dissabte, 22 d’octubre de 2011

Ascensió a la Muela de Cortes i arribada a l'aldea d'Otonel (pujant per la senda de Cavanilles, creuant la Muela i tornant pel camí)

L'ascensió i descens de la Muela de Cortes és impressionant. L'excursió que ara referencie i les fotos que aporte són de l'any 2007, en una excursió que vaig fer amb Àlex. Recorde que va ser quan la calor ja apretava, i a més, ens vam passar caminant unes 8 hores, més el temps d'arribar i tornar a casa, i les parades per a fotos, etc. Vaja, des de les 6 del matí fins a les 6 de la vesprada. Férem més de 30 km a peu.

L'excursió té un interés indubtable. L'ascensió, per la senda de Cavanilles (per on fa 200 anys va pujar l'il·lustre botànic) és espectacular. Bonica de veres. Com poques en la geografia valenciana. Tallada a pic sobre el penyasegat, flanqueja la mola, amb uns 300 metres de desnivell, fins arribar a la bassa, una obra hidràulica també espectacular (i alhora amb un fort impacte visual i ambiental).

El tram següent, des de la bassa fins a l'Otonel, ens va ocupar més de 4 hores. Ja sé que no hi ha tanta distància, però aprofitàrem per donar unes quantes voltes en aquella immensa planície suspesa sobre els llits dels diversos rius que la delimiten. La veritat és que l'excursió, molt diferent a les habituals que fem, és molt bonica. Paisatges desforestats, socarrats per terribles incendis, i boscos en recuperació. Vistes aèries sobre Cortes, el canó del riu Xúquer, la comarca de la Foia de Bunyol, la Vall d'Aiora, la Ribera Alta i la vista fins el mateix pic Caroig, entre d'altres de la rodalia com el Nyonyo (ascensió al qual ja s'ha referenciat en este blog).

I finalment, el plat fort, l'arribada a l'aldea quasideshabitada de Otonel. El testimoni de la seua última habitant fins a la posterior recuperació, dècades després (no fa molts anys), forma part de la introducció al llibre 'Pobles Abandonats. Els paisatges de l'oblit' que hem escrit José Manuel Almerich i jo. Impressionant. El lloc està aïllat i solitari com pocs en la geografia valenciana, i en un paisatge que en les últimes dècades s'ha consumit prou vegades per les flames.

Otonel és una aldea molt pobreta, extraordinàriament pobra, on, no obstant, ha arribat la llum, s'ha reformat algunes cases i s'ha fet alguna que altra obra pública. Va ser un lloc de moriscos, posteriorment a l'expulsió d'estos, rehabitat i tornat a deshabitar. Una terra escarpada, dura, pobra, amb prou verticalitat i pocs espais per a sembrar res acompanya esta aldea a mig camí entre Cortes de Pallás i Millares. El Nomenclàtor diu que l'any 2010 tenia 24 habitants empadronats. Res a dir, només cal vore la quantitat que dóna a unes altres aldees de Cortes com per a vore que si jo vaig dilluns que ve a les 8 de la nit i compte les persones que hi ha, la realitat no té res a vore amb el que diu ací.

Siga com siga, la senda de Cavanilles, la Muela, Otonel, i els paisatges del canó del Xúquer val la pena gaudir-los. Les vistes aèries són espectaculars. Crec que les fotos no fan justícia al que vam poder gaudir durant aquella excursió.

Ja em contareu quan aneu. Les fotos estan ordenades cronològicament, de les primeres (eixida de Cortes) a la part final (Otonel). De la tornada, uns 12 km. caminant per un camí asfaltat, no n'he posat.

3 comentaris:

Kalidoscopik ha dit...

Hi viuen 3 persones durant tot l'any, però a l'estiu en són uns 40 de pobles com Albal o Catarroja. Descobrírem Otonel aquest estiu, en una excursió des de Millares fins a Cortes de Pallàs que ens va encantar!! Preciós

Ismael Carrión ha dit...

Mi familia paterna es de Otonel. Hoy en dia viven casi habitualmente 4 personas. Durante muchos años los únicos habitantes fueron mis abuelos, Plácides y Enrique, hasta el fallecimiento de éste.
Estoy de acuerdo con que es uno de los sitios más perdidos que conozco, y eso que yo también soy un apasionado del senderismo y salgo a la montaña cada fin de semana. Hasta no hace mucho tiempo no habia camino desde Cortes para llegar alli y teniamos que llegar por un camino de tierra que se complicaba mucho cuando corria el agua por el barranco de Otonel.

Gracias por el articulo.

Un saludo

Agustí Hernàndez ha dit...

Kalidoscopik, Ismael;

gràcies per la vostra aportació. A tots ens ajuda a conéixer un poc millor la nostra geografia i la gent que viu a les aldees i pobles valencians.