L'Ascensió al Pico Pina o Alto de Santa Bárbara, al límit ja amb les terres de Terol, és una altra d'eixes pujades que es poden fer en família, i per a les quals no hi ha una gran dificultat. El desnivell, eixint des del poble de Pina, és d'uns 400 metres, aproximadament, que si pugem per la pista forestal no arriben a ser d'una extraordinària dificultat. Jo vos recomane pujar o baixar per itineraris diferents: pista i senda.
Les fotos que vos mostre són eixes dues opcions. Dalt hi ha una vista magnífica perquè el cim està aïllat i assoleix pràcticament els 1.500 metres d'altitud. Estem rodejats per l'Altiplà de Barracas, les Serres del Toro i de la Bellida, la Calderona, la Vall del Palància, els contraforts occidentals de la Serra d'Espadà, la vall del riu Millars i de fons, cap al nord, el Penyagolosa, el Cabezo de las Cruces, i una immensitat molt bonica, un paisatge diferent segons les zones.
També podem apreciar les restes de l'incendi de 1994, en la nostra part est, cap a la Serra d'Espadà i l'Alt Millars. Vos recomane esta excursió en un dia de mestral, però que no siga molt fort, clar. Ara bé, insistisc, les vistes són de paisatge, per a fer amb prismàtics. Àngels i jo la férem per última vegada en setembre de 2005, data de la qual són estes fotos.
1 comentari:
En la foto 5 de dalt cap avall: destaquen el Penyagolosa (a la part dreta de la foto) i en la següent es veu, al centre, un picatxet que és el Cabezo de las Cruces.
Publica un comentari a l'entrada