dimarts, 14 de juny de 2011

El mas del Moro de Llucena, un emplaçament increïble en una extensa altiplanície

El mas del Moro de Llucena m'encissa. No puc deixar de deleitar-me amb la foto que encapçala esta entrada i que per a mi té un gran valor estètic, i al mateix temps em duu a les meues caminades habituals per l'Alcalatén. Les fotos són de l'any 2010.

Entre Argelita i Llucena hi ha 22 quilòmetres en què no hi viu pràcticament ningú. Molts masos deshabitats i la transició entre dos comarques, l'Alt Millars i l'Alcalatén.

El mas del Moro va arribar a tindre més de 100 habitants. Com a testimoni, hui podem veure l'antic forn comunal, l'edifici que feia les funcions d'escola, la plaça, unes vistes magnífiques de la Plana de Castelló, i també la font subterrània, entre d'altres construccions, més de vint. A prop, altres masos i aldees igualment deshabitats.

El Penyagolosa domina estes terres buides. És una omnipresència llunyana, pedregosa i solitària que ha patit en els últims anys diversos incendis que han matat aquesta terra. Una altiplanície on, quan vas en cotxe, sures entre dos realitats ben diferents: a l'oest la muntanya castellonenca, l'èxode, la naturalesa que retorna a ocupar el terreny que li furtaren fins a fa quaranta anys; a l'est la indústria, les ciutats, la mar, la vida.

Per a mi tota esta zona és una de les més belles expressions de la combinació entre natura i cultura que mai he trobat. Un paisatge secular, humà, fet i modelat per la mà de l'ésser humà.

6 comentaris:

Faustino Calderón ha dit...

¡ Que buena pinta tiene esta aldea ! No conocia nada de ella, ni tenia ninguna referencia, la tendre presente para una futura visita.
Me encantan las fotografias en especial la primera que sale una vista general.

Buen trabajo.

Saludos.

Luis G. ha dit...

Que lugares más bellos recorres, siempre a la vista del Penyagolosa. No conozco ese mas, así que espero visitar esas tierras cargadas de historia rural.

La primera foto como dices es magnífica.

Un abrazo,

Luis.

Paco González ha dit...

Esperàrem a la tardor per a fer la visita que ens recomanes. Té molt bona pinta.

Agustí Hernàndez ha dit...

Faustino, és una aldea gran, i molt a prop hi ha altres aldees grans. Però per a localitzar-la no et fies del Google maps. Està malament. Que gaudisques!

Luis, gràcies pels teus amables comentaris. És afalagador el que dius, i més si ho diu una de les persones que millor coneix les comarques de Castelló, tu. El lloc no et decebrà. Prop tens altres masos i aldees deshabitats de grans dimensions.

Paco, ja parlarem d'eixa ruta, s'ha de fer amb temps i amb ganes de mirar. Són paisatges amplis.

Vicent ha dit...

Jo us aconselle, si teniu encara forces, fer una pujada des de l'Alcora a Xodos, pel pla del Vinyer, mas de la Torreta, la Parra i la Fogenta i la magnífica lloma Bernat

Agustí Hernàndez ha dit...

Gràcies, Vicent, en el meu cas, vaig anar des de la vall del riu Llucena fins el Mas de la Talàia, i d'ahí al de la Fogenta. En una altra excursió, sí que vaig anar (en bici) al de la Parra, eixint des de Figueroles.