diumenge, 26 de febrer del 2012

Begís-Peñaescàbia-Barranc Resinero-Peña Juliana-Arteas de Arriba, Arteas de Abajo-Bejís, menuda excursió!

De vegades, les fotos enganyen. Esta la va fer mon germà un dia que pujàrem a la Peña Juliana. El lloc en el qual estic no era, ni de lluny, tan perillós com pareix. Però enfocant la foto totalment des de dalt, ho sembla. No és la primera vegada que m'ocorre, que el que realment enfoques no és el que ix, ni ix com és o com tu voldries. Coses dels fotògrafs aficionats, com el meu cas i en este cas, del meu acompanyant.

Esta excursió de la foto va partir del nucli de Begís. Remuntàrem a peu, per la Vall del Palància, fins quasi arribar a la font dels Cloticos i per una pista pujàrem fins a l'arrancada per senda de la Penyaescàbia. Després baixàrem al mateix punt i continuàrem pujant per la pista del barranc de Resinero, fins al punt des del qual s'ataca la Peña Juliana. La coronàrem, baixàrem a Arteas de Arriba (amb arrapades incloses per la vegetació i la intransitabilitat de la senda), i des d'este punt férem Arteas de Arriba fins a Begís. Ho vaig a calcular en el Google Eart, però recorde perfectament com ens passàrem tot el matí i part de la vesprada caminant!

diumenge, 19 de febrer del 2012

La aldea de Tamayo, situada junt al riu Cabriol, en els termes municipals de Venta del Moro i de Casas Ibáñez

Vaig visitar fa algun temps l'aldea de Tamayo, a Venta del Moro, i la verdad es que en part vaig quedar decebut. El paisatge i la zona, en conjunt, és molt bonic, com ja havia pogut comprovar en unes altres ocassions, en altres trams del Cabriol, però esperava una altra cosa respecte de l'aldea. Tot i que és un emplaçament especialment aïllat, la part situada a la banda nord del riu Cabriol, en el terme municipal de Venta del Moro, està totalment rehabilitada. No queda res de l'emplaçament original, excepte algun corral aïllat.

En la part sud del riu, ja en Casas Ibáñez, sí que hi ha alguna edificació més, en runes, com per exemple l'ermita i algunes cases molt pròximes al riu. Vaig anar per la banda valenciana (amb un llarg recorregut des de Venta del Moro fins al riu), i després vaig tornar per Casas Ibáñez. La veritat és que és un paratge molt solitari, amb molt poca població, tant en la banda valenciana com en la castellana, i sobretot, on s'aprecia que en els últims deu o quinze anys hi ha hagut importants rehabilitacions, no només a Tamayo.

A més, en la zona vaig trobar-me amb la desagradable sorpresa de què moltes pistes forestals estaven tancades amb senyals, o directament portes i cadenes. No estic acostumat a aquuesta situació, i a més, no anava a peu, sinó en cotxe i per això em vaig vore molt limitat. No obstant, assumisc una part de culpa, per no haver-me documentat un poc millor parlant amb alguna persona del terreny que em poguera haver assessorat, i amb qui ja he parlat.

Feta aquesta salvetat, la vega del Cabriol en Tamayo deu ser idíl·lica l'estiu. Estem aigües avall de l'embassament de Contreras, amb la qual cosa tenim garantit un mínim cabal ecològic en estiu, i la zona, em consta per amics i coneguts, és magnífica per a esports de riu. També hi ha bones alternatives caminant per les vores del riu. En este mateix blog, si algú està interessat, pot trobar una entrada sobre la visita que férem a l'aldea de La Fonseca, també deshabitada, i el paratge de les Gorgues del Cabriol. També hi ha una entrada sobre una zona relativament pròxima al Cabriol, l'aldea de Los Sardineros, a Requena.

Us deixe un enllaç que a mi m'ha semblat interessant, amb el qual podeu completar la informació sobre Venta del Moro i les seues aldees: www.ventadelmoro.org.

dissabte, 18 de febrer del 2012

Poema "Romandre sempre", dedicat als masos abandonats de la comarca castellonenca de l'Alt Millars

Romandre sempre,
la pedra picada per la pluja
i la neu atarantades.
Ordit de senyals traçats,
creient encara que el darrer
no és el pòstum rastre.
Donar el condol a l’energia
que emblanquinades les somovia,
fileres de casetes de calç.
Enmig la tarda d’aiguamoll
he respost la recerca inútil.

Este poema forma part del meu primer llibre, "Poesies de hui", publicat l'any 1998 per l'Editorial de la Universitat Politècnica de València.

dissabte, 11 de febrer del 2012

diumenge, 5 de febrer del 2012

Els records de la neu, la resplendor del sol, en este cas, anant a Alcotas

Estos dies que està fent tant de fred, i la neu és present a les zones de muntanya, recorde especialment dies de nevades de què he sigut testimoni en la muntanya. Nevades que ens estaven caient damunt, o bé nevades que feia dies, hores o minuts que havien caigut. La carretera de El Toro a Alcotes és un d'eixos records. Ací la veieu en una fotografia. En el cotxe érem quatre persones.