Vaig visitar fa un temps El Puntal, nucli de població depenent de l'Ajuntament d'Énguera, però situat a una considerable distància del centre admninistratiu. Estem ja lluny, però englobe el nucli dins la solana del pic Caroig, una zona demogràficament buida. Històricament a Énguera hi ha hagut prou cases i nuclis habitats, sobretot en l'entorn de la carretera a Ayora i la que va a Beniali, però ara, pràcticament tots estan deshabitats.
En El Puntal es veu vida. Jo diria que també per la nit. No estem lluny de Navalón de Abajo ni de Navalón de Arriba, i això es nota. Pel que respecta a l'entorn, veig una important reforestació, inclús alguns boscos de pins que m'atreviria a dir que tenen més de 40 anys.
Una zona interessant, per a tornar amb més temps.
2 comentaris:
Agustí, a la Serra d'Énguera encara queden heretats (o caseríos) habitades durant tot l'any, el Puntal és un d'ells.
I un aclariment això de Navalón de Arriba i Navalón de Abajo, sols ho diuen els forasters.
El nucli que té la parròquia, és pròpiament "Navalón", i l'altre són conegudes pels habitants com "Las Casas de Abajo" antigament dites "Casas de Miguel".
Una ordre monàstica s'ha instal·lat recentment a la Serra:
http://www.lasprovincias.es/hemeroteca/index.php?action=search&format=noticias&query=hermanitos+del+cordero
Tristament, en compte d'haver restaurat un antic nucli han preferit fer-ne un de nou.
Betlem.
Navalón, en el cor de la Serra d'Énguera, va ser un lloc de pastors i llauradors. Sembla que els roders, en època del bandolerisme, s'amagaren per allí, com diu la dita popular que m'ensenyà el tio Francisco Micó fa ja uns anys:
Navalón
en cada teja un ladrón.
Y en las Casicas d'Abajo
tôs a tajo.
Y en el Puntal
igual.
Y la casa de l'alcalde
el hijo y el padre.
Y en Santich
el que no puede de dia lo hace de nit.
Salutacions d'un enguerí a l'exili econòmic...
Publica un comentari a l'entrada