El llibre Pobles valencians abandonats, que mostra els principals nuclis de
població deshabitats valencians, s’ha imprés per quinta vegada este mes de
gener. El treball, de 160 pàgines, a tot color i amb més de 400 imatges, és del
periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977), autor, també del recentment
publicat llibre Tolls i salts d’aigua
valencians. Com les quatre edicions anteriors i la nova proposta, s’han
finançat amb micromecenatge, el que demostra la viabilitat dels projectes sobre
territori valencià i en valencià.
Micromecenatge fent clic ací.
Alboraia, 2 de febrer. “El treball mostra, d’una forma divulgativa,
una part del patrimoni cultural valencià com són els nuclis deshabitats. Estos
formen part del fenomen global de la despoblació que pateix part del territori
valencià, una situació que té greus conseqüències”, destaca Hernàndez. Pobles valencians abandonats explica les
causes i conseqüències de la despoblació, on estan els principals despoblats, i
espais naturals i culturals significatius pròxims a ells. “En un temps com l’actual,
els despoblats són una alternativa excursionista destacable, a més d’una forma
de conéixer la nostra història”, destaca l’autor.
El llibre es va publicar inicialment a finals de novembre de
2013, es va reimprimir tres ocasions fins finals de 2015, i s’ha tornat a
reimprimir en gener de 2021. Com tots els projectes d’Hernàndez, ha
sigut autoeditat i finançat amb micromecenatge. D’altra banda, el llibre Tolls
i salts d’aigua valencians, imprés en gener de 2021 es tornarà a imprimir
en febrer, donat l’èxit aconseguit en haver venut ja més de 1.000 exemplars. La
forma d’aconseguir-los és mitjançant presentacions (ara totalment descartades)
i per enviament postal a través d’una plataforma de
micromecenatge.
“Es demostra una vegada més que valencianes i valencians tenim
un desig de conéixer el nostre entorn. Hi ha moltes publicacions sobre
senderisme, territori i patrimoni, i de gran qualitat, però encara hi ha alguns
assumptes dels quals no s’ha publicat, com els despoblats o les zones de bany
tradicionals valencianes”, apunta Agustí Hernàndez.
Despoblació
Olmedilla, Jinquer, L’Atzuvieta, los Mores, Benicalaf, Campos de
Arenoso, Suera Alta, La Granella, Sant Francesc d’Assís, Xivert, Vizcota,
Bibioj, La Fonseca, El Reatillo, Miravet... són alguns dels despoblats inclosos
al llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci.
Junt a estos noms que referencien antics municipis, masos o aldees desapareguts
o despoblats, l’autor presenta espais naturals i culturals, paratges
destacables, cims o arbres monumentals pròxims, poc coneguts i de gran valor i
bellesa.
El llibre replega les cinc grans causes que
expliquen la despoblació valenciana, com l’abandonament rural patit en dos
grans fases durant el segle XX: abans de la Guerra Civil, i els anys 60. Són
les imatges que rectracta el llibre de sabatilles, cistelles, calendaris d’època
on el temps es va aturar en les dècades dels 60 o 70 i que pengen en les parets
com un trist recordatori de l’esperança de tornar, que no es va produir mai; o
també habitacions amb la basenilla baix del llit i estances amb cortines, els
llits, rebostos, armaris i maletes que no es van emprar a un viatge que només
va ser d’anada.
Pobles valencians abandonats també retracta les conseqüències de la
construcció d’embassaments a territori valencià, especialment en la segona
dècada del segle XX, i que varen fer desaparéixer o canviar d’ubicació els
nuclis històrics de Campos de Arenoso, Tous, part de Guadasséquies, Domeño,
Loriguilla i Benagéber.
Riuades
i la Pantanada de Tous
Les catàstrofes naturals i artificials i les
seues conseqüències també ocupen un espai al llibre: el trasllat del nucli de
Beneixida arran de la Pantanada de Tous; també el canvi d’ubicació parcial de
Marines Vell (com a conseqüència d’un allau de pedres) o de Gavarda (també per
la Pantanada); les inundacions a Sant Francesc d’Assís o Salinas i que en un
cas feren que s’abandonara el nucli originari, del qual hui queda una església;
o que es construira un nou poble. També les riuades històriques del Xúquer han
provocat un allau de desolació i abandonament de nuclis de població a les
Riberes.
La construcció i abandonament de colònies
agràries (com la de Santa Eulàlia, entre Sax i Villena; o la de Sierra de
Salinas, a Villena), mostra un intent de colonitzar àmplies zones del territori
valencià que va fracassar, però que donà lloc a nous nuclis de població. Les
conseqüències de l’expulsió dels moriscos de l’any 1609 és un fet clau. Uns
120.000 valencians i valencianes del moment, sobre una població d’uns 400.000
habitants, van ser expulsats, el que va suposar un allau de nuclis de població
deshabitats, alguns dels quals, rehabitats posteriorment o no, han arribat fins
l’actualitat.
Periodista
Agustí Hernàndez és periodista. Treballa a la
Universitat de València. També ha sigut professor de Formació Professional,
comissari de l’exposició de la Diputació de València Pobles abandonats.
Pobles en la memòria i ha guanyat
més de deu premis de poesia en valencià. És coautor de Pobles
abandonats. Els paisatges de l’oblit (Consell Valencià de Cultura, 2006),
i autor i editor de dos llibres més sobre despoblació (Pobles abandonats de la Península Ibèrica i Paisatges i pobles abandonats), a més del recentment publicat Tolls i salts d’aigua valencians.
Peus
de fotografia:
0.- Portada del llibr Pobles valencians
abandonats
1.- Los Mores, despoblat que va arribar a
tindre mes de cent habitants. Municipi de Ludiente
2 i 3.- Jinquer, nucli despoblat durant la
Guerra Civil, al municipi d’Alcúdia de Veo
4.- Cañada Seca, nucli d’Alpuente
5.- El nucli històric de Loriguilla, cap al
2005, abans de ser enderrocat
6.- El nucli històric de Beneixida, negat per
la pantanà de Tous de 1982 i posteriorment enderrocat excepte el que es veu a
la imatge i el cementeri. Foto: any 2006.
Micromecenatge: https://vkm.is/poblesitolls
