diumenge, 28 de juny del 2009

La marjal d'Almenara, una antiga albufera situada entre les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre

La marjal d'Almenara és un Lloc d'Interés Comunitari, inclòs dins la Xarxa Europea d'Espais Protegits Natura 2000. Es tracta d'una antiga albufera hui ja quasi colmatada, i que se situa entre els rius Belcaire i Palància, a les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre, respectivament. Té una superfície de 1.486 hectàrees i comprén els municipis de La Llosa, Almenara, Xilxes, Moncofa, Sagunt, Benavites i Quartell.

En la fotografia veiem el tram de la marjal conegut com "els estanys d'Almenara", un lloc molt agradable per a la visita, i que ara mateix s'està condicionant com una zona d'oci i per al gaudi ciutadà. La fotografia amb muntanyes al fons és la vista des de la marjal cap a Benavites i la vall de Segó. El cicle anual d'ompliment de l'Albufera es produïa per l'efecte de les fonts de Quart i Redona de La Llosa i també per l'efecte dels ullals o naixements d'aigua. Recordem que molt a prop dels estanys estan les últimes estribacions del Sistema Ibèric, en les Serres d'Espadà i la Calderona.

dissabte, 27 de juny del 2009

Posta de sol des de los Altos del Pinar, Torralba del Pinar, al Parc Natural de la Serra d'Espadà

De vegades, les excursions et permeten gaudir moments com este. El meu amic Pere i jo havíem fet l'ascensió als Alts del Pinar, a Torralba, en el Parc Natural de la Serra d'Espadà, i ara el sol ja estava a punt de desaparéixer darrere de les muntanyes de l'horitzó. Tons càl·lids per a la posta de sol d'un dia de ponent. En altre moment, una altra excursió al mateix lloc, Àngels i jo vam poder gaudir d'una posta en tons grissos, i amb rajos de sol col·lant-se i reflectint-se entre els núvols.

dimecres, 24 de juny del 2009

L'aldea deshabitada de Les Alberedes (municipi de Portell de Morella, els Ports)

L'aldea deshabitada de Les Alberedes es troba en Portell de Morella, dins la comarca castellonenca dels Ports. Concretament està en el límit amb l'Aragó, junt al riu de la Cuba. El seu últim habitant, a qui vam conéixer personalment fent feines del camp en l'aldea, la va abandonar l'any 1990. Les Alberedes no té camí asfaltat d'accés i es troba en una de les zones més desconegudes de la comarca dels Ports.

Dir que els seus habitants, tot i pertànyer a un municipi valencianoparlant com Portell, parlaven castellà, donada la major proximitat geogràfica als pobles de l'Aragó, a més, anaven a escola al veí mas de San Juan, en Terol, a dos-cents metres de l'aldea. La introducció del llibre de pobles abandonats que hem escrit José Manuel Almerich i jo és el testimoni de seu últim habitant. En este mateix blog podeu consultar una altra entrada sobre les Alberedes ací.

diumenge, 21 de juny del 2009

El magnífic llibre de Elías Rubio sobre els pobles abandonats de Burgos: “Burgos. Los pueblos del silencio” (Fotos cedides per l’autor)

“Burgos. Los pueblos del silencio” és un magnífic llibre del qual és autor Elías Rubio Marcos (Informació de l’autor ací). Tracta sobre la despoblació patida per 64 nuclis de població de la província de Burgos i l’exemplar que jo tinc a les meues mans és la sexta edició, corresponent a l’any 2007. La pròpia dedicacatòria del llibre mostra l’admiració i l’estima de l’autor pel seu paisatge i les persones que hi viuen o han viscut: “A todos los hombres y mujeres de los pueblos de Burgos, con admiración y agradecimiento”.

El llibre és interessant per vàries coses. Per una banda, per la incorporació a la publicació (de gran format i amb moltes il·lustracions) de fotografies antigues de quan estos llocs estaven habitats. Este fet mostra un treball impressionant per aconseguir que la memòria d’estos espais no es perda amb la desaparició física i amb la mort dels seus últims habitants.

Per una altra banda, Rubio acosta dades sobre els pobles, com ara referències històriques, el motiu concret de la despoblació, l’any, la ubicació, el nombre d’edificis de què constava, el lloc on va emigrar el veïnat, la situación actual, les restes d’interés, la poblacin estiuenca aproximada i els cognoms del poble.

A més, hi ha nombroses anècdotes de la vida quotidiana que ens parlen de com era la vida en estos llocs. A mi m’ha cridat l’atenció molt la ubicació d’alguns d’ells, la manca de llum elèctrica, experiències traumàtiques com assassinats i sobretot les dades, moltes d’elles il·lustrades amb fotos, d’eixa vida quotidiana (romeries, bodes, fotos de família…). . L’apartat “Calor humano”, inclòs en la mateixa fitxa de cada població, ens parla de moltes dades d’este estil.

L’experiència de l’autor, Elías Rubio Marcos, es va iniciar com a espeleòleg al Grupo Espeleológico Edelweiss, ja pels anys 60. I posteriorment ha fet molts treballs sobre arquologia, eremitoris i esglésies rupestres, arqueologia industrial, etnografia… fins al punt de ser considerat com un autèntic especialista en Burgos. Vos recomane que entreu en l'apartat que vos he citat al principi sobre l'autor.

Jo no conec Elías personalment. Vaig conéixer la seua obra i vaig contactar amb ell per correu electrònic. Del seu llibre queden pocs exemplars, però finalment vaig poder-ne trobar un a la llibreria Espolón de Burgos, que m’enviaren per correu postal reembolsament. Ara, amb el llibre davant meu, i també el que he llegit sobre l’autor, no puc més que felicitar-me perquè existisquen persones com Elías. A personas com ell devem moltíssim, per treballs fets amb professionalitat i coneixements, però també amb dedicació i estima per la seua terra. Segurament, sense este segon complement, no es podria fer un treball tan digne.

Jo el vull afegir a persones que han fet tantes coses per la cultura del seu poble, rebent a canvi la satisfacció de fer les coses en què creuen i perquè estan segurs que si no ho fan ells, no ho farà ningú. Tots mereixen el màxim respecte. Alguns ja els he citat al meu blog, altres els citaré: Luis Calvente, el webmasters del blog “Los pueblos deshabitados”, José Luis de Campos de Arenoso…

Fotos cedides per l’autor per a ser publicades a este blog (de dalt a baix): Bárcena de Bureba; portada del libro (núcleo de Cortiguera); Villalta; Tamayo; retrobament de veïns a Hormicedo; església de Ahedo de Bureba; Ahedo de Bureba; Parayuelo; l’autor en les runes del Monestir de Santa María de Rioseco.

dijous, 18 de juny del 2009

Llocs per a anar en estiu: El Pozo Negro de Fuentes de Ayódar, en la Serra d'Espadà

El Pozo Negro, en el municipi de Fuentes de Ayódar, dins del Parc Natural de la Serra d'Espadà, és un lloc per a anar en estiu. Un lloc que destaca per la seua bellesa, i per la frescor de l'ambient. I un espai en el que si hi ha aigua (i sol haver-hi tot l'any, excepte si els estius són extraordinàriament secs) podem fer un bon bany. Es troba a uns 3 km. del nucli de població de Fuentes, en la pista forestal que puja en direcció a Torralba del Pinar. Crec que el recorregut està tancat per a la circulació de vehicles a motor. O siga, que a passar un ratet caminant.

En esta entrada vos mostre fotos de l'estiu de 2007, quan Àngels i jo vam acudir. Les fotos ens mostren el paisatge pròxim a Fuentes, en direcció a Cirat, afectat de forma dramàtica per l'incendi de 1994, i del qual la Serra no s'ha recuperat totalment. La pujada cap a Torralba (on es veu Àngels a l'esquerra) tampoc està totalment recuperada, però hi ha trams en què l'afecció del foc és major (pròxim a Torralba) que ací.

dimarts, 16 de juny del 2009

Presentació llibre pobles abandonats i projecció de fotografies al municipi de l'Olleria (la Vall d'Albaida)

L’Olleria ha acollit una conferència sobre pobles valencians abandonats en el Teatre Cervantes divendres 12 de juny. El ponent, Agustí Hernàndez, va mostrar en fotografies els principals nuclis de població deshabitats existents en territori valencià. També va explicar les causes per les quals s’ha arribat a esta situació (construcció d’embassaments i emigració rural fonamentalment) i les conseqüències (reforestació, pèrdua de cultius, pèrdua de poblament, incendis forestals, erosió…).

L’activitat també va servir per a presentar el llibre “Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit”, editat pel Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, del qual Hernández és coautor. En l’activitat també es va presentar el blog www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com, amb el qual el ponent pretén anar recuperant fotografies antigues d’estos llocs que o bé s’han asolat, o s’han submergit, o en alguns casos s’han rehabitat. També es va poder vore molts altres pobles abandonats de fora del País Valencià (La Rioja, Sòria, Extremadura, Aragó…).

dijous, 11 de juny del 2009

Les aldees de Mira (Don Fidel, la Fuencaliente y el Cañaveral) submergides baix l’embassament de Contreras. Fotos de Fernando Moya

Els Barris de Don Fidel, la Fuencaliente y El Cañaveral, els tres en el municipi de Mira, van ser expropiats per l’Estat per a la construcció de l’embassament de Contreras, i posteriorment submergits. Quaranta-set famílies van ser traslladades i instal·lades de forma provisional en la Finca Torre Espioca de Picassent, i definitivament en 53 vivendes situades al poble de Picassent. L’embassament es va inaugurar l’any 1969 i els últims reallotjaments es perllongaren fins a primers de la dècada dels 80.

Nacho Latorre ens comenta que Fuencaliente era “la gran devesa i vergel de la zona” i l’autor té documentación d’ella des del segle XV. Vore informació ací. Al Barri de D. Fidel li ve el nom per Fidel García-Berlanga, avi del cineasta i gran polític de la comarca. Una família que, a més, són els propietaris de la Venta de Contreras. Els habitants d’esta zona van ser traslladats a Picassent, com he comentat, i fins no fa molt encara tornaven el segon diumenge de maig a contar-li el “mayo” a la Verge de la Cova Santa, ubicada en una cova molt bonica del riu Cabriol.

Estes fotografies que adjunte en el blog són d’un moment de sequera, amb el nivell de l’embassament molt baix, però l’accés a les runes de les poblacions ara és impossible. Les fotos han sigut cedides amablement per Nacho Latorre, autor del llibre “Rutas por las Hoces del Cabriel per a ser publicades en este blog i l’autor de les fotos és Fernando Moya, cronista de Fuenterrobles.

L’embassament de Contreras es va concebre per al regadiu de la ciutat de València i la seua horta, i és l’embassament més gran situat en terres valencianes, tot i que la majoria està a Castella la Manxa. Com sempre, per a les necessitats de les ciutats, especialment València, que augmentava la seua superfície i población de forma accelerada, qui ho va pagar foren els pobles de l’interior, com també va ocórrer en els casos de Domeño, Loriguilla i Benagéber, amb els embassaments del riu Túria.

Carles Rodrigo i Jorge Hermosilla, de la Universitat de València, al seu article “Cambios de límites de términos municipales en el territorio valenciano por actuaciones del I.N.C. – Y.R.I.D.A.” ens expliquen que les 47 famílies provenien “de les aldees de Fuencaliente de Mira, Cañaveral, La Pradera y Casas de Hipólito”. Este article va ser publicat a la revista Cuadernos de Geografía (novembre 1997).
Fotos (de dalt cap avall): runes de l'ermita de la Fuencaliente, runes del barri del Cañaveral, runes barri de Don Fidel, foto general d'on estava el Cañaveral, font de la Fuencaliente. Autor: Fernando Moya.

Magnífic blog sobre el desaparegut lloc de Campos de Arenoso (el Alto Mijares)

http://www.telefonica.net/web2/camposdearenoso/

La pàgina web que vos indique és sobre Campos de Arenoso, poble desaparegut a finals dels anys 70 per a la construcció de l'embassament d'Arenós (entre Montanejos i Puebla de Arenoso). La imatge que veieu és un pantallazo de la pàgina d'inici i la primera és la que vaig fer l'estiu de l'any 2005, quan el nivell de l'embassament baixà i ens va permetre vore les runes del poble enderrocat. Campos de Arenoso va ser municipi, i perdé eixa condició abans de les obres de l'embassament. Dir-vos que en el meu blog ja hi ha un enllaç (columna dreta o enllaç).

La web de Campos de Arenoso és tot un repertori gràfic, amb fotos aportades per ex veïns o gent que descendeix del poble. Al mateix temps, dir que és una aportació magnífica per al coneixement del poble, o per preservar la seua memòria. Gràcies a gent com el webmaster molta gent podrá conéixer que baix l'embassament d'Arenós va viure i morir un municipi. També vull aportar una dada, la imatge "gran" que presideix l'exposició "Pobles abandonats, pobles en la memòria", del Museu Valencià d'Etnologia, és de Campos, del seu paisatge, en 1970, obra de Inocencio Sarrión.

dimarts, 9 de juny del 2009

Ascensió al Pico Pina o Alto de Santa Bárbara (Pina de Montalgrao). Vos recomane prismàtics

L'Ascensió al Pico Pina o Alto de Santa Bárbara, al límit ja amb les terres de Terol, és una altra d'eixes pujades que es poden fer en família, i per a les quals no hi ha una gran dificultat. El desnivell, eixint des del poble de Pina, és d'uns 400 metres, aproximadament, que si pugem per la pista forestal no arriben a ser d'una extraordinària dificultat. Jo vos recomane pujar o baixar per itineraris diferents: pista i senda.

Les fotos que vos mostre són eixes dues opcions. Dalt hi ha una vista magnífica perquè el cim està aïllat i assoleix pràcticament els 1.500 metres d'altitud. Estem rodejats per l'Altiplà de Barracas, les Serres del Toro i de la Bellida, la Calderona, la Vall del Palància, els contraforts occidentals de la Serra d'Espadà, la vall del riu Millars i de fons, cap al nord, el Penyagolosa, el Cabezo de las Cruces, i una immensitat molt bonica, un paisatge diferent segons les zones.

També podem apreciar les restes de l'incendi de 1994, en la nostra part est, cap a la Serra d'Espadà i l'Alt Millars. Vos recomane esta excursió en un dia de mestral, però que no siga molt fort, clar. Ara bé, insistisc, les vistes són de paisatge, per a fer amb prismàtics. Àngels i jo la férem per última vegada en setembre de 2005, data de la qual són estes fotos.

dissabte, 6 de juny del 2009

Ascensió al Cabezo de las Cruces (Cortes de Arenoso) en el límit amb Terol

La vista des d'este cim, de més de 1.700 metres d'altitud, en la comarca de l'Alt Millars, ofereix una panoràmica encissadora. Recorde com Àngels i jo vam partir a les 9 i mitja del matí de Cortes de Arenoso, i després d'unes tres hores, havíem arribat al cim. Pel camí vam passar pel Mas de las Cruces, el mas situat a major altitud del territori valencià (1560 metres).

Per als amants del paisatge, dir-vos que la vista des del cim és amplíssima. M'atreviria a dir que de les millors que es poden fer a territori valencià. Al costat de las cruces (es veu en la foto), la Peñacalva, ja a Nogueroles (Terol).

Fotografies actuals del nucli de població de Monnegre de Dalt aportades per l'Ajuntament de Xixona que demostren com ha canviat el lloc

Gràcies a l'Ajuntament de Xixona, tenim ocasió de conéixer en quin estat es troba actualment el disseminat de Monnegre de Dalt, del qual ja vaig publicar una entrada amb fotografies fetes l'any 2003. Les fotografies que amablement se m'han enviat ens permeten vore un paisatge molt bonic, erosionat, i, desgraciadament, molt desconegut per valencians i valencianes. El situem aigües avall de l'embassament històric de Tibi. Podeu consultar més informació petjant ACÍ, en l'altra entrada que ja vaig publicar que inclou fotos de l'escola tancada o del nucli més pròxim.

Inauguració de l'exposició de pobles abandonats a Benifairó de les Valls el divendres 5 de juny

La Casa Lluís Guarner, a Benifairó de les Valls (el Camp de Morvedre) va acollir divendres 5 de juny la inauguració de l'exposició del Museu Valencià d'Etnologia "Pobles abandonats, pobles en la memòria". Teniu més informació al blog de Juan Antonio Alcántara, del Museu Valencià d'Etnologia: http://itinerants-maletesmuvae.blogspot.com/. Fotos d'este article: Juan Antonio Alcántara.

divendres, 5 de juny del 2009

Presentació dels llibres de set autors a l'Auditori d'Alboraia (també el meu de pobles abandonats)

Ahir vam celebrar un acte a Alboraia del qual estic molt orgullós i que crec que era un deute que els veïns i escriptors teníem mutuament. Es va presentar distintes obres d’autors i autores del poble, entre elles el meu llibre de pobles abandonats. L’acte el vaig organitzar jo personalment, contactant amb els autors, encara que després, perquè fóra un acte institucional, es va posar sota el paraigües de l’Ajuntament d’Alboraia a través del Bloc Nacionalista Valencià, partit amb representación municipal.

Demane perdó als moltíssims autors als quals no se’ls ha pogut donar l’oportunitat de presentar les seues obres, que em consta que són molts, i voldrien haver-ho fet. Tota la culpa és meua. També vull donar les gràcies als autors, tots els quals han participat altruistament; al públic assistent, als distribuidors dels llibres, i també al venedor. Si algun d’estos llibres els voleu comprar, els podeu trobar en les llibreries habituals d’Alboraia. Per a qualsevol comentari, em podeu escriure a: agustihernandez@gmail.com

Reproduïsc la nota de premsa de l’acte i algunes fotos.

Més de cent persones acudiren a escoltar Francesc Bayarri, Jordi Bayarri, Cristòfol Martí, Rafa Arnal, Agustí Hernàndez, José Vicente Marco i Víctor Panach

Set autors presenten a Alboraia els seus llibres en un acte organitzat pel Bloc

La regidora, Àngels Belloch, va destacar l’objectiu de donar a conéixer el treball dels escriptors del municipi

Francesc Bayarri, Jordi Bayarri, Cristòfol Martí, Rafa Arnal, Agustí Hernàndez, José Vicente Marco i Víctor Panach van presentar ahir els seus llibres en un acte organitzat pel Bloc de l’Ajuntament d’Alboraia. També estigueren Juli Esteve i Jesús Huguet. L’acte va ser conduït per la regidora d’este partit, Àngels Belloch; i el secretari comarcal del Bloc de l’Horta Nord, i veí d’Alboraia. Belloch va destacar l’objectiu de donar a conéixer el treball dels escriptors del municipi, alguns dels quals han editat obres recentment, i altres les han reeditades, traduïdes; o simplement s’ha pretés donar a conéixer els autors al públic.

L'activitat celebrada a l’Auditori Municipal va contar amb la presència de més de 100 persones, ja que en acabar l’acte es va sortejar un exemplar de cada llibre presentat, adquirit per l’organització, i s’havia donat uns 110 números. En l’acte també es podia adquirir els llibres, i hi havia una taula reivindicativa muntada per l’Associació d’Alumnes de l’Escola d’Adults, per a demanar el suport veïnal i impedir el tancament de l’escola, com pretén l’equip de govern.