dissabte, 6 de novembre de 2021

El llibre 'Tolls i salts d'aigua valencians' supera els 2.500 exemplars des de gener


El llibre Tolls i salts d'aigua valencians, publicat inicialment en gener d'enguany, s'imprimirà per tercera vegada este mes de novembre, després d'haver superat el 2.500 exemplars venuts des de gener. L'obra recull més de 200 gorgs i cascades valencianes, i reivindica la vitalitat d'estos espais per a l'oci i el turisme, no només en estiu. L'autor és el periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977), autor, d'un altre llibre amb gran recorregut com Pobles valencians abandonats, reimprés ja cinc vegades des de 2013. 

"És una xicoteta gran fita haver sigut capaç d'arribar a connectar amb una part de la societat valenciana, que vol conéixer el lloc on viu", declara l'autor. El llibre Tolls i salts d'aigua valencians reivindica la vitalitat del món rural valencià. Les comarques més representades al llibre són l'Alt Millars, els Serrans, la foia de Bunyol, els Ports, l'Alt Palància o la Canal de Navarrés, si bé totes les comarques valencianes hi apareixen. 

Actualmente té en marxa una campanya de micromecenatge en https://www.verkami.com/projects/31598-reimpressio-llibres-tolls-i-salts-daigua-valencians-i-pobles-abandonats-de-la-peninsula-iberica 

Presentacions del llibre 'Tolls i salts d'aigua valencians'






Mutxamel (l'Alacantí). Un deivendres de gener de 2022.




L'acte consistirà en una projecció de fotos comentada, on s'explique què són, on estan, la situació dels tolls i salts d'aigua valencians, per què són un element important. Després de la projecció de fotos es farà un debat entre el públic assistent. 

Si vols que anem al teu poble, escriu-me i ho mirem: agustihernandez@gmail.com.

Presentacions en què s'està treballant actualment (que poden ixir o no): Paterna, Yátova, El Puig, La Pobla de Vallbona, Almoradí, Alboraia, Vila-real, València, Xilxes, Borriana



PRESENTACIONS PASSADES

 

Massamagrell (l'Horta Nord). Dijous 2 de desembre. 19.15 hores. Centre Cultural (3r pis, enfront estació trenet). Organitza: Compromís per Massamagrell. 





Alboraia 
(l'Horta Nord). Divendres 26 de novembre. 19 hores. Sala de conferències i actes 2n pis Llar del Jubilat (c/Portalet, s/n, a 3 minuts estació Metro Pintor Peris Aragó). Acte amb presentació de més llibres, a més del de tolls. Organitza: Compromís per Alboraia. 




Aplec del Puig (l'Horta Nord). Diumenge 31 d'Octubre de 2021. Instal·lació d'una tauleta amb els llibres en la fira que es muntarà al voltant de l'aplec valencianista de l'Esplanada del Puig. Entre les 12 i les 14 hores, aprox. 





Algímia d'Alfara (el Camp de Morvedre). Divendres 22 d'octubre. 19 hores. Auditori Municipal (Passeig Glorieta). Organitza: Ajuntament d'Algímia d'Alfara i Aixara Senderisme. 




Llucena (L'Alcalatén). Dissabte 25 setembre. 19.30 hores. Saló de Ciutadania. Ajuntament. Plaça Espanya, 22. Organitzen: Associació cultural Llucena i Ajuntament.


València (l'Horta). Dimarts 21 de setembre. 19 hores. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València (Av. Blasco Ibáñez). Sala Palmireno.  

 




Castillo de Villamalefa (l'Alt Millars). Diumenge 19 de setembre. 10 hores. Saló de Plens Ajuntament. Carrer Horno, 26. 





Port de Sagunt (Camp de Morvedre). Dilluns 13 setembre. 18.30 hores. Casa municipal de Cultura. C/Progrés. Organitza: Associació Cultural Nautilus.




Vilafranca (Els Ports). Dissabte 4 de setembre. 19.30 hores. Centre Social (Av. Llosar, 21). Organitza: Ajuntament de Vilafranca.




Manuel (la Ribera Alta). Dimecres 25 d'agost. 22.30 hores. Organitza: Mitja Galta de Manuel (col·labora l'Ajuntament).





 
PRIMERA PRESENTACIÓ. Tales (la Plana Baixa). Divendres 13 d'agost. 22.30 hores. Antigues Escoles (Av. Castelló). Organitza: Ajuntament de Tales





dissabte, 13 de febrer de 2021

El llibre 'Tolls i salts d’aigua valencians', amb més de mil mecenes, arriba a la segona edició al mes de la primera

El llibre Tolls i salts d’aigua valencians, que mostra 200 gorgs i cascades de més de 60 rius i barrancs i del qual és autor i editor el periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977), arribarà en els pròxims dies a la seua segona edició. Publicat inicialment en gener d’enguany, els més de 1.000 exemplars editats s’han esgotat ja i l’obra va a ser reimpressa. El llibre, donada la situació de pandèmia, s’ha venut amb dos campanyes de micromecenatge i per enviament postal. La segona campanya continua en marxa: https://vkm.is/tollsisalts. Tercera campanya de micromecenatge (període abril-juny 2021), en https://vkm.is/poblesitolls.



València, a 13 de febrer
. El treball, amb més de 400 imatges, 160 pàgines i publicat en valencià, reivindica estos espais per a l’oci i el turisme i com una alternativa per fer més atractiu el món rural. Ha aconseguit ja més de 1.000 mecenes en dos campanyes de micromecenatge. La publicació aposta per la senyalització, millora i catalogació d’estos espais, i la recuperació de les denominacions tradicionals.

Los Peñones i la Jarra (Río Buñol), els Tolls del Matà (Barranc de la Valltorta, les Coves de Vinromà), el Clot del Negre (Riu Xúquer, Cotes), la Fuente del Señor (Río Andilla), el Chorrero de la Castellana (Barranco de la Ermita, Chera), el Toll de Cabrera (Riu de Penàguila, Alcoleja), o los Charcos del Ral (Rambla del Ral, Cortes de Pallás), són alguns dels tolls i salts d’aigua més bells de la geografia valenciana. A més, espais que han desaparegut com el Salto de la Barbulla (Cortes de Pallás) o la Cornicabra, entre d’altres.  




El treball no és un catàleg d’espais bonics, sinó que obri un debat sobre la gestió d’estos espais, molts dels quals eren desconeguts fora del seu àmbit, però que els últims anys han vist com l’afluència de visitants ha augmentat, fet que ha generat conflictes encara que també beneficis. Les limitacions per a visitar zones més llunyanes derivades de la pandèmia de COVID-19 han pressionat més encara estos llocs, fent que inclús alguns d’ells s’hagen tancat durant l’estiu.

El llibre reivindica la memòria dels rius i fonts com a espais de socialització. Un text introductori incorpora fotografia històrica amb testimonis de persones de Benaguasil, Loriguilla, Almiserà, Buñol, Millares, Tales, Requena, Vila-real, Rotglà i Corberà, Alboraia, Llucena, Atzeneta del Maestrat, Alcoi, el Campello o Cocentaina que rememoren el bany als rius i fonts.

També es parla de les normatives sobre la gestió dels rius, i de la toponímia tradicional respecte als tolls, tant en castellà (charco, pozo, gorgo, tollo) com en valencià (gorg, clot), i dels salts d’aigua, igualment en els dos idiomes (cascada, chinchán, chorro, chorrero, chorrador).

Agustí Hernàndez és periodista. Treballa a la Universitat de València. Ha sigut periodista en diversos mitjans de comunicació i institucions públiques. També ha sigut professor de Formació Professional, comissari de l’exposició del Museu Valencià d’Etnologia Pobles abandonats. Pobles en la memòria i ha guanyat més de deu premis de poesia. És coautor de Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit (Consell Valencià de Cultura, 2006) i autor i editor de tres llibres més sobre despoblació, entre ells Pobles Valencians Abandonats (2013). 





dimarts, 2 de febrer de 2021

El llibre ‘Pobles valencians abandonats’ arriba a la quinta edició

El llibre Pobles valencians abandonats, que mostra els principals nuclis de població deshabitats valencians, s’ha imprés per quinta vegada este mes de gener. El treball, de 160 pàgines, a tot color i amb més de 400 imatges, és del periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977), autor, també del recentment publicat llibre Tolls i salts d’aigua valencians. Com les quatre edicions anteriors i la nova proposta, s’han finançat amb micromecenatge, el que demostra la viabilitat dels projectes sobre territori valencià i en valencià.

 Micromecenatge fent clic ací. 


Alboraia, 2 de febrer. “El treball mostra, d’una forma divulgativa, una part del patrimoni cultural valencià com són els nuclis deshabitats. Estos formen part del fenomen global de la despoblació que pateix part del territori valencià, una situació que té greus conseqüències”, destaca Hernàndez. Pobles valencians abandonats explica les causes i conseqüències de la despoblació, on estan els principals despoblats, i espais naturals i culturals significatius pròxims a ells. “En un temps com l’actual, els despoblats són una alternativa excursionista destacable, a més d’una forma de conéixer la nostra història”, destaca l’autor.

El llibre es va publicar inicialment a finals de novembre de 2013, es va reimprimir tres ocasions fins finals de 2015, i s’ha tornat a reimprimir en gener de 2021. Com tots els projectes d’Hernàndez, ha sigut autoeditat i finançat amb micromecenatge. D’altra banda, el llibre Tolls i salts d’aigua valencians, imprés en gener de 2021 es tornarà a imprimir en febrer, donat l’èxit aconseguit en haver venut ja més de 1.000 exemplars. La forma d’aconseguir-los és mitjançant presentacions (ara totalment descartades) i per enviament postal a través d’una plataforma de micromecenatge.


“Es demostra una vegada més que valencianes i valencians tenim un desig de conéixer el nostre entorn. Hi ha moltes publicacions sobre senderisme, territori i patrimoni, i de gran qualitat, però encara hi ha alguns assumptes dels quals no s’ha publicat, com els despoblats o les zones de bany tradicionals valencianes”, apunta Agustí Hernàndez.


Despoblació

Olmedilla, Jinquer, L’Atzuvieta, los Mores, Benicalaf, Campos de Arenoso, Suera Alta, La Granella, Sant Francesc d’Assís, Xivert, Vizcota, Bibioj, La Fonseca, El Reatillo, Miravet... són alguns dels despoblats inclosos al llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci. Junt a estos noms que referencien antics municipis, masos o aldees desapareguts o despoblats, l’autor presenta espais naturals i culturals, paratges destacables, cims o arbres monumentals pròxims, poc coneguts i de gran valor i bellesa.

El llibre replega les cinc grans causes que expliquen la despoblació valenciana, com l’abandonament rural patit en dos grans fases durant el segle XX: abans de la Guerra Civil, i els anys 60. Són les imatges que rectracta el llibre de sabatilles, cistelles, calendaris d’època on el temps es va aturar en les dècades dels 60 o 70 i que pengen en les parets com un trist recordatori de l’esperança de tornar, que no es va produir mai; o també habitacions amb la basenilla baix del llit i estances amb cortines, els llits, rebostos, armaris i maletes que no es van emprar a un viatge que només va ser d’anada.

 



Pobles valencians abandonats també retracta les conseqüències de la construcció d’embassaments a territori valencià, especialment en la segona dècada del segle XX, i que varen fer desaparéixer o canviar d’ubicació els nuclis històrics de Campos de Arenoso, Tous, part de Guadasséquies, Domeño, Loriguilla i Benagéber.

Riuades i la Pantanada de Tous

Les catàstrofes naturals i artificials i les seues conseqüències també ocupen un espai al llibre: el trasllat del nucli de Beneixida arran de la Pantanada de Tous; també el canvi d’ubicació parcial de Marines Vell (com a conseqüència d’un allau de pedres) o de Gavarda (també per la Pantanada); les inundacions a Sant Francesc d’Assís o Salinas i que en un cas feren que s’abandonara el nucli originari, del qual hui queda una església; o que es construira un nou poble. També les riuades històriques del Xúquer han provocat un allau de desolació i abandonament de nuclis de població a les Riberes.

La construcció i abandonament de colònies agràries (com la de Santa Eulàlia, entre Sax i Villena; o la de Sierra de Salinas, a Villena), mostra un intent de colonitzar àmplies zones del territori valencià que va fracassar, però que donà lloc a nous nuclis de població. Les conseqüències de l’expulsió dels moriscos de l’any 1609 és un fet clau. Uns 120.000 valencians i valencianes del moment, sobre una població d’uns 400.000 habitants, van ser expulsats, el que va suposar un allau de nuclis de població deshabitats, alguns dels quals, rehabitats posteriorment o no, han arribat fins l’actualitat.

 


Periodista

Agustí Hernàndez és periodista. Treballa a la Universitat de València. També ha sigut professor de Formació Professional, comissari de l’exposició de la Diputació de València Pobles abandonats. Pobles en la memòria i ha guanyat més de deu premis de poesia en valencià. És coautor de Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit (Consell Valencià de Cultura, 2006), i autor i editor de dos llibres més sobre despoblació (Pobles abandonats de la Península Ibèrica i Paisatges i pobles abandonats), a més del recentment publicat Tolls i salts d’aigua valencians

  

Peus de fotografia:

0.- Portada del llibr Pobles valencians abandonats

1.- Los Mores, despoblat que va arribar a tindre mes de cent habitants. Municipi de Ludiente

2 i 3.- Jinquer, nucli despoblat durant la Guerra Civil, al municipi d’Alcúdia de Veo

4.- Cañada Seca, nucli d’Alpuente

5.- El nucli històric de Loriguilla, cap al 2005, abans de ser enderrocat

6.- El nucli històric de Beneixida, negat per la pantanà de Tous de 1982 i posteriorment enderrocat excepte el que es veu a la imatge i el cementeri. Foto: any 2006.

 

Micromecenatgehttps://vkm.is/poblesitolls


divendres, 29 de gener de 2021

diumenge, 10 de gener de 2021

Un treball de recerca mostra en un llibre 200 tolls i salts d’aigua valencians de més de 60 rius i barrancs

           

  • El llibre Tolls i salts d’aigua valencians amb més de 400 imatges, ha eixit en gener i reivindica estos espais per a l’oci i el turisme i com una alternativa per fer més atractiu el món rural 

 

  • El treball aposta per la senyalització, millora i catalogació d’estos espais culturals, així com la recuperació de les denominacions tradicionals 

     
  • L’autor és Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977), qui ha fet el treball de camp durant huit anys i ha publicat altres obres sobre el món rural com el llibre  Pobles valencians abandonats  


     
     

Los Peñones i la Jarra (Río Buñol), els Tolls del Matà (Barranc de la Valltorta, les Coves de Vinromà), el Clot del Negre (Riu Xúquer, Cotes), la Fuente del Señor (Río Andilla), el Chorrero de la Castellana (Barranco de la Ermita, Chera), el Toll de Cabrera (Riu de Penàguila, Alcoleja), o los Charcos del Ral (Rambla del Ral, Cortes de Pallás). Són alguns dels tolls i salts d’aigua més bells de la geografia valenciana. Toll és qualsevol espai on el riu s’eixampla, sense a penes corrent i que en alguns casos s’ha utilitzat o s’utilitza per al bany. Junt als esmentats, espais que han desaparegut com el Salto de la Barbulla (Cortes de Pallás), la Cornicabra i el Molino Rompío de Loriguilla, els Clots de Frechina i de l’Estrela (Alboraia) o el Toll de Cirildo (Tales), entre d’altres.  



 


El periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977) porta huit anys investigant estos gorgs i cascades, i n’ha trobat uns 500. "El treball, escrit íntegrament en valencià i reivindica la vigència dels tolls i salts d’aigua com a espais per a l’oci i el turisme. Cal adaptar els accessos on no estan i indicar-los, recuperar la denominació tradicional d’alguns, i posar mesures per a què la seua visita puga repercutir en l’economia local”, destaca Hernàndez, qui els anys 2007, 2013 i 2014 va publicar tres llibres sobre pobles abandonats, el primer d’ells com a coautor i per un encàrrec de la Generalitat Valenciana a través del Consell Valencià de Cultura. 



 

El llibre no és un catàleg d’espais bonics, sinó que obri un debat sobre la gestió d’estos espais, molts dels quals eren desconeguts fora del seu àmbit, però que els últims anys han vist com l’afluència ha augmentat, fet que ha generat conflictes i també beneficis. Les limitacions per a visitar zones més llunyanes derivades de la pandèmia de COVID-19 han pressionat més encara estos llocs, fent que inclús alguns d’ells s’hagen tancat durant l’estiu. La situació es troba en un context global de reivindicació del món rural i l’espai de proximitat, no és un fenomen únicament valencià. 



El treball de recerca també aposta per recuperar la toponímia dels tolls i salts d’aigua, que en alguns casos s’ha alterat, de forma que la tradicional inclús ha sigut desplaçada. També demana que l’administració faça un mapa d’estos llocs i delimite clarament els accessos, que en molts casos són per propietats privades. A més, reivindica els salts o gorgs com “un element important en la identitat local dels pobles, de la mateixa forma que ja ho són una muntanya, una font o un mas”, diu Hernández.  


 

La realitat valenciana ha donat molts noms a estes realitats. El toll en valencià és sinònim de clot, pou i gorg, encara que predomina la primera opció. Són exemples el Toll de la Figuereta (Llucena) o el Toll Blau (Bocairent), però també el Clot del Negre (Cotes) o el Pou del Canyar (Onda). En castellà trobem pozotollogorgo i charco. Per exemple, el Pozo de las Palomas (Puebla de Arenoso), los Charcos de Quesa (Quesa), el Gorgo Cadena (Bolbaite) o el Tollo del Amor (Venta del Moro). El salt (el Toll Salt, per exemple) també és cascada en valencià, i en castellà s’afig a salto els termes chorradorchorrero o chorro: El Chorrador del Villar (Castillo de Villamalefa), el Chorrero de la Garita (Chera) o los Chorros de Barchel (Chelva). En castellà també hi ha el concepte de playa o playeta. Per exemple, la de Molino Puerto de Chelva.  





Memòria dels rius 

El treball de recerca d’Agustí Hernàndez reivindica la memòria dels rius en el llibre Tolls i salts d’aigua valencians. En un text introductori s’incorporarà fotografia històrica i més de vint persones de Benaguasil, Loriguilla, Almiserà, Buñol, Millares, Castelló de la Ribera, Tales, Requena, Vila-real, Rotglà i Corberà, Alboraia, Llucena, Atzeneta del Maestrat, Alcoi, el Campello o Cocentaina rememoraran com d’important ha sigut el bany als rius i fonts. També s’hi parlarà de tolls o salts que han desaparegut dins d’embassaments, colmatats o en séquies i barrancs que s’han canalitzat.  

 

Bany lliure, amb restriccions 

Les normatives sobre el bany als rius són el Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que s’aprova el text refòs de la Llei d’Aigües; i el Reial Decret 1341/2007, sobre la gestió de la qualitat de les aigües de bany. La primera estipula en l’article 2 que la propietat dels rius és de l’estat (domini públic hidràulic), i que el bany és lliure (article 50), mentre que el segon fixa límits al bany.  

 

Agustí Hernàndez a més, també explica ferramentes que permeten conéixer el cabal dels rius, com els sistemes automàtics d’informació hidrològica (SAIH); d’altres per a saber les característiques dels tolls o paratges reconeguts com a platges fluvials (Náyade, Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Bany); o una eina d’utilitat per a conéixer la seua ubicació, com és el Visor Cartogràfic de la Generalitat Valènciana.  

 



Organització interna del llibre 

El periodista Agustí Hernàndez ha organitzat el llibre en cinc blocs que agrupen més de 60 rius i barrancs. Dos d’estos blocs corresponen a les comarques de Castelló, altres dos al nord i centre de València, i un cinqué representa el sud de València i Alacant. El llibre, com els anteriors d’Agustí Hernàndez, serà de caire molt gràfic i amb poc de text, finançat amb micromecenatge.  

 

L’objectiu és mostrar els salts o tolls més coneguts (el Turche de Buñol, l’Esgoletja de Sumacàrcer, el Chorrador del Villar de Castillo de Villamalefa, el Pou Clar d’Ontinyent o les Fonts de l’Algar), junt a altres menys coneguts com els tolls dels rius Buñol, Cabriol, Bohílgues, Pequeño, Llucena o Penàguila, barrancs com la Valltorta, Agualobos, Regajo, Bercolón o Salinas, o salts diversos de Chera, Argelita, Cortes de Pallás, Ludiente o Xixona, entre molts d’altres.  

 

A més, el llibre intercala entre alguns rius o àrees una secció, Prop de, que mostra elements del patrimoni natural i cultural del món rural relacionats amb els rius. Es tracta de rutes junt a alguns d’ells (la senda Calduch de Vila-real), ponts o molins destacats (el gòtic de la Pobla del Bellestar), o el punt on conflueixen rius importants (el Túria amb els seus afluents Bohílgues, Ebrón i Arcos; el Xúquer i el Cabriol; o el Villahermosa i el Millars). També mostra d’altres elements com coves (les de la Valltorta, amb pintures rupestres, situades sobre el barranc del mateix nom), llavadors (el del Mas de la Costa), fonts (la de Godó, com l’anterior, de Llucena), pous (el d’en Calvo de les Useres), o embassaments històrics (com el d’Elx, amb el salt de la presa al riu Vinalopó), entre d’altres elements. 

 



L’autor 

Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977) és periodista. Treballa a la Universitat de València. Ha sigut periodista en diversos mitjans de comunicació i institucions publiques. També ha sigut professor de Formació Professional, comissari de l’exposició del Museu Valencià d’Etnologia Pobles abandonats. Pobles en la memòria i ha guanyat més de deu premis de poesia. És coautor de Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit (Consell Valencià de Cultura, 2006) i autor i editor de tres llibres més sobre despoblació, entre ells Pobles Valencians Abandonats (2013). 



 


Peus de fotografia:  

 

1.- Cascada i toll del Barranco de Bercolón (Tuéjar). 

 

2.- Los Peñones, en el Riu Buñol (Buñol).  

 

3.- El Chorrero de la Castellana, en el Barranco de la Umbría de la Viña (Chera). 

 

4.- Vista aèrea del Pozo Negro del Barranco de Santa Ana (Ludiente). 

 

5.- Els Tolls del Matà, en el Barranc de la Valltorta (les Coves de Vinromà).  

 

6.- L’Estrecho del Río Ebrón, un paratge fascinant (Castielfabib). 

 

7.- El Río Maimona, prop del paratge de la Fuente Pierres (Fuente la Reina).  

 

8.- El Toll de Cabrera, en el Riu de Penàguila (Alcoleja).  

 

9 i 10.- Salto del Barranco de la Barbulla (Cortes de Pallás), en 1975 i actualment. La cascada ha quedat coberta per l'embassament de Cortes. Foto històrica: Vicente Carrión.