Hui dimarts 10 d'abril a Alboraia bufa vent de ponent. Ve com sempre, càlid, fort, fent-se de notar. Amb eixa càrrega de sequedat que fa encendre les alarmes davant la possibilitat d'incendis forestals terres endins. El ponent o el mestral també solen vindre acompanyats de núvols. Les restes d'eixos fronts que en la part oest de la Península Ibèrica deixen precipitacions, però que quan arriben ací ja estan desgastats, i pràcticament desfets. Núvols solts que pràcticament mai deixen precipitació, però que són un complement que ens ajuda a fer les millors fotografies. L'ambient eixut i sense humitat millora notablement les composicions.
M'agrada el ponent, però sobretot el mestral. El ponent acarona la pell amb suavitat, i fa sentir, en esta època de l'any, una sensació de calor que sembla avançar l'estiu. Per contra, el mestral ens retrotrau a uns mesos abans, amb bafades seques i fredes.
En dies com el de hui, he fet les fotos de natura o a l'aire lliure que més m'agraden. Trencs d'alba, postes de sol, paisatges immensos amb els contrastos que ofereix la foto a l'aire lliure. Com la foto que acompanya l'entrada. Me la van fer en una excursió a Algar de Palància on em vaig fartar a traure fotos. Possiblement, la posta de hui serà molt semblant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada