diumenge 1 de gener de 2012

La carretera entre Énguera (la Canal de Navarrés) i Aiora

Vaig gaudir. En un viatge recent vaig fer un tram de la carretera entre Énguera i Aiora, i la veritat és que hi ha moltes coses a contar i veure. En primer lloc, en la llunyania, el Caroig. També, cal dir que hi ha trams d'aquesta carretera que són com si estigueres suspés entre dos barrancs, i pots gaudir de magnífiques vistes, sobretot en direcció oest. En tercer lloc, destacaria algunes finques privades i grups de vivendes amb una certa bellesa. I en quart lloc, podria dir que el paisatge després una sensació de soledat impressionant. Si en algunes zones de l'Alcalatén o del Maestrat hi ha àmplies zones on no hi viu ningú, ací es pot dir el mateix.

Arribat a un punt, vaig continuar cap a Navalón. Però crec que tornaré més vegades per aquesta zona. No sé si teniu alguna aportació, alguna cosa a destacar sobre la zona. Jo he estat documentant-me, i crec que hi ha altres coses interessants a vore. Tinc pendent anar a Benali, i en esta mateixa excursió que vos he descrit, vaig aprofitar per a acostar-me a Benalaz i Benigüengo, però això ja ho contaré un altre dia.

5 comentaris:

Maria Jose ha dit...

Todo precioso una zona que merece la pena visitar un saludo.

Anònim ha dit...

Es una zona inmensamente bella, agredida por unos parques eólicos planificados con el culo y sin ningún tipo de criterio en relación a sostenibilidad.
La sierra de Enguera está abandonada por la administración desde hace algunos años (no mantienen las areas recreativas como Las Arenas en Navalón -dejándolas deteriorarse a su suerte- y la destruyen al mismo tiempo con los molinos).
Un abrazo.

Anònim ha dit...

Efectivamente, por donde vayas está todo lleno de parques eólicos. Pero el paisaje merece la pena.

Agustí Hernàndez ha dit...

A mi em va agradar molt, i vaja, pense tornar unes quantes vegades ara que ja he buscat més referències i he rebut més correus i informació sobre el lloc.

Anònim ha dit...

Anònim, els parcs eòlics no estan pensats amb el cul, sinò amb la butxaca, i no sé què és pitjor...
Agustí, malgrat els parcs, encara queden racons molt interessants per visitar a la serra d'Énguera, tant per la riquesa natural com per l'etnològica, hi han moltíssimes construccions tristament abandonades i d'altres en procés de recuperació, com també ho estan els boscos després de tants incendis. Jo et recomane la primavera i la tardor al Paratge Natural Municipal dels barrancs de Benacancil-La Hoz-Boquella.
Si em deixes fer publicitat, a banda del vostre llibre (teu i de José Manuel) hi ha també un altre interessant del valladí Paco Tortosa, que parla de l'arquitectura de la zona:
http://valencia.slowfood.es/files/2010/08/caroig.pdf
o el de rutes de Rafa Cebrián
http://www.prames.com/buscar.asp?PaginaAct=1&Submit=ver&txtBuscar=caroig&tamanioPagina=1
Gràcies i veure si entre tots reviscolem el projecte de Parc Natural del Caroig.