-El llibre 'Pobles valencians abandonats' incorpora
imatges històriques de pobles desapareguts com Campos de Arenoso o
Tous; i han participat descendents de nuclis de població, masos i
aldees hui despoblats (Los Mores, el Plano, la Torreta de Foios...)
-La
despoblació rural del segle XX, catàstrofes naturals, pobles
submergits per embassaments, despoblats moriscos o colònies
agrícoles es mostren a la publicació
-La publicació s'ha fet a través de les xarxes socials i amb una campanya
de crowdfunding per
Internet -amb uns 400 mecenes-. Persones de deu comarques han
cedit fotos
-L'autor
és el periodista Agustí Hernàndez Dolz (Alboraia, 1977) qui mostra
espais naturals significatius pròxims als despoblats (arbres
monumentals, cascades, rius i llacs, vistes paisatgístiques...)
Olmedilla,
Jinquer, l'Atzuvieta, los Mores, Benicalaf, Campos de Arenoso, Suera
Alta, la Granella, Sant Francesc d'Assís, Xivert, Vizcota, Bibioj,
la Fonseca, El Reatillo, Miravet... són alguns dels despoblats
inclosos al llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del
silenci, que acaba de publicar el periodista i escriptor Agustí
Hernàndez Dolz (Alboraia, 1977). Junt a estos noms que referencien
antics municipis, masos o aldees desapareguts o despoblats, l'autor
presenta espais naturals i culturals, paratges destacables, cims o
arbres monumentals pròxims a ells, poc coneguts i de gran valor i
bellesa. El Barranc de Bercolón, el Chorrador, el Pozo Negro, els
estanys d'Almenara, la Savina La Juana, els Chorros de Barchel, les
cascades del Carbo, l'estret del Cascajar, els ventisquers de La
Bellida, el mirador del Xap, la Muela del Buitre, la colònia
agrícola de Santa Eulàlia, o el Chorrero de la Garita, entre
d'altres.
En
esta aventura pel paisatge i la despoblació valencianes que l'autor
duu a terme des de fa més d'una dècada, en dies de pluja, vent,
sol, boira o neu i que s'ha presentat ja durant novembre i desembre a sis pobles, Hernández ha recopilat
més de 150.000 imatges del món rural valencià. Un compendi que
mostra el canvi i evolució del territori, amb els incendis, la
despoblació i rehabilitació de masos, o la destrucció de nuclis de
població. Un escaparat de paisatges silenciosos i alhora bells que
formen part de la memòria col·lectiva valenciana, retractats en
anys d'excursionisme i mostrats ara, amb les facilitats de les xarxes
socials, Internet i l'autoedició.
"El
llibre no deixa de ser una reivindicació del paisatge i del
patrimoni valencià, com a part de la nostra identitat com a poble",
destaca l'autor, qui ha fet este viatge per la memòria en bicicleta
de muntanya o de carretera, corrent (per exemple en la Marató i
Mitja o altres carreres de muntanya), i especialment a peu. Hernández
és hereu, a la seua mesura, i en altre temps, dels Cavanilles, Rojas
Clemente, Sarthou Carreres, Emilit Beüt, Lluch Garín, i més
recentment, Cebrián Gimeno, Gispert Macián, Almerich, Ricardo
Hernández o Muñoz Badía. Excursionistes, observadors dels boscos o
les muntanyes, enamorats del món rural valencià, que han plasmat
literàriament la seua visió del territori. Les obres d'estos, i
d'altres cronistes del paisatge, són les que a centenars, omplin les
prestatgeries del despatx d'Hernàndez, i les que l'han acompanyat
per a endinsar-se en el blau immens de dies de mestral, o l'han guiat
en marxes inacabables per a tastar els ocres de la terra o el bes del
silenci.
El
llibre replega amb exemples les cinc grans causes que expliquen la
despoblació valenciana, com ara l'abandonament rural patit a l'Estat
Espanyol, en dos grans fases durant el segle XX: ja abans de la
Guerra Civil, i després, especialment els anys 60. Són les imatges
que rectracta el llibre de sabatilles, cistelles, calendaris d'època
on el temps es va aturar en les dècades dels 60 o 70 i que pengen en
les parets com un trist recordatori de l'esperança de tornar, que no
es va produir mai; o també habitacions amb la basenilla baix del
llit i estances amb cortines, els llits, rebostos, armaris i maletes
que no es van emprar a un viatge que només va ser d'anada.
En
este sentit, una carta manuscrita d'un habitant de Los Mores
(Ludiente), conta com era el lloc l'any 1933. També veiem la persona
que en agost de 1965 va tancar eixa masada on van arribar a viure més
de 100 persones i on hui la vegetació ha conquerit els bancals i
cultius dels voltants. Al llibre també hi ha les persones que van
construir una de les moltes massades que floriren a territori
valencià durant el segle XIX i fins a principis del XX, a Llucena i
que dos generacions després tancaren els descendents de la mateixa
família; o el testimoni de persones que han tornat al seu lloc de
naixement després de dècades sense xafar-lo.
Construcció
d'embassaments
Pobles
valencians abandonats també retracta les conseqüències de la
construcció d'embassaments a territori valencià, especialment en la
segona dècada del segle XX, i que van fer desaparéixer o canviar
d'ubicació els nuclis històrics de Campos de Arenoso, Tous, part de
Guadasséquies, Domeño, Loriguilla i Benagéber. Així, la
reivindicació del paisatge valencià es transforma en memòria, la
d'aquelles persones que, com supervivents d'un naufragi, recorden una
part de la seua història personal, convertida ara en testimoni
col·lectiu. La pàgina 1 del llibre mostra a dos germans, en 1970, a
l'entrada del seu poble, Campos de Arenoso, el qual pocs anys després
va ser dissolt com a municipi, i posteriorment tant el nucli com les
aldees enderrocades i submergides per a construir un embassament. El
cronista de Tous aporta imatges del seu poble abans de la construcció
de l'embassament que va negar el vell nucli del qual durant molts
anys s'ha pogut veure l'església sobreeixint per damunt del nivell
de les aigües.
Les
catàstrofes naturals i artificials i les seues conseqüències també
ocupen el seu espai al llibre: el trasllat del nucli de Beneixida
arran de la Pantanada de Tous; també el canvi d'ubicació parcial de
Marines Vell (com a conseqüència d'un allau de pedres) o de Gavarda
(pel trencament de la presa de Tous); les inundacions a Sant Francesc
d'Assís o Salinas i que en un cas feren que s'abandonara el nucli
originari, del qual hui queda una església; o que es construira un
nou poble. També les riuades històriques del Xúquer han provocat
un allau de desolació i abandonament de nuclis de població a les
Riberes.
La
construcció i abandonament de colònies agràries (com la de Santa
Eulàlia, entre Sax i Villena; o la de Sierra de Salinas, a Villena),
mostra un intent de colonitzar àmplies zones del territori valencià
que va fracassar, però que donà lloc a nous nuclis de població.
Les conseqüències de l'expulsió dels moriscos de l'any 1609 és un
fet que també apareix reflectit al llibre. Uns 120.000 valencins i
valencianes del moment, sobre una població d'uns 400.000 habitants,
van ser expulsats, el que va suposar un allau de nuclis de població
deshabitats, alguns dels quals, rehabitats posteriorment o no, han
arribat fins l'actualitat.
Facebook
i Twitter
Agustí
Hernàndez no està sol en este camí a través de camins empedrats,
assagadors, sendes a la vora de penya-segats o camins ja coberts per
la vegetació on moltes vegades el destí és una aldea perduda en
els confins del Barranc de Santa Ana, el riu Montlleó o les zones
més aïllades de la geografia valenciana. La pàgina de Facebook
Pobles Valencians Abandonats i el twitter Pobles abandonats
que gestiona l'autor, l'han ajudat a trobar-se pel camí una legió
d'entusiastes del món rural valencià i del seu paisatge que
comenten, aporten i pregunten, de forma que la ferramenta compta ja
quasi amb 10.000 seguidors. Una part d'eixos seguidors són alguns
dels 300 mecenes que han fet possible el llibre amb la seua
contribució econòmica -el llibre val 10 euros IVA inclòs-, i una
gran part de les persones que han facilitat a l'autor idees, fotos o
suggeriments. La majoria són valencians, però no falten valencians
emigrats a Austràlia, França, Argentina o Alemanya.
També
han col·laborat amb xicotetes aportacions diverses empreses, centres
excursionistes (el Campello o Ontinyent), entitats vinculades al món
rural (Red Española de Desarrollo Rural, Dinosaurios de Alpuente,
Las Alcublas Asociación Cultural), o la Universitat de València. El
nom d'uns 200 d'estos mecenes -els que han volgut que així costara-
figura en la part final del llibre. Com a contraprestació al suport
de tantes persones que han confiat en un projecte abans de veure'l,
l'autor també ha editat un calendari de butxaca que regalarà als
mecenes, amb la imatge del poble que és portada del llibre: Jinquer.
Pobles
valencians abandonats ha emprat la ferramenta de micromecenatge
Verkami, per a aconseguir la participació d'uns 250 d'estos i estes
mecenes. Entre el públic valencià que s'ha interessat pel projecte hi ha un ampli contingent de
València ciutat i la comarca de l'Horta; xicotets pobles de
Castelló i la pròpia ciutat; la Marina Alta, la Vall d'Albaida, la Safor i la Ribera;
així com és destacable la col·laboració de persones i entitats
dels Serrans; o també de la Marina Baixa i l'Alacantí. Descendents de valencians que viuen a
Barcelona i la seua àrea metropolitana també han participat en el llibre.
Despoblació
i paratges
En
el llibre, Hernàndez vincula en els 30 capítols, despoblats i els
seus espais naturals pròxims. Així, Bercolón i el despoblat de
Olmedilla, en la cua de l'Embassament de Benagéber; el Chorrador i
l'aldea deshabitada de la Granella; l'aldea de Jinquer i les
trinxeres de la Guerra Civil de Benitandús i el castell d'Alcudia de
Veo; Suera Alta i el Pozo Negro de Fuentes de Ayódar; o també
l'antic poble de Benicalaf del que només queda l'església, i la
Font de Quart o els estanys d'Almenara. Del vell Tous, submergit per
a la presa que després es trencaria l'any 1982, el llibre recupera
imatges històriques, cedides pel cronista de la vila,Juan Martorell
Briz.
En
este recorregut per la despoblació i el medi ambient, Agustí
Hernàndez també emparella espais com el naixement del riu
Palància, el barranc de Resinero, els ventisquers de la Bellida, amb
el nucli recuperat d'Arteas de Arriba. Altres nuclis de població
significatius al llibre dels quals l'autor aporta fotografies són el
nucli històric de Loriguilla, el qual va ser enderrocat recentment i
que es pot veure abans i després de la destrucció; o imatges dels
nuclis històrics de Domeño i Beneixida; masos o nuclis com ara las
Tóvedas, l'Alcúdia, La Nava, los Sardineros, Turballos, Berfull,
Benimarsoc, el Mas del Moro, Herbesset, Cañada Seca o Otonel, entre
d'altres.
Recuperació
de pobles
En
el llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci
també es mostra aldees o masos que s'estan recuperant en els últims
temps, com per exemple La Reduela, a Ludiente, que s'està
reconstruint parcialment. No obstant, la majoria continuen
deshabitats. El fet que, en molts casos el bosc els haja envoltat,
els dóna un aspecte diferent al que tenien fa mig segle, quan la
muntanya estava habitada (i per tant conreada i abancalada). En este
sentit, el llibre també incorpora algunes fotos històriques (Campos
de Arenoso, els Pelegrins de les Useres arribant a Xodos, o el Morrón
de Campos, on es veu el mateix escenari amb 50 anys de diferència i
es pot comprovar l'important increment de la massa forestal produït
en unes poques dècades a la muntanya valenciana.
Llibre
divulgatiu
Pobles
valencians abandonats és un llibre divulgatiu, però alhora no
exempt de memòria personal. No debades està dedicat a Daniel
Albert, masover de Llucena amb qui Hernández va començar a conéixer
el món rural valencià, més enllà de l'Horta de València, el seu
paisatge més pròxim; i també està dedicat als emigrants de tots
els temps, "els protagonistes absents d'este llibre",
persones que busquen una vida millor i que en molts casos "són
els nostres pares i iaios". No oblida Hernández un capítol de
postals de la memòria, amb interiors de la vida quotidiana sense
identificar amb els quals convida el lector o lectora a endinsar-se
en el món rural i trobar estos escenaris del silenci i la trista
bellesa de l'absència. També recorda que ens pertany la sensació i
la foto, però que tot el que hi ha fotografiat té propietari o
propietària, i ho hem de deixar com ho veiem. També recorda que no
s'ha de notar el nostre pas pels pobles i masos, ni per la mutanya en
general i el fem sempre ens l'hem de dur i tirar a llocs on es
replegue regularment.
Participació
Persones
de nou comarques valencianes han enriquit el llibre amb les seues
fotos d'alguns d'estos llocs. També, descendents de pobles o masos
hui desapareguts o deshabitats: l'Atzuvieta (la Vall d'Alcalà), los
Mores (Ludiente), el Plano de Arriba (Arañuel), Campos de Arenoso i
el Morrón (Montanejos), la Torreta de Foios (Llucena), els nuclis
històrics de Tous, Guadasséquies i Domeño, la Fonseca (Venta del
Moro), Serra Foradada (la Vall de Gallinera), Sant Francesc d'Assís
(Elx) o el paisatge de Xodos (l'Alcalatén).
Periodista
Agustí
Hernàndez és periodista. Ha treballat al Gabinet de Premsa de la
Universitat de València i a diversos mitjans de comunicació. També
a l'Ajuntament d'Alboraia i ha sigut professor de Formació
Professional. És autor de publicacions com ara el llibre Pobles
abandonats. Els paisatges de l'oblit (2006), esgotades ja les
dues edicions del mateix; Alboraia. Memòria Gràfica I, i ha
sigut comissari de l'exposició de la Diputació de València Pobles
abandonats. Pobles en la memòria.
