
dissabte, 31 de març del 2012
La Vall del Vinalopó a l'altura de Novelda, una altra perspectiva de l'interior

dimecres, 28 de març del 2012
dimarts, 27 de març del 2012
La vall del riu Llucena, la Serra de la Creu i el Contador (comarca de l'Alcalatén)

I el territori mostra eixes traces de la vida en la muntanya: bancals abandonats, masos, boscos en recuperació que s'han cremat tantes vegades... Llucena i la vessant sud del Penyagolosa són una cara ben coneguda de les comarques de Castelló.
La imatge de baix mostra un mas pròxim al cim de la Talàia, situat a la part est de la vall del riu Llucena. En la imatge superior es veu la vessant oest de la vall del riu Llucena, des d'aproximadament, el mirador de la Talàia. Masos encimbellats en llocs impossibles, aprofitant un espai molt reduït. A molts d'ells hem anat, i alguns han eixit en este blog.
diumenge, 25 de març del 2012
Projecció de fotos i xarrada 'Pobles Valencians Abandonats', amb l'associació Amics del Casc Antic de Vilafamés


dilluns, 19 de març del 2012
Xarrada 'Pobles Abandonats. Els paisatges de l'oblit', el pròxim dissabte 24 de març a Vilafamés (19 hores)

dissabte, 17 de març del 2012
El paisatge vist durant l'ascensió cap a l'Alt de les Barraques, màxima altura del País Valencià, en el Racó d'Ademús

dissabte, 10 de març del 2012
Quan la naturalesa que t'envolta és grandiosa: excursió al circ de Soaso, al parc d'Ordesa (Osca)





Concloc dient que és una de les excursions més boniques que he fet en la meua vida. Si algú no ha estat a Ordesa, és un d'eixos llocs als quals s'ha d'anar com a mínim una vegada en la vida. Adjunte fotografies, que en cap cas fan justícia a la bellesa del lloc, a la diversistat de matisos, colors, formes i textures que es poden percebre i tastar. Tornarem.
dimarts, 6 de març del 2012
Posta de sol vista des de les runes de l'aldea de Campo de Benacacira (Xelva)

dissabte, 3 de març del 2012
Dedicat a esta papallona, amb qui compartírem uns minuts de la nostra vida (Costa Brava, Catalunya)
Com l’ordenança de l’aigua i de la post,
la de qui parle més vella i bella és.
Sempre bolcant mans amigues,
dels màstils i d'sperances.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)