dijous, 20 de setembre del 2012
La vegetació et destruirà, des de la comarca de l'Alcalatén
Estem a l'ombra del Penyagolosa. Mirem l'interior des del llindar de la casa i açò és el que veim: com la natura fa el seu camí inexorable. Avança sense presa, però sense pausa. La foto està feta amb zoom. En esta casa també hi ha un calendari de la dècada dels anys 70. Potser siga eixa la data del tancament, perquè la vivenda està molt deteriorada. La mirem, potser per última vegada perquè dins de vint anys, o en tornar, segurament serà un muntó de runes. Continuem el nostre camí, obrint solcs, mirant arreu, gaudint d'un dia inoblidable, entre el silenci, la pluja i el vent. Caminant entre esperances perdudes i una senda quasi desapareguda.
dilluns, 17 de setembre del 2012
Projecció de fotos i conferència sobre pobles abandonats a Betxí, diumenge 16 de setembre. Gràcies a les Festes Alternatives de Betxí
Aquesta vesprada ha tingut lloc la 53 presentació - conferència del llibre 'Pobles Abandonats. Els paisatges de l'oblit'. Ha sigut amb les Festes Alternatives de Betxí, i en un bon ambient. Gràcies als organitzadors.
dijous, 13 de setembre del 2012
Xerrada 'Pobles Valencians Abandonats' a Betxí (la Plana Baixa), diumenge 16 de setembre a les 19 hores
El pròxim diumenge 16 de setembre, a les 19 hores, faré a Betxí la xarrada "Pobles Valencians Abandonats", amb les Festes Alternatives Betxí. Ens veiem. Consisteix en l'explicació de les causes i conseqüències de la despoblació, així com la projecció i comentari d'unes 150 fotos sobre esta temàtica.
dijous, 6 de setembre del 2012
On es respira el silenci
M'assec en una de les cadires després d'assegurar-me que aguantarà el meu pes. L'habitacle duu anys sense vida. Només algú que ocasionalment passa, o va deixar de passar fa temps. És una vivenda molt forta, amb totes les portes obertes, rodejada d'una natura que l'ha envoltada per tots els cantons. Com les altres cases dels voltants, caurà més prompte que tard. O algú la rehabilitarà. No ho sé. El que que faig és parar i mirar. Sent el silenci, la calma d'un dia bascós d'estiu. Les persones es marxaren lluny. Òbric el llibre que m'acompanya, 'Paisajes con Memoria. Viaje a los Pueblos deshabitados del Alto Aragón', de José Luis Acín, i pense en què quan ell féu este treball, per estos pagos encara vivia alguna que altra persona. Ara, en molts quilòmetres a la redona, no viu ningú. Com en tants altres llocs del Pirineu aragonés.
dissabte, 1 de setembre del 2012
Arbre, penya-segat, paisatge en el Mirador de Mireia, a la Serra Calderona
La pàgina 'Pobles Valencians Abandonats' de Facebook supera els 3.000 seguidors. Fes-te tu també!
La pàgina 'Pobles Valencians Abandonats' de Facebook ja ha superat els 3.000 seguidors, i continua creixent. Si vols fer-te seguidor, només cal que apretes en el botó 'M'agrada'. D'esta forma, cada vegada que es publique un contingut en el facebook, apareixerà en el teu canal de notícies.
L'accés a la pàgina és este: http://www.facebook.com/#!/pages/Pobles-Valencians-Abandonats/169073936505638.
En Twitter: @PoblesValAbando.
dimarts, 28 d’agost del 2012
Ermita en runes a Villar de Tejas (Chelva - els Serrans)
L'aldea, Villar de Tejas, està habitada tot l'any, tot i que l'hivern la població se'n resenteix notablement. Segons el Nomenclàtor, són 14 els habitants empadronats a finals de l'any 2011. Àngels i jo vam veure esta bella ermita en runes a l'eixida del poble. L'entorn em va agradar molt. Molt a prop, i també ressenyat a este mateix blog, podem veure el Mas de Caballero.
dimecres, 22 d’agost del 2012
Si el camí s'inicia de bon matí, millor
diumenge, 19 d’agost del 2012
El temps aturat, a l'aldea deshabitada de Cañada Pastores
Fa uns quants anys ja vaig vindre ací, a Cañada Pastores. I de tant en tant torne, perquè al costat de l'aldea hi ha un magnífic bosc de savines, entre les quals destaca 'La Juana', un exemplar, diuen, cinc-centenari. És un lloc per a mostrar a qui no el coneix. I pel camí d'accés al bosc de savines i de l'aldea, també podem veure altre llogaret deshabitat: Pozo Marín. En totes les visites em crida l'atenció aquest aparell agrari de la foto (no sé exactament què és), que arribarà un dia que s'acabarà confonent amb el sòl que l'acull. En certa mesura, és una metàfora de la nostra vida.
diumenge, 12 d’agost del 2012
divendres, 27 de juliol del 2012
Les oliveres mil·lenàries de les comarques de Castelló (extracte amb fotos de Canet lo Roig, la Vall d'Alba i Atzeneta del Maestrat)
Una de les alternatives per al mes de juliol i agost, i que pot ser un magnífic complement d'una estada a l'interior de Castelló, és la visita a les oliveres mil·lenàries o centenàries. A més de les visites als pobles valencians abandonats, òbviament, es pot fer moltes altres activitats. Emociona estar enfront d'un ser viu com l'olivera del Notari, a Canet lo Roig, per exemple, que té una edat estimada d'aproximadament 1.000 anys. O les que podem veure a Sant Jordi (Oliveres del Muntell). En este sentit, recomane dos llibres sobre la temàtica. Un amb una visió més 'literària': 'Olivos de Castellón. Paisaje y Cultura', de Fina Gonell, Bernabé Moya, Arturo Oliver i F. Olucha; i, sobretot 'Árboles y arboledas singulares de las comarcas de Castellón', de Juan José Gual Ortí. Els dos han sigut publicats per la Diputació de Castelló.
dissabte, 21 de juliol del 2012
El paisatge humanitzat de Bronchales (Terol), vist des de l'entrada del cementeri
Les vistes són magnífiques des de dalt la muntanyeta en direcció als quatre punts cardinals. I allí estava també el cementeri de Bronchales. Vaig fer la foto perquè em va semblar una composició bella, on la planura, les muntanyes i l'horitzó són l'expressió del paisatge, fet a mida de les persones. Les que viuen, i les que ja no. A la seua mesura, totes han participat en modelar el paisatge que des d'ací es veu. Camps de cultiu, una muntanya desforestada, alguna masia. I des de més a prop, séquies, ponts, camins i sendes... La foto la vam fer en una estada d'uns dies en esta població de Terol, situada a més de 1.500 metres d'altura, i ja quasi en el límit amb Guadalajara. Bronchales és un poble gran (comparat amb els de la zona) i habitat regularment. Convide els lectors d'este blog a visitar-lo, així com conéixer l'entorn comarcal.
dilluns, 16 de juliol del 2012
Paisatges humans oblidats
dimarts, 10 de juliol del 2012
Polituara, un poble abandonat en la comarca de l'Alt Gállego, al Pirineu Aragonés
dissabte, 7 de juliol del 2012
dimecres, 4 de juliol del 2012
Així estava hui dimecres l'incendi d'Andilla-Alcubles-Sacanyet-Teresa-Altura
Fotos: (De dalt a baix). Senyal socarrada prop de la masia del Collado, prop del Mas de los Pérez; helicòpter tirant aigua sobre el foc en un tram a uns 6 km. de Villar; tram de la carretera entre Begís i Sacanyet, comarca de l'Alt Palància, cremat; pancarta col·locada a Alcubles; bosc en repoblació totalment socarrat, prop de Sacanyet; detall dels efectes de la crema.
dimarts, 3 de juliol del 2012
Reflexió sobre els incendis forestals: el telèfon 112 i un estiu que acaba de començar
Espere que el dia de després de l'incendi implique que totes i tots posem més èmfasi, si cap, per a evitar este tipus de desgràcies. Que mai encenguem foc en la muntanya. Que si veiem gent fent-lo, avisem immediatament a la Guàrdia Civil o cridem al 112. Que enfront d'actituds irresponsables, siguem les persones responsables. Els dies anteriors a l'incendi este blog ja va posar èmfasi en la necessitat de no fer foc mai i avisar si el veiem, i torna a insistir, perquè l'estiu és molt llarg i acaba de començar. El 112 és el telèfon d'emergències al qual haurem de cridar.
Un dia més, el reconeixement al cos de bombers i bomberes, voluntaris i voluntàries, brigadistes i totes les persones que han lluitat i lluiten per acabar amb el foc.
Les fotos corresponen als incendis de l'Alcalatén i dels Serrans en anys anteriors.
dilluns, 2 de juliol del 2012
Als bombers i bomberes, voluntàries i voluntaris, brigadistes, persones de recolzament i gent que ha deixat sa casa per lluitar contra el foc
Mai vos podrem agrair el que heu fet pels altres ciutadans. Segurament no vos faran cap gran homenatge públic, ni vos donaran copes, medalles, ni vos posaran insígnies. Ni eixireu en els telediaris aplaudits per la multitud. Quan passe el temps, la gent oblidarà que vau estar lluintant per salvar el nostre patrimoni natural i cultural. Però per a mi, este cap de setmana i hui dilluns, i dies successius, sou i sereu els meus autèntics herois.
Jo, que he sigut voluntari contra el foc en algunes ocassions, vos ho dic, perquè ho sent, perquè ho crec, perquè sé que és així.
Fotos: Incendi de l'Alcalatén. Bombers del món.
dijous, 28 de juny del 2012
'Lloc estret', un camí silenciós que en breu recorrerem
dimecres, 20 de juny del 2012
Xarrada 'Pobles Valencians Abandonats', de nou a partir de finals del mes de juliol
Hi ha algunes entitats i/o col·lectius que han demanat que vaja a fer la projecció de fotos sobre pobles abandonats. A partir de finals de juliol d'enguany serà possible. Ho publique ací per tota la gent a qui li vaig dir que no fa un temps, per raons d'estudis i altres. Ara ja tinc temps. La xarrada és debades, no venc res. Només, si el lloc està lluny, demane que em paguen la gasolina, per raons òbvies. Si voleu informació al respecte escriviu al correu electrònic.
diumenge, 17 de juny del 2012
Ara que ve l'estiu, posem més mitjans que mai per a evitar el foc a la muntanya. Si veiem foc, cal cridar al telèfon 112
Ara que ve l'estiu, cal posar més mitjans que mai per a evitar el foc a les nostres muntanyes. Depén de tot@s. Si posem els mitjans, serà molt més difícil que es tornen a produir imatges com esta. L'incendi d'Argelita, en juliol de 2005, va provocar un desastre, sobre un terreny que estava rebrotant. Les recomanacions són que no encenguem foc, que no tirem puntes de cigarret, i si veiem qualsevol conat d'incendi, avisem de seguida al telèfon 112.
diumenge, 10 de juny del 2012
'Jubilació' de les sabatilles Saucony, després de més de 1.000 quilòmetres correguts amb elles
Dins de pocs dies 'jubilaré' les sabatilles 'Saucony' per a xafada neutra que he tingut els últims tres o quatre anys. Elles han sigut les companyes de carrera pel carril bici, la platja, o també en algunes excursions als pobles i masos abandonats. Més de 1.000 km. en estos anys (he alternat el seu ús amb un altre parell durant un temps) donen compte de l'estat prou deteriorat en què estan.
diumenge, 3 de juny del 2012
L'aldea deshabitada de Villanueva, al terme municipal de Benagéber (comarca dels Serrans)
Villanueva és una aldea de Benagéber que va quedar deshabitada fa anys. El nucli consta d'un conjunt de dos o tres grans edificacions en bon estat, i la resta del conjunt, en runes. També està l'ermita de Santa Ana, que ha sigut rehabilitada Les fotografies corresponen a la part en runes. L'accés és relativament fàcil, ja que l'aldea està a molt poc de la carretera Tuéjar-Utiel, i és visible des de la mateixa carretera.
dimarts, 29 de maig del 2012
El port de la Carrasqueta, entre Xixona i Alcoi, amb vistes de la mar i la muntanya d'Alacant
El port de la Carrasqueta està situat entre Xixona i Alcoi si seguim la carretera N-340. Es tracta d'una pujada clàssica, bella, que ens permet gaudir del contrast paisatgístic, molt pronunciat, entre les seues vessants, la solana i l'ombria. Coronem a algo més de 1.000 metres d'altitud. Esta foto, del principi del port de la Carrasqueta, correspon a la vessant sud i té la mar de fons.
dimecres, 23 de maig del 2012
En bici de muntanya entre Torralba del Pinar i Villamalur, en la Serra d'Espadà
És una pista estreta, amb el precipici com a acompanyant durant una gran part del recorregut. Es pot vore en la imatge, corresponent a una excursió de 2006. Esta zona, l'entorn de la carretera que enllaça Torralba i Villamalur, es va cremar el 1994. Va ser traumàtic. Recorde perfectament les imatges en la televisió. De fet, encara cinc o sis anys després era habitual passar en bici o a peu per esta pista i veure com els troncs dels pins havien caigut des de les laderes i era difícil transitar. Tinc a la ment la imatge d'un pi abrassit sostenint tres o quatre troncs, directament sobre la carretera. Des de l'incendi el bosc va recuperant-se, però encara així tardarà unes dècades a tornar a l'aspecte que tenia a primeries dels anys 90.
dissabte, 19 de maig del 2012
Llocs intactes, anys després
En algunes de les excursions pots passar per llocs on ja anares o passares fa anys. Cinc, deu anys o més, segons els casos. El que faig és prèviament a l'excursió mirar les fotos que tinc d'eixos llocs, i si estan molt llunyanes en el temps, les torne a fer. És la meua forma de documentar la vida quotidiana, el canvi en el paisatge. A aquest lloc de la foto tornaré en breu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








































