dissabte, 10 d’abril de 2010

Canvis en el paisatge entre els anys 2003 i 2007, en este cas a Serra (Serra Calderona)

Fer les mateixes excursions en distints períodes de temps, et permet contemplar el canvi en el paisatge. Ací veiem una seqüència de com ha variat una part del nucli urbà del municipi de Serra, en el cor de la Serra Calderona (vore Parc natural de la Serra Calderona), entre els anys 2003 i 2007. Estes fotografies estan fetes des de la pujada al Pic de Rebalsadors. Esta imatge que veiem es repeteix en molts altres llocs de la nostra geografia i és l'antítesi que he volgut mostrar a la despoblació que pateixen altres llocs de la nostra geografia.
Fotografies: Octubre 2007, setembre 2006, juliol 2003.

5 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Aquesta foto de vista de Serra, està feta des de Gilet? Li ho dic perquè recorde passar un dia al xalet d'un amic, en la part alta del poble, i veure una visió molt similar, que em va sobtar bastant, tanta finca en mig de la muntanya.

Salut!

Agustí Hernàndez ha dit...

No sé exactament com es diu el punt, però et podria dir que si ixes de Serra en direcció a Rebalsadors, passes la font de Deula, i no arriba a un km. després, ja pots seguir remuntant el barranc en direcció al Mirador de Mireia o desviar-te a la dreta. Doncs bé, desviant-se a la dreta, hi ha una forta pujada pel vesssant oest, on al arribar a un punt on veus l'altra vessant, tens esta vista. Jo crec que en el mapa que adjunte, de la K-25, el punt és entre els kms 11 i 13, més que probablement cap al 12. L'adreça web (perfil de la K-25):

http://www.cxm.es/K25/imagens/mapa%20_3000p.jpg

garrotipadur ha dit...

no m'agrada gens la costum de la gent de viure a les muntanyes destrossant-les,la gent de poble viu al poble!

no a les urbantizacions,no més destrucció del nostre territori

Josep Lluís ha dit...

Home, Garrotipadur, tampoc mamprenguem contra les urbanitzacions en general. La gent ha de viure en algun lloc. L'home, per força, destrueix en part la natura per viure en el món. Amb eixa regla de tres jo podria dir no als barris residencials (de finques normals) perquè són lletjos o perquè ocupen un lloc on podia haver-hi un arbre o un pany d'horta.

Jo dic no a les urbanitzacions en territori protegit, en paratges naturals, en llocs on l'abastiment d'aigua no seria prou, en llocs on l'impacte visual, agrari, etc. és fort, no a les urbanitzacions fetes per especular, quan hi ha milers de cases buides pertot arreu. Això sí.

Agustí Hernàndez ha dit...

Cal trobar un equilibri. El que està clar és que en els últims cent anys, la Humanitat ha passat d'uns 1.500 milions d'habitants a vora més de 6.500 ara mateix. I això ha de tindre, necessàriament, un efecte sobre l'entorn. Apliquem això a un País Valencià que ha passat de més o menys un milió i mig d'habitants a més de cinc, des del 1900 fins el 2009.