L'Alcalatén és una comarca variada. Des de les planures de l'Alcora, ciutat industrial i ben comunicada, fins a les cotes més altes dels termes de Vistabella o Xodos, amb el cim del Penyagolosa i els seus 1813 metres, trobem un desnivell de més de 1.500 metres. Un continu d'ocupació humana del territori que ha sobreviscut fins als nostres dies, i que forma un paisatge molt humanitzat. La foto mostra un dels masos de Llucena que em va cridar l'atenció, el de la Torreta de Foios. Malgrat estar situat relativament prop de la carretera Llucena-Castillo de Villamalefa, està deshabitat. Prop, el mas de Foios, està habitat.
diumenge, 15 de gener del 2012
Les masies deshabitades de l'Alcalatén, en este cas el mas de la Torreta de Foios (Llucena)
L'Alcalatén és una comarca variada. Des de les planures de l'Alcora, ciutat industrial i ben comunicada, fins a les cotes més altes dels termes de Vistabella o Xodos, amb el cim del Penyagolosa i els seus 1813 metres, trobem un desnivell de més de 1.500 metres. Un continu d'ocupació humana del territori que ha sobreviscut fins als nostres dies, i que forma un paisatge molt humanitzat. La foto mostra un dels masos de Llucena que em va cridar l'atenció, el de la Torreta de Foios. Malgrat estar situat relativament prop de la carretera Llucena-Castillo de Villamalefa, està deshabitat. Prop, el mas de Foios, està habitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Interesante espacio rural protagonizado por esa masía. El Alcalatén... Masías donde llegar, ver, sentir nostalgia, enamorarse de esos espacios, sentir su pulso inerte por el tiempo...
Hay que volver otra vez, mi estimado amigo.
Un abrazo,
Luis.
Sí, Luis, hem de tornar, una i tantes vegades. L'Alcalatén encissa. Però també et fa gaudir d'una natura que desperta, i és el contrapunt a l'abandonament humà.
Gràcies pels teus sempre amables comentaris.
Agustí
Amigo Agustí. Me creo que mi anterior comentario está un poco alterado. Será la traducción. Porque, eso de "mi querida amiga", seguro, seguro, que no lo he puesto. Y si es así, perdona por el desliz ortográfico.
Un abrazo,
Luis.
Hola, amic Agusti, feliçitarte pel teu blog. Ens uneixen interesos semblans i per aixo si em dones permis, m´agradaria enllaçar el meu blog amb el teu. Un abraç.
Sense cap problema, David.
hola muy buenas soy carlos,que alegria de haver visto este pequeño reportaje de la torreta de foios,es donde nacieron mis antepasados y mi madre,gracias aun,en el dia de hoy aun sigo visitando estas hermosas masias en el alcalaten donde me encanta recordar estas vistas tan preciosas,un saludo.
Carlos,
és un plaer trobar descendents d'estes volgudes masies valencianes. Moltes vegades, quan camines per una zona com la vessant sud de Penyagolosa, totalment plena de masos en runes o deshabitats, també penses que estos llocs tenen ànima, perquè ací no fa molt vivia moltíssima gent. I molta d'eixa gent, o els descendents, continuen tenint en el record la seua casa o la dels seus pares.
Gràcies per escriure.
Agustí
Publica un comentari a l'entrada