Vaig gaudir. En un viatge recent vaig fer un tram de la carretera entre Énguera i Aiora, i la veritat és que hi ha moltes coses a contar i veure. En primer lloc, en la llunyania, el Caroig. També, cal dir que hi ha trams d'aquesta carretera que són com si estigueres suspés entre dos barrancs, i pots gaudir de magnífiques vistes, sobretot en direcció oest. En tercer lloc, destacaria algunes finques privades i grups de vivendes amb una certa bellesa. I en quart lloc, podria dir que el paisatge després una sensació de soledat impressionant. Si en algunes zones de l'Alcalatén o del Maestrat hi ha àmplies zones on no hi viu ningú, ací es pot dir el mateix. Arribat a un punt, vaig continuar cap a Navalón. Però crec que tornaré més vegades per aquesta zona. No sé si teniu alguna aportació, alguna cosa a destacar sobre la zona. Jo he estat documentant-me, i crec que hi ha altres coses interessants a vore. Tinc pendent anar a Benali, i en esta mateixa excursió que vos he descrit, vaig aprofitar per a acostar-me a Benalaz i Benigüengo, però això ja ho contaré un altre dia.

5 comentaris:
Todo precioso una zona que merece la pena visitar un saludo.
Es una zona inmensamente bella, agredida por unos parques eólicos planificados con el culo y sin ningún tipo de criterio en relación a sostenibilidad.
La sierra de Enguera está abandonada por la administración desde hace algunos años (no mantienen las areas recreativas como Las Arenas en Navalón -dejándolas deteriorarse a su suerte- y la destruyen al mismo tiempo con los molinos).
Un abrazo.
Efectivamente, por donde vayas está todo lleno de parques eólicos. Pero el paisaje merece la pena.
A mi em va agradar molt, i vaja, pense tornar unes quantes vegades ara que ja he buscat més referències i he rebut més correus i informació sobre el lloc.
Anònim, els parcs eòlics no estan pensats amb el cul, sinò amb la butxaca, i no sé què és pitjor...
Agustí, malgrat els parcs, encara queden racons molt interessants per visitar a la serra d'Énguera, tant per la riquesa natural com per l'etnològica, hi han moltíssimes construccions tristament abandonades i d'altres en procés de recuperació, com també ho estan els boscos després de tants incendis. Jo et recomane la primavera i la tardor al Paratge Natural Municipal dels barrancs de Benacancil-La Hoz-Boquella.
Si em deixes fer publicitat, a banda del vostre llibre (teu i de José Manuel) hi ha també un altre interessant del valladí Paco Tortosa, que parla de l'arquitectura de la zona:
http://valencia.slowfood.es/files/2010/08/caroig.pdf
o el de rutes de Rafa Cebrián
http://www.prames.com/buscar.asp?PaginaAct=1&Submit=ver&txtBuscar=caroig&tamanioPagina=1
Gràcies i veure si entre tots reviscolem el projecte de Parc Natural del Caroig.
Publica un comentari