A data de hui, 27 de setembre, el blog 'Pobles Valencians Abandonats', que lliges ara mateix, ha arribat a les 90.000 visualitzacions de pàgina, i 47.141 visites. El dia de major afluència va ser el 29 d'agost d'enguany, amb 416 visualitzacions de pàgina i 279 visites. El post més llegit és aquell que fa referència a la Colònia de Santa Eulàlia, entre Sax i Villena (la famosa 'Alqueria Blanca' de la sèrie de Canal 9).
Aconseguir ser llegit i poder-ho mantindre ja algun temps és un motiu per a estar satisfet, ja que el blog es va concebre per a difondre els pobles valencians abandonats, així com el patrimoni natural i cultural valencià, i crec que en part, s'està aconseguint. Espere poder continuar oferint informació fruit de l'experiència personal. Gràcies a totes i tots per seguir-lo, i a totes aquelles persones que m'han acompanyat a les excursions, sense les quals este blog no seria possible.
dimarts, 27 de setembre del 2011
dilluns, 26 de setembre del 2011
L'aldea de La Saranyana (la Todolella, comarca dels Ports, Castelló), ara amb 16 habitants
Consulte el Nomenclàtor del País Valencià corresponent a l'any 2009, respecte al municipi de la Todolella (comarca dels Ports) i veig que té 149 habitants empadronats, i 38 que viuen en el disseminat. Torne a l'any 2010, i veig que la població global ha baixat a 137 habitants, però que apareix Sarañana com un nucli habitat, amb 16 veïnes i veïns. Desconec si actualment La Saranyana està habitat regularment, o simplement és que hi ha veïns que s'han empadronat sense residir tot l'any.
En qualsevol cas, quan Àngels i jo vam anar l'any 2006, el lloc estava deshabitat. Era estiu, el sol queia a plom, i allí no vivia ningú, per més que miràrem o preguntàrem a una persona que vam veure pel camí d'accés -per cert, una pista forestal sense asfaltar-. El poble denotava totalment que era un de tants nuclis deshabitats: algunes vivendes en condicions de ser habitades, altres en runes. Edificis, en general, de bona construcció.
El que vam veure era un lloc deshabitat pels anys 60, on, no obstant, una família va continuar vivint fins la dècada dels anys 90, segons ens van indicar. La proximitat a la carretera que duu a La Todolella, fa que el lloc puga rehabitar-se amb facilitat en qualsevol moment.
A nosaltres ens va semblar un lloc molt bonic i al mateix temps molt representatiu de l'arquitectura característica de la comarca dels Ports i de l'Alt Maestrat, amb la pedra com a protagonista indiscutible, no només en el nucli sinó també en molts dels elements que teníem a la vista.
Pascual Madoz, en el seu 'Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de Alicante, Castellón y Valencia', tom 2, ens la descriu així (extractat): "Aldea con alcalde pedáneo dependiente del Ayuntamiento de Todolella (1/2 hora) de la província de Castellón de la Plana (45 leguas)... Tiene dos casas, la del ayuntamiento y la de la cárcel derribada; una capilla dedicada a San Miguel Arcángel aneja de Todolella y servida por el cura de la parroquia de este pueblo y una ermita (San Cristóbal Mártir) en la cumbre de una montanña. Población: 8 vecinos, 45 almas".
En qualsevol cas, quan Àngels i jo vam anar l'any 2006, el lloc estava deshabitat. Era estiu, el sol queia a plom, i allí no vivia ningú, per més que miràrem o preguntàrem a una persona que vam veure pel camí d'accés -per cert, una pista forestal sense asfaltar-. El poble denotava totalment que era un de tants nuclis deshabitats: algunes vivendes en condicions de ser habitades, altres en runes. Edificis, en general, de bona construcció.
El que vam veure era un lloc deshabitat pels anys 60, on, no obstant, una família va continuar vivint fins la dècada dels anys 90, segons ens van indicar. La proximitat a la carretera que duu a La Todolella, fa que el lloc puga rehabitar-se amb facilitat en qualsevol moment.
A nosaltres ens va semblar un lloc molt bonic i al mateix temps molt representatiu de l'arquitectura característica de la comarca dels Ports i de l'Alt Maestrat, amb la pedra com a protagonista indiscutible, no només en el nucli sinó també en molts dels elements que teníem a la vista.
Pascual Madoz, en el seu 'Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de Alicante, Castellón y Valencia', tom 2, ens la descriu així (extractat): "Aldea con alcalde pedáneo dependiente del Ayuntamiento de Todolella (1/2 hora) de la província de Castellón de la Plana (45 leguas)... Tiene dos casas, la del ayuntamiento y la de la cárcel derribada; una capilla dedicada a San Miguel Arcángel aneja de Todolella y servida por el cura de la parroquia de este pueblo y una ermita (San Cristóbal Mártir) en la cumbre de una montanña. Población: 8 vecinos, 45 almas".
divendres, 23 de setembre del 2011
La Selva d'Irati, al Pirineu navarrés, és una d'aquelles excursions que queden al record
Tots tenim excursions que per diferents circumstàncies han quedat en el nostre record. Solen ser poques, i les recordem perquè per a nosaltres han sigut intenses. Una d'elles és el pas per la Selva d'Irati, al pirineu navarrés. Ja de per si l'arribada a l'eixida de l'excursió, en els voltants de l'ermita de Nuestra Señora de las Nieves, va ser impressionant.
El port d'Irati, i la baixada per l'ombria enmig d'una boira espesa. I després el camí en ziga-zaga al costat d'un penya-segat. Recorde que la fullaraca de fageda estava humida i hi havia fang, amb la qual cosa jo m'anava esbarant. Després va vindre una zona de camí ampli, i finalment la tornada per un bosc mixte, on predominava la fageda. Van ser uns 16 km. intensos.
La Selva d'Irati es troba en la seua major part al nord de Navarra, en les valls de Salazar i Aezkoa. Al seu si hi ha zones protegides amb distintes figures legals, encara que també predominen els usos ramaders, d'explotació forestal i de cacera i pesca.
El port d'Irati, i la baixada per l'ombria enmig d'una boira espesa. I després el camí en ziga-zaga al costat d'un penya-segat. Recorde que la fullaraca de fageda estava humida i hi havia fang, amb la qual cosa jo m'anava esbarant. Després va vindre una zona de camí ampli, i finalment la tornada per un bosc mixte, on predominava la fageda. Van ser uns 16 km. intensos.
La Selva d'Irati es troba en la seua major part al nord de Navarra, en les valls de Salazar i Aezkoa. Al seu si hi ha zones protegides amb distintes figures legals, encara que també predominen els usos ramaders, d'explotació forestal i de cacera i pesca.
dissabte, 17 de setembre del 2011
Poema "Demà nonnat" dedicat als masos abandonats de l'Alcalatén i del Maestrat de Castelló i de Terol
dimarts, 13 de setembre del 2011
Instants en la natura, moments per a recordar: posta de sol a Torralba, en el cim els Alts del Pinar
dissabte, 10 de setembre del 2011
El llibre "La pedra en sec a Benafigos" de Miguel Ángel Martí ens mostra les construccions, moltes d'elles abandonades, de l'Alcalatén
El llibre "La pedra en sec a Benafigos" és un llibre que pot ser guia per a conéixer les principals característiques i funcions de les construccions de pedra en sec. Benafigos, municipi de la comarca castellonenca de l'Alcalatén, és un exemple magnífic de les aplicacions de la pedra en sec en la vida tradicional. No cal recordar que estem en un municipi amb nombroses masies deshabitades fruit de l'emigració i on molts d'estos elements de pedra en sec estan en desús o en perill de desaparició física.
L'obra, publicada pel Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, dedica un especial apartat als tipus de casetes de pedra en sec, i dins d'elles als models, els portals, les cobertes, la seua situació... així com també a altres elements com marges i bancals. També hi ha un apèndix de lèxic, un apèndix gràfic o quatre rutes de la pedra en sec pel terme de Benafigos.
El llibre, al capdavall, reivindica com a patrimoni cultural un món que no només existeix a Benafigos, sinó a una àrea molt més extensa en el límit entre les províncies de Terol i de Castelló. I que en la majoria de casos està en franc perill de desaparició per la pèrdua de funcionalitat.
L'obra, publicada pel Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, dedica un especial apartat als tipus de casetes de pedra en sec, i dins d'elles als models, els portals, les cobertes, la seua situació... així com també a altres elements com marges i bancals. També hi ha un apèndix de lèxic, un apèndix gràfic o quatre rutes de la pedra en sec pel terme de Benafigos.
El llibre, al capdavall, reivindica com a patrimoni cultural un món que no només existeix a Benafigos, sinó a una àrea molt més extensa en el límit entre les províncies de Terol i de Castelló. I que en la majoria de casos està en franc perill de desaparició per la pèrdua de funcionalitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)