L'excursió a l'Alto de las Barracas, cim del País Valencià, al Racó d'Ademús, i visita al poble abandonat de la Hoya de la Carrasca

L’excursió a l’Alto de las Barracas, cim del País Valencià amb els seus 1839 metres (o 1836 segons uns altres llocs) era una visita llargament esperada. Tant d’Alboraia, com de València, Aldaia i Paterna vam partir diversos cotxes que ens aplegàrem a Aras de los Olmos. Allí ens esperava Joanma Bullón, especialista en meteorologia, climatologia, forestal… i amant de la natura i d’un paisatge, la vessant sud del Javalambre, que ell ha batejat com Javalturia.

Una vegada esmorsats a Puebla de San Miguel, d’ací i amb els cotxes, fèrem uns sis km. de pista forestal, fins el punt on ja començàrem a caminar. La mirada estava posada en el Javalambre, el qual teníem enfront, però nosaltres anàvem a un altre lloc, estàvem pujant per l’ombria del Alto de las Barracas, situat en el terme municipal de Puebla de San Miguel. Als 1.700 metres d’altura sobre el nivell de la mar, aproximadament, i després de dur caminant uns quants kms. de dura ascensió, Joanma ens va fer una magnífica explicació sobre la flora del lloc: el bosc de pi roig i negral, la sabina rastrera, els usos traidicionals de la fusta… i els nous usos de la muntanya.

La part final de l’ascensió, per bosc, va ser relativament suau. Dalt lluïa un sol magnífic, el qual aprofitàrem per a dinar, les fotos, la tertúlia… Durant la baixada, per la part de solana, teníem enfront el pic Gavilán, tercera altura de les terres valencianes, així com també les serres que rodegen Arcos de las Salinas, Alpuente i Aras. Vam visitar el pino Vicente, magnífic ejemplar de pi roig, amb una antiguitat considerable, i aprofitàrem per gaudir d’algunes microreserves de flora, com la que hi ha al costat mateix del pi. La part final de la baixada va ser per una senda especialment empinada, d’una gran bellesa. Gràcies al guia. Només cal vore les fotos.

Del camí destacaria algunes coses. D’una banda la parada que vam fer al nucli deshabitat de la Hoya de la Carrasca, en terme de Arcos de las Salinas. Un nucli que no té llum elèctrica, però que en estiu sí que acull gent. També destacaria, en tornar, algunes de les parades que férem. Per exemple, per poder fotografiar el bonic poble de Puebla de San Miguel, que tot en si és un Parc natural (http://www.cth.gva.es/arbDin/indice.aspx?Nodo=5923&idioma=C) i també el pont sobre el riu Arcos que hi ha al principi del port que puja a Losilla de Aras.

En total vam ser quinze persones que, crec, passàrem un bon dia i vam aprendre prou coses. Ens va faltar poder veure, tal i com teníem previst, el cel i les estrelles. Però ja tenim excursa per tornar un altre dia als Serrans i el Racó d’Ademús. L'ordre de les fotografies comença en sentit invers. És a dir, les primeres són les últimes del dia (la foto de grup dalt del cim i el nucli de Hoya de la Carrasca) i la que està tocant el text és l'església de Puebla de San Miguel, al principi de l'excursió.