dilluns, 16 de juliol de 2012

Paisatges humans oblidats





Veig objectes de tot tipus ordenats. La pica amb escures, la roba sobre les cadires i a un armari de fusta que s'ha badat i està a punt de trencar-se. La polilla ha fet el seu camí i de la roba no queda a penes res que es puga tornar a posar. El sostre de la majoria de les vivendes del llogaret ha aguantat el pas dels anys, però no sé si ho podrà fer molt de temps més. Les paelles de cuinar i pots, les cartes per a jugar a la brisca o el cinquet, les cadires, els llits i la taula. Esperen. El calendari marca una data més de quaranta anys enrere. Sembla com si a aquest lloc haguera caigut una bomba nuclear i s'haguera quedat tot igual, sense persones. Però sé que no és així. Els habitants de la casa se'n van anar sense esperances i allí quedà una part de la seua vida. No deuen haver tornat. Les portes sembla que caigueren fa temps, podrides pel vent, la pluja i el sol. Hi havia una porta trasera, també oberta. Així és, així ho vaig vore, així ho compartisc. Des d'algun lloc no tan llunyà.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

açó es en la comarca dels Ports, Morella, tota eixa zona, segur.

Agustí Hernàndez ha dit...

Comarca de l'Alt Millars. El paisatge del mas s'estén des del nord del riu Millars, aproximadament, cap al nord (fins a Catalunya i a Terol), i per l'oest fins a àmplies zones de Terol.

David Hornero ha dit...

Se del que parles. Coneix eixes sensacions, eixos llocs.