El paisatge convida a reflexionar. A endinsar-se en ell. El sol pega fort malgrat que estem al mes de març i a vora 800 metres d'altura. En la llunyania, el Penyagolosa talla la verticalitat d'altres horitzons. En uns quants quilòmetres quadrats a la rodona d'on ens trobem no hi viu ningú. Desenes de masies abandonades són el testimoni d'un paisatge solitari, buit, erm, que s'ha quedat parat a la vora del temps. A estes terres, fa cinquanta anys, tot era vida. Estem entre el riu Villahermosa i el barranc de Santa Ana, en terme de Ludiente (comarca de l'Alt Millars).
2 comentaris:
A esta excursio pots vore les dos vessants (Santa Ana i Villahermosa/Linares)fent molt poca distancia.
Té molt bona pinta l'excursió
Publica un comentari a l'entrada