El llibre Pobles valencians abandonats, que mostra els principals nuclis de població deshabitats valencians, s’imprimirà per sisena vegada este mes de febrer. El treball, de 160 pàgines, a tot color i amb més de 400 imatges, és del periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977), autor, també del recentment publicat llibre Tolls i salts d’aigua valencians, que ha venut quasi 3.000 exemplars en un any.
Micromecenatge ací: https://www.verkami.com/locale/ca/projects/37353-llibres-tolls-i-salts-daigua-valencians-i-pobles-valencians-abandonats
València,
26 de gener. “El treball mostra,
d’una forma divulgativa, una part del patrimoni cultural valencià com són els
nuclis deshabitats, els quals formen part del fenomen global de la despoblació
que pateix part del territori valencià”, destaca Hernàndez. Pobles
valencians abandonats explica les causes i conseqüències de la
despoblació, on estan els principals despoblats, i espais naturals i culturals
significatius pròxims a ells.
El
llibre es va publicar inicialment a finals de novembre de 2013, es va
reimprimir tres ocasions més fins meitat de 2015, es va tornar a reimprimir el
gener de 2021 i vorà la llum novament a primers del mes que ve. Com tots
els projectes d’Hernàndez, ha sigut autoeditat i finançat amb
micromecenatge i ja ha aconenseguit imprimir més de 10.000 exemplars dels seus llibres, 6.000 dels quals corresponen a Pobles valencians abandonats.
“Es demostra una vegada més que valencianes i valencians tenim un desig de conéixer el nostre entorn. Una vegada superada la part més dura de la pandèmia de COVID-19, moltes persones continuen acudint al món rural a conéixer el patrimoni valencià”, apunta Agustí Hernàndez.
Despoblació
Olmedilla,
Jinquer, L’Atzuvieta, los Mores, Benicalaf, Campos de Arenoso, Suera Alta, La
Granella, Sant Francesc d’Assís, Xivert, Vizcota, Bibioj, La Fonseca, El
Reatillo, Miravet... són alguns dels despoblats inclosos al llibre Pobles
valencians abandonats. La memòria del silenci. Junt a estos noms que
referencien antics municipis, masos o aldees desapareguts o despoblats, l’autor
presenta espais naturals i culturals, paratges destacables, cims o arbres
monumentals pròxims, poc coneguts i de gran valor i bellesa.
El llibre replega les cinc grans causes que expliquen la
despoblació valenciana, com l’abandonament rural patit en dos grans fases
durant el segle XX: abans de la Guerra Civil, i els anys 60. Són les imatges
que rectracta el llibre de sabatilles, cistelles, calendaris d’època on el
temps es va aturar en les dècades dels 60 o 70 i que pengen en les parets com
un trist recordatori de l’esperança de tornar, que no es va produir mai; o
també habitacions amb la basenilla baix del llit i estances amb cortines, els
llits, rebostos, armaris i maletes que no es van emprar a un viatge que només
va ser d’anada.
Pobles valencians abandonats també retracta les conseqüències de la construcció d’embassaments a territori valencià, especialment en la segona dècada del segle XX, i que varen fer desaparéixer o canviar d’ubicació els nuclis històrics de Campos de Arenoso, Tous, part de Guadasséquies, Domeño, Loriguilla i Benagéber.
Riuades i la Pantanada de Tous
Les catàstrofes naturals i artificials i les seues conseqüències
també ocupen un espai al llibre: el trasllat del nucli de Beneixida arran de la
Pantanada de Tous; també el canvi d’ubicació parcial de Marines Vell (com a
conseqüència d’un allau de pedres) o de Gavarda (també per la Pantanada); les
inundacions a Sant Francesc d’Assís o Salinas i que en un cas feren que
s’abandonara el nucli originari, del qual hui queda una església; o que es
construira un nou poble. També les riuades històriques del Xúquer han provocat
un allau de desolació i abandonament de nuclis de població a les Riberes.
La construcció i
abandonament de colònies agràries (com la de Santa Eulàlia, entre Sax i
Villena; o la de Sierra de Salinas, a Villena), mostra un intent de colonitzar
àmplies zones del territori valencià que va fracassar, però que donà lloc a
nous nuclis de població. Les conseqüències de l’expulsió dels moriscos de l’any
1609 és un fet clau. Uns 120.000 valencians i valencianes del moment, sobre una
població d’uns 400.000 habitants, van ser expulsats, el que va suposar un allau
de nuclis de població deshabitats, alguns dels quals, rehabitats posteriorment
o no, han arribat fins l’actualitat.
Periodista
Agustí Hernàndez és periodista. Treballa a la Universitat de
València en divulgació de la ciència. També ha sigut professor de Formació Professional,
comissari de l’exposició de la Diputació de València Pobles abandonats.
Pobles en la memòria i ha guanyat més de deu premis de poesia en
valencià. És coautor de Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit (Consell
Valencià de Cultura, 2006), i autor i editor de dos llibres més sobre
despoblació (Pobles abandonats de la Península Ibèrica i Paisatges
i pobles abandonats), a més del recentment publicat Tolls i salts
d’aigua valencians.
Micromecenatge ací: https://www.verkami.com/locale/ca/projects/37353-llibres-tolls-i-salts-daigua-valencians-i-pobles-valencians-abandonats
Peus de fotografia:
0.- Portada del llibre.
1.- Despoblat de Xivert, al municipi d’Alcalà
de Xivert, en la Serra d’Irta.
2.- La Llécua, a Morella.
3.- Los Mores, despoblat en 1965, a
Ludiente.
4.- El nucli històric de Beneixida, negat
per la pantanada de Tous de 1982.
5.- El nucli històric de Loriguilla,
enderrocat cap a l’any 2008.
6.- Olmedilla, nucli deshabitat del
municipi de Tuéjar situat en la cua de l’Embassament de Benagéber.
7.- L’església és l’únic testimoni que
queda del que va ser el poble de Sant Francesc d’Assís, a Elx.
