diumenge, 25 d’abril de 2010

La percepció de la bellesa en els nuclis de població deshabitats de Castelló

No són muntanyes de runes, masos deshabitats, portes obertes i finestres per on pots guaitar la vida quotidiana que ja no està. O sí són això. Però també molt més. És la presència de persones, paraules, desitjos. Anhels que no van poder-se fer realitat. Moltes nits d'hiverns inacabables, primaveres i estius massa curts, i de nou la solitud i la caiguda de la nit a doll.

Hi ha uns racons de les comarques del Nord, Castelló, que em suggereixen tot això. Són molt pocs. Em porten la imatge d'un paisatge impactant. Especialment dur. Pròxim a les grans ciutats de la Plana. Són espais que romanen a la vora del temps. Somorts, quiets, entre els penya-segats, un altiplà, l'oblit i les dues vessants d'una muntanya. Van estar habitats amb una alta densitat de població i ara queden muts, solitaris, com un testimoni del que eren els castellonencs de fa 100 anys.

Jo em deleite amb les fotos, amb la recordança d'haver estat a un lloc indescriptiblement bell, dur, solitari, erm, pedregós... un dels meus racons preferits.

Vull dedicar este post a Luis Gispert, per la publicació en el seu magnífic blog, d'un text d'homenatge a la província de Castelló que em va agradar especialment. Moltes gràcies.

6 comentaris:

Luis G. ha dit...

Gracias, querido amigo, por dedicarme este post. Estoy muy contento por ello. Los dos hacemos con cariño nuestra labor de recorrer nuestras tierras y hablar de ellas, de asomarnos a esos espacios que con tanto entusiasmo describes, pues así los vemos cuando los visitamos. Lo destacas especialmente en el penúltimo párrafo de tu preciso texto, que me ha emocionado realmente, pues son impresiones que emergen de nuestras sensaciones cada vez que contemplamos esa "percepción de la belleza", como aludes.

Te reitero mi gratitud, Agustí.

Un fuerte abrazo.

Agustí Hernàndez ha dit...

Gràcies a tu per tot el que escrius i transmets.

rafa ha dit...

Tot un gran treball el teu, Agustí. Cada vegada que entre al teu bloc i veig amb l'afecte que tractes els temes, em envarga una gran alegria. Gràcies.

Agustí Hernàndez ha dit...

Gràcies a tu. Estimar el territori també és divulgar allò que puguem conéixer d'ell.

Anònim ha dit...

Yo visc al Nort de castelló, m'el conec prou,peró eixes fotos d'on són?.

gràcies. J.V.Sospedra-torreblanca-

Anònim ha dit...

Una raconada impressionant de la comarca de l'Alt Millars, en la zona més pròxima a la mar...