació ací. Al Barri de D. Fidel li ve el nom per Fidel García-Berlanga, avi del cineasta i gran polític de la comarca. Una família que, a més, són els propietaris de la Venta de Contreras. Els habitants d’esta zona van ser traslladats a Picassent, com he comentat, i fins no fa molt encara tornaven el segon diumenge de maig a contar-li el “mayo” a la Verge de la Cova Santa, ubicada en una cova molt bonica del riu Cabriol.

Estes fotografies que adjunte en el blog són d’un moment de sequera, amb el nivell de l’embassament molt baix, però l’accés a les runes de les poblacions ara és impossible. Les fotos han sigut cedides amablement per Nacho Latorre, autor del llibre “Rutas por las Hoces del Cabriel per a ser publicades en este blog i l’autor de les fotos és Fernando Moya, cronista de Fuenterrobles.

L’embassament de Contreras es va concebre per al regadiu de la ciutat de València i la seua horta, i és l’embassament més gran situat en terres valencianes, tot i que la majoria està a Castella la Manxa. Com sempre, per a les necessitats de les ciutats, especialment València, que augmentava la seua superfície i población de forma accelerada, qui ho va pagar foren els pobles de l’interior, com també va ocórrer en els casos de Domeño, Loriguilla i Benagéber, amb els embassaments del riu Túria.

Carles Rodrigo i Jorge Hermosilla, de la Universitat de València, al seu article “Cambios de límites de términos municipales en el territorio valenciano por actuaciones del I.N.C. – Y.R.I.D.A.” ens expliquen que les 47 famílies provenien “de les aldees de Fuencaliente de Mira, Cañaveral, La Pradera y Casas de Hipólito”. Este article va ser publicat a la revista Cuadernos de Geografía (novembre 1997).
Fotos (de dalt cap avall): runes de l'ermita de la Fuencaliente, runes del barri del Cañaveral, runes barri de Don Fidel, foto general d'on estava el Cañaveral, font de la Fuencaliente. Autor: Fernando Moya.

3 comentaris:

Agustí Hernàndez ha dit...

La veritat és que esta zona és una de les que tinc un poc desateses, perquè per diferents circumstàncies, no hi he pogut fer massa excursions per allí. Però ja tinc en ment planificar-ne una bona, per visitar el màxim de llocs i fer una bona caminata.

javier ha dit...

Hola navegando por la red me encontré con tu blog que seguramente esta muy bueno, pero me es imposible verlo a todo, es por eso que te mando un saludo y espero que le sigas poniendo tantas ganas como hasta ahora. Hasta pronto.


Firma: http://lomascodiciadodelplaneta.blogspot.com

Andres ha dit...

ya te comente que debajo de ese pantano habian sorpresas, yo pude ver un poco un año de sequia extrema, un saludo