Descripció llibre 'Pobles abandonats de la Península Ibèrica'

Com a conseguir el llibre: https://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com/2024/02/com-comprar-el-llibre-tolls-i-salts.html?m=1

Primer llibre de la sèrie: 'Pobles valencians abandonats': http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2013/12/llibre-pobles-valencians-abandonats-la.html

Presentacions: http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2014/11/presentacions-llibre-pobles-abandonats.html

Característiques: Format: 24 per 17 centímetres; escrit en valencià; a tot color; 160 pàgines; més de 450 fotos; escrit i editat per Agustí Hernàndez. Té 50 capítols. Només es ven en presentacions, o per enviament postal, fins esgotar existències. 

Per a qualsevol informació sobre el llibre o comprar-lo, en presentacions o per enviament postal: agustihernandez@gmail.com. 

Aparicions del llibre en premsa, ràdio i TV: 

1.- Entrevista a la SER, en La Ventana, amb Carles Francino
2.- Entrevista a Ràdio València -Cadena SER, programa A vivir Comunitat (des de minut 42')
3.- Entrevista a Verkami (plataforma de micromecenatge del llibre), fent clic ací
4.- Notícia en el Diari Levante-EMV, fent clic ací
5.- Entrevista a Ràdio Nacional d'España, Ràdio 5, programa Cambio de Rumbo
6.- Notícia a Televisió Espanyola (TVE) en informatius territorials València (A partir 10'40'')

--------------

Llibre 'Pobles abandonats de la Península Ibèrica'

- L'autor i editor és el periodista valencià Agustí Hernàndez, qui en la publicació inclou més de 450 fotografies de 50 pobles abandonats, desapareguts, submergits o rehabitats

- Alguns nuclis valencians són La Hortichuela, Berfull, Saranyana, las Tóvedas, Ternils, la Llécua, Llombai de Gallinera, Mas del Aceite, Villanueva, la Cairola o la Roca, o els nuclis històrics de Guardamar del Segura, Domeño i Beneixida

València, 25 de novembre.- Pobles en silenci vora sendes o camins empedrats amb l'aigua de rius o barrancs corrent entre hortes que ningú treballa ja. Escenaris de la desolació, on el vent és l'únic acompanyant entre esglésies, carrers i cases caigudes. Són els paisatges que el periodista valencià Agustí Hernàndez ha trobat en els seus viatges a centenars de pobles abandonats i que ha presentat ja a onze pobles valencians des del 27 de novembre de 2014, en un llibre: Pobles abandonats de la Península Ibèrica.

La publicació, amb 50 pobles en altres tants capítols, té més de 450 fotografies i mostra, també, llocs que es van despoblar i que ara tenen usos educatius, culturals o turístics, pobles que tornen a habitar-se, a més d'aldees en ruïnes o despoblats històrics.

A la introducció, Rosario i Toni conten per què, durant els anys 50 i 60, les seues famílies marxaren d'estos pobles i les sensacions quan retornen a La Llécua (Morella) o el Mas del Rotgle (l'Alcora). Però també es pot fer el viatge contrari, com Josep Vicent, qui torna a un mas de Llucena, i dóna vida a un espai que va patir l'èxode rural fa cinquanta anys.

Com un fil d'oblit, el llibre mostra pobles i masos valencians quasi totalment en ruïnes com La Hortichuela, Mas del Aceite i Las Tóvedas; d'altres desapareguts per la construcció d'embassaments (nucli històric de Domeño) o per l'efecte de catàstrofes com pantanades (el nucli originari de Beneixida); terratrèmols (l'antic Guardamar del Segura); o despoblats moriscos (la Cairola, els Benialins, l'Atzuvieta, Ternils o la Roca).

En estos llocs on també va marxar l'esperança, en alguns es matenen en peu cases (Los Sardineros, Berfull, Llombai de Gallinera o Villanueva) i d'altres que van arribar a estar despoblats, veuen com els últims anys s'ha produït importants reformes (Saranyana, la Reduela o Turballos) i estan en condicions ser habitats de nou, o de fet, ja ho estan.

La impressió del llibre s'ha finançat amb una ferramenta de crowdfunding, i són més de 250 els i les mecenes que l'autor ha tingut per a poder desenrotllar el projecte, escrit en valencià i autoeditat.

Escoles abandonades

Junt als despoblats valencians, al llibre d'Agustí Hernàndez també es mostren pobles aragonesos, castellans i murcians pròxims a territori valenci. Escoles abandonades, esglésies on l'heura ha conquerit parets i cobertes, camins empedrats cap al silenci de llocs ubicats en emplaçaments quasi inaccessibles. Alguns d'estos espais plens de memòria són El Campo, Las Dueñas, Cañigral, La Estrella, Los Villares i La Cervera, a Terol; Moya a Conca; o Moralejo de Arriba (Múrcia). També hi ha dos capítols per als nuclis històrics de Belchite (Saragossa) i Corbera d'Ebre (Tarragona), els dos bombardejats durant la Guerra Civil i hui despoblats.

El llibre Pobles abandonats de la Península Ibèrica també inclou nuclis del prepirineu i pirineu català, com Aramunt Vell, Erillcastell, Claramunt, Montgarri, Sant Romà de Tavèrnoles o Montesquiu (Lleida). Igualment, del prepirineu aragonés hi ha Otal, Jánovas, Búbal o Muro de Roda, i de Sòria hi ha capítols per a Acrijos, Vea, Tordesalas, Aldealcardo i Peñalcázar. 

No oblida el llibre els despoblats de la Rioja com La Santa, Las Ruedas de Enciso o Santa María de Cameros o experiències com el lloc neorural de La Vereda (Guadalajara), o Umbralejo (recuperat per a usos educatius), a més de Revilla de Campos (Palència), Alceo los Caballeros (Asturias) o Villota (Burgos).

Agustí Hernàndez va publicar l'any passat el llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci, i els vora 3.000 exemplars que es van imprimir s'han esgotat. En paraules seues, esta nova proposta "és un llibre per a gent interessada a conéixer el patrimoni cultural pròxim. A prou dels pobles d'este llibre, un veí de València ciutat o la seua àrea metropolitana pot arribar en un parell d'hores com a molt", ha destacat. La proposta, com l'autor apunta, no és un llibre científic, ni intenta oferir solucions a la despoblació, sinó que és "un camí més per a conéixer esta part del territori pròxim, des d'una visió general".

Periodista

Agustí Hernàndez és periodista. Ha treballat al Gabinet de Premsa de la Universitat de València i a diversos mitjans de comunicació. També a l'Ajuntament d'Alboraia i ha sigut professor de Formació Professional. És autor de publicacions com ara el llibre Pobles valencians abandonats (2013), reeditat tres vegades; Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit (Consell Valencià de Cultura, Generalitat Valencia, 2006), esgotades ja les dues edicions del mateix; i ha sigut comissari de l'exposició de la Diputació de València Pobles abandonats. Pobles en la memòria.

Paisatges i pobles valencians per a recordar

El llibre 'Pobles abandonats de la Península Ibèrica', en crowdfunding fins el 15 d'octubre

El pots adquirir en: https://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com/2024/02/com-comprar-el-llibre-tolls-i-salts.html

Iniciem una nova aventura, que ha de donar lloc al llibre en crowdfunding o micromecenatge Pobles abandonats de la Península Ibèrica, el qual està previst que isca a finals de novembre o principis de desembre d'enguany. Una ampliació de l'anterior llibre, Pobles valencians abandonats, que ara repassarà diversos nuclis de població deshabitats de la Península Ibèrica, o alguns que després d'abandonats, ara han reviscolat, siga perquè han canviat d'ús, han sigut tornats als antics propietaris, ara s'han fet atractius, tenen un ús agrícola, o altres motius.

Els materials són fruit de diversos anys de viatges i excursions. En el llibre també tindré la col·laboració de persones que dessinteressadament em cedeixen algunes imatges. He de dir que em fa especial il·lusió publicar este llibre, ja que em permetrà recordar grans excursions, en bona companyia, per paisatges increïblement bells. A altres pobles abandonats hem pogut arribar en cotxe. A altres no hem pogut, per diferents circumstàncies. 

Contemplar un poble deshabitat és una experiència a compartir. També es podrà mostrar el cas contrari: quan un poble que estava deshabitat torna a la vida. En els dos casos, dir que els pobles, siguen habitats o despoblats, són una part important del nostre llegat patrimonial i cultural, que val la pena conéixer. 

Fer este llibre també serà una invitació al lector o lectora a què ell o ella descobrisca estos o uns altres pobles abandonats, o paisatges i espais naturals, per iniciativa pròpia. Una sensació que hem experimentat, no només jo, sinó les diverses persones que m'han acompanyat a les excursions, és veure un lloc en el mapa, del qual no hi ha fotos a Internet i imaginar com pot ser, i arribar, veure'l i compartir-lo. 

És objectiu meu, a més, intentar que tot el procés que implica el llibre (impressió, impressió calendaris, viatges per completar fons fotogràfic, IVA, enviaments...) almenys quede finançat a través de les campanyes de micromecenatge i els ingressos previsots. Si no totalment, en la majoria de totes les despeses necessàries. No tinc sou per fer este llibre, però vull que no em coste diners. 

Les excursions a estos pobles han sigut una forma magnífica d'aprendre, compartir, esforçar-se, i ser conscients de la finitud del nostre temps, com també del de les comunitats humanes. Ens han permés comprendre, també, l'extrema pobresa que, en molts casos, va forçar els seus habitants a marxar. El mateix que ocorre hui, amb altres protagonistes.

No hem tocat res, ni ens hem portat res a casa. Tot té propietari, encara que no ho semble. Tampoc ens ens pertany la memòria de les persones que van deixar les coses a estos llocs. Si de cas, la fotografia d'una absència que pot ser definitiva. Han sigut molts els pobles que han acabat sent muntons de ruïnes. El llibre, per això, també tindrà una certa voluntat documental, tot i que siga d'un xicotet nombre de despoblats respecte dels milers que hi ha. 

Otal, Jánovas i Acín (Osca), Campo i Las Dueñas (Terol) i Belchite (Saragossa); Peñalcázar, Arganza i Aldealcardo (Sòria), La Vereda i Umbralejo (Guadalajara) i Villota (Burgos); Granadilla (Càceres); el nucli històric de Corbera d'Ebre (Tarragona) i Montgarri (Lleida) ; Moralejo de Arriba (Múrcia); Avellaneda i Santa Maria de Cameros (la Rioja); La Hortichuela (València); o Alceo los Caballeros (Astúries) són alguns d'estos nuclis de població.

El llibre estarà escrit en valencià i al voltant del 80% del seu contingut seran fotografies, més o menys en un percentatge semblant, o inclús superior a l'anterior llibre. En este sentit, dir que ací em centraré menys en els paistges i espais naturals i culturals pròxims, i més en poder mostrar un ventall ampli de nuclis. Les dades tècniques del llibre són les següents: 

- Format: 17 per 24 centímetres
- A tot color
- Enquadernació rústica, cosida amb fil vegetal
- Al voltant de 130 pàgines

Si tens qualsevol duda o necessites algun aclariment, no dubtes a escriure'm a agustihernandez@gmail.com. També pots adreçar-te a la pàgina de Facebook Pobles valencians abandonats o al Twitter: @Poblesvalabando. 

Extrema les precaucions a la muntanya, els últims mesos són d'una sequedat extraordinària

Es pot veure quan camines per la muntanya, també hi ha persones que t'ho comenten. Enguany, a no ser que en els pròxims dies canvie molt la situació, assistim a un estiu extraordinàriament sec on les possibilitats d'incendis són altíssimes.

Per això, recordeu, una vegada més:

- Mai faces foc a la muntanya i respecta les zones recreatives amb àrees de foc tancades.
- Si veus qualsevol indici de foc (fum, crema incontrolada, alguna foguera mal apagada) crida immediatament al 112.
- No deixes mai cap resta de fem a la muntanya. El fem ens l'hem d'endur a zones on es replegue habitualment
- Respecta les àrees recreatives i l'entorn en general. Els papers del pipi, les corfes de la fruita... tot ens ho hem de dur també darrere. Imagina't que a una zona de muntanya mil persones fan pipi i deixen el paper... que no ocórrega. No costa res posar estos papers en una borsa de plàstic i dur-se'ls. Molta gent ho fa.
- Respecta la flora i fauna. Baixa el tono de veu a la muntanya. Nosaltres som simples convidats i convidades a un lloc on viuen altres sers vius.
- Seguix les següents recomanacions cas d'incendi: http://www.gov.gva.es/va/web/emergencias/incendios.

En general, que no quede cap resta del teu pas.

I recorda, el telèfon d'emergències és el 112. Bomber@s, telefonistes, cossos de seguretat, agents forestals... treballen per a què siga possible evitar catàstrofes. Però tu també eres important.

Bon estiu.

Agustí

Acabant l'aventura del llibre 'Pobles valencians abandonats'. El 30 de juny, fi del projecte

Ha sigut il·lusionant, esperançador i bonic veure com va florir la idea, es va poder materialitzar, i ha tingut un cert ressò. Però tot toca a la fi en esta vida i el llibre 'Pobles valencians abandonats' com a idea i com a producte que s'ha presentat a més de 40 llocs i es continuarà presentant encara unes setmanes, acaba el 30 de juny.

Podia continuar fent més presentacions, imprimint més exemplars, donant-li més vida a la idea, però crec que cal canviar d'horitzons, i, si pertoca, fer una proposta nova d'altra temàtica. La gent que ha recolzat esta idea ho mereix, i m'atreviria a dir, que ho demana.

Això no significa que este blog, la pàgina de Facebook o el compte de Twitter vinculats vagen a desaparéixer. No. Continuaré publicant coses, però a un altre ritme.

Gràcies. Ja sabeu que les presentacions seran fins el 30 de juny. Si vols que vaja al teu poble, encara estàs a temps. Escriu-me a agustihernandez@gmail.com. El calendari de les presentacions previstes i confirmades el pots consultar ací:  http://www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2014/01/presentacions-llibre-pobles-valencians.html.

"Penjar les botes", article d'Amado Tena Folch sobre la pràctica del senderisme

Este article és d'Amado Tena Folch i va ser publicat per primera ocassió a la revista del Centre Excursionista de Vila-real, pàgines 4 i 5, en el número 51, corresponent a l'hivern de l'any 2013. L'autor i el centre han donat el seu permís per a què ací el puguem reproduir, amb una de les fotos en què va eixir en l'edició en paper. 

L'autor, baix el meu punt de vista, sintetitza en estes línies una visió del senderisme que el converteix en una pràctica esportiva, però també cultural, d'integració i de realització personal. Només una persona que sent el que diu Amado Tena pot escriure un text així. Gràcies. 

Penjar les botes

A una certa edat- 74 en el meu cas-, moltes portes s´han tancat i altres estan a penes entreobertes. Quan fa més d´un any un traumatòleg em va confirmar la ruptura del menisc extern del genoll dret, vaig pensar que havia arribat l´hora de “penjar les botes”. En un primer moment vaig recordar amb nostàlgia els camins recorreguts sota el sol o la pluja, amb fred o amb calor, amb vent o en calma. No obstant això, superat el desconcert inicial i animat per les paraules del metge sobre la inexistència de desgast o d'altres lesions en el meu genoll, vaig decidir aceptar amb realisme la nova situació i adoptar una postura positiva. Com va escriure Edmund Burke, “ningú comet un error més gran que qui no fa res perquè pensa que pot fer molt poc”.

Sense ignorar la realitat i amb la prudència deguda, vig tornar a recorrer velles rutes o a descubrir unes altres de noves. Gràcies a elles vaig viure una vegada més el cicle de les estacions: els colors canviants dels boscos i la sospresa de la pluja de la tardor, els paisatges endevinats sota la boira de l´hivern, els verds prats tacats de roselles de la primavera, els camins ardents i les ombres acollidores de l´estiu.

Caminant aprenem a estimar i a respectar la terra que ens acull. Quan recorrem les rutes senderistes descobrim els boscos en què el vent compom música; les nues planures pentinades pel vent; la grandiositat de les muntanyes en què està escrita la historia de la terra; la humil senzillesa de les flors silvestres; els arbres solitaris i desafiadors; els encreuaments que assenyalen camins que un dia van unir pobles; els arbustos que naixen en roques impossibles; la remor tènue d'una font; els cultius promeses de futur; els barrancs profunds i misteriosos; els pobles amagats en els quals els temps s´ha detingut; les coves de rugoses parets, les xicotetes ermites que marquen les rutes de la fe, les ruïnes dels castells que conten històries oblidades; la negra empremta dels incendis que destrueixen el paisatge; les mil formes dels núvols que creen quadres abstractes canviants, els masos abandonats; els riuets que transporten vida… El fet de tenir capacitat de sorprendre'ns davant de tot allò que descobrim caminant no evitarà que siguem majors, però sí que sigem vells. Vivim mentre mantenim la nostra ment oberta i la nostra curiositat desperta.

Més enllà d'aquest contacte amb la terra, el senderisme és una escola de vida. Practicar-lo t'aporta harmonia i serenitat. No sé si és el senderisme el que ens fa solidaris o si s´ha de ser solidari per a ser senderista. En caminar, sempre hi ha un braç amic per a salvar un obstale, unes paraules d'alé en els moments difícils. La paraula compartir es fa realitat en aquests moments dedicats a reparar forces en què cada u ofereix alguna cosa de la seua motxilla. La teua felicitat es fa major en viure-la amb els altres.

Cada eixida senderista és un poc un símil de la nostra vida en què s'alternen els bons i els mals moments. El camí té sentit en el seu conjunt. Recórrer-lo significa perseguir una meta, però la felicitat no es concentra en l´instant precís de creuar-la. Konstantinos Kaváfis en el seu poema Ïtaca afirma: “Tin sempre Ïtaca en la teua ment. Arribar allí és el teu destí. Més no afanyes mai el viatge. Millor que dure molts anys i atraca, vell ja, a l´illa, enriquit amb tot el que has guanyat en el camí.” Tant important com la meta és tot el que vivim mentre caminem. Cal saber trovar en cada etapa “ports que tu abans ignoraves”.

Fa poc vaig llegar que un portador nepalés consideraba la memòria del que havia viscut escalant com el seu bé més preat i que quan dormia somiava amb les muntanyes. Per a mi els records d'allò que s'ha viscut en la naturalesa són un tresor i en els meus somnis recórrec camins que ja vaig caminar. Però el passat no m'immobilitza. L´art de viure es bassa en gran manera en la nostra connexió amb el momento actual. Cal aceptar el pas del temps i al mateix temps construir una xarxa d´interessos i d'amistats que ens ajuden a viure el present amb plenitud serena. Continuen caminant i així afegirem vida als anys. 

Amado Tena Folch

Presentacions del llibre 'Pobles valencians abandonats' fins el 30 de juny de 2014

(Descripció de la publicació) http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2013/12/llibre-pobles-valencians-abandonats-la.html

(Nota premsa) http://www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2013/12/pobles-valencians-abandonats-paisatge-i.html

PRESENTACIONS (es faran fins el 30 de juny com a màxim)

                            PRESENTACIONS PASSADES ANYS 2013 / 2014 (Mapa anterior)

- MISLATA. Divendres 27 juny. 19.30 hores. Centre Jove del Mercat (C/Major, 36). Organitza: Tota pedra fa paret.

- TAVERNES BLANQUES. Dimecres 18 juny. 19 hores. Lloc: Biblioteca Pública Municipal Tavernes Blanques. 2n pis (Centre Sociocultural la Altruista. C/Castellón, 2-1ª, fa cantó a la Plaça Ajuntament). Presenta acte: Lluïsa Crespo.

- BÉTERA. Divendres 13 juny. 20 hores. Lloc: Ateneu de Bétera (Plaça del Mercat). Organitza: Ateneu de Bétera.

- PUÇOL. Dijous 12 juny. 19.30 hores. Lloc: Ateneu de Puçol. C/ Pare Buenaventura, 8 (baix). Organitza: Ràdio Puçol, Col·lectiu Trellat, Acció Ecologista Agró i el Grup de Senderisme de Puçol. 

- BENLLOCH. Diumenge 8 juny. 10 a 14 hores. Taula amb el llibre en la Trobada d'escoles en valencià de les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa. 

- PATACONA (Alboraia). Divendres 6 juny. 20 hores. Lloc: Edifici Singular (Passeig Marítim, junt rodona Institut de Patacona. Organitza: Associació veïns Patacona-Vera. 

- VALÈNCIA. Diumenge 1 juny. 10-14 hores. Trobada d'Escoles en Valencià de Ciutat Vella. 

- ARES DEL MAESTRAT. Dissabte 31 maig. 20.30 hores. 

- ALMÀSSERA. Dijous 29 maig. 19.30 hores. Centre Cultural (Plaça Major). Presenta l'acte: Ricard Ramon (educador, investigador de l'art i artista visual).

- SERRA. Divendres 23 maig. 19.30 hores. Organitza: Ateneu de Serra i Associació de Muntanya 'Tot Natura'. Lloc: Cinema d'Hivern (prop de l'Ajuntament). Presenta l'acte: Policarp Garay, cronista de Serra.

- CARPESA (València). Dijous 22 maig. 22 hores. 

- CANET D'EN BERENGUER. Divendres 16 maig. 19 h. "Casa de Llanos" (actual biblioteca). Carrer de les Parres, número 4. Organitza: Club de Muntanya Rotipet.  Col·labora: Ajuntament de Canet d'en Berenguer.

- BURJASSOT. Dimarts 13 maig. 19.30 hores. Ca Bassot. Organitza: Ca BAssot (c/ Pablo Iglesias, 49). 

- CHELVA. Divendres 9 maig. 19.30 hores. Saló d'actes de l'Ajuntament de Chelva. Organitza: Centro Excursionista de Chelva.

- QUATRETONDA. Divendres 2 maig. 20 hores. Saló d'actes Ajuntament de Quatretonda. Organitza: Joves amb Compromís de Quatretonda.

- ROCAFORT. Dimecres 30 abril. 19.30 hores. Local de l'Associació de veïns Antonio Machado. C/Convent, 13. Orgnitza: Associació de veïns Antonio Machado Rocafort.

- SIETE AGUAS. Dissabte 12 abril. 19.30 hores. Organitza: Ateneu Cultural 14 d'abril. 

- CANALS. Divendres 11 abril. 19.30 hores. Ca don José. Organitza: Centre Excursionista de Montesa i Associació El Brot. Col·labora: Regidoria de Medi Ambient, Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Canals.

- UNIVERSITAT D'ALACANT. Dimarts 8 abril. 10.30 hores. Saló Graus Facultat de Filosofia i Lletres. Acte obert. Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n. Organitza: Universitat d'Alacant.

- HORTA NORD (VINALESA). Diumenge 6 abril. 10 hores. En Trobada d'Escoles en Valencià de l'Horta Nord estarem signant llibres i amb alguna sorpresa.

- PEGO. Dissabte 5 abril. 18 hores. Càmara Agrària. Organitza: Assamblea de Pego.

- VINALESA. Divendres 4 abril. 20 hores. Saló de Plens de l'Ajuntament de Vinalesa. Organitza: Club Excursionista Xafant Talons.

- BENICARLÓ. Dissabte 29 març. 19.30 hores. Saló d'actes de Caixa Rural Benicarló. Av. Joan Carles I, 18. Organitza: Coordinadora Festa per la Llengua Benicarló 2014.    

- YÁTOVA. Divendres 28 març. 20 hores. Casa del Pueblo de Yátova. Organitza: Asociación cultural el Maciz

- TOUS. Dissabte 22 març. 19.30 hores. Cine Avenida de Tous. Organitza: Ajuntament de Tous

- VALL D'UIXÓ. Divendres 14 març. 19.30 hores. Casal Jaume I. Carrer Almenara, 11 - baix. (Enfront del Bingo). Organitza: Casal i colla ecologista la Vall Verda

- GODELLETA. Dijous 13 març. 19.30 hores. Biblioteca Pública Municipal (C/Cervantes, 1). Organitza: Biblioteca Pública Municipal de Godelleta

- UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA. Dijous 13 març. 12 hores. Saló d'actes de Rectorat (planta baixa). Organitza: Servei de Promoció i Normalització Lingüística

- ALBORAIA. Dilluns 10 març. 18 hores. Escola d'Adults. C/Canonge Julià, 33. (Al costat estació Metro Alboraia Peris Aragó). Obert al públic. Organitza: Escola d'Adults d'Alboraia.

- VILA-REAL. Divendres 28 febrer. 19.30 hores. Saló d'actes de Serveis Socials. C/José Ramon Batalla, 38. Organitza: Centre Excursionista de Vila-real i Associació Cultural Socarrats Vila-real.

- VALÈNCIA. Dijous 27 febrer. 19.30 hores. Organitza: El Racó de la Corbella (c/Maldonado, 46, baixos). Junt Plaça del Pilar. Barri de Velluters. València. 

- ALCUBLAS. Dissabte 22 febrer. 19 hores. Saló de Plens de l'Ajuntament. Organitza Asociación cultural Las Alcublas i Peña Ramiro.

- BELLREGUARD. Divendres 21 febrer. 20 hores. Casa de Cultura (Ajuntament de Bellreguard). Organitza: Compromís per Bellreguard. Col·labora: La Llar Juvenil Bellreguard. 

- VALÈNCIA. Dijous 20 febrer. 17.45 hores. En curs-seminari 'Descartografía del mundo rural. Ponència 'Pobles abandonats al País Valencià'. Facultat de Geografia i Història. Avinguda Blasco Ibáñez. Web: http://descartografia.blogspot.com.es/ 

- CATARROJA. Dimarts 18 febrer. 18 hores. Escola d'Adults de Catarroja, Av. Rambleta 9. Organitza: Associació d’Alumnes EPA Catarroja.

- QUART DE POBLET. Divendres 14 febrer. 19.00 h. Sala d'actes de la Casa de la Cultura (plaça de J. B. Valldecabres, 19, metro Quart L3 i L5). Organitzen l'Associació Cultural el Mussol Verd i el Club de Lectura de l'Associació Cultural l'Estornell

- MELIANA. Divendres 7 febrer. 19.30 hores. Saló d'actes de l'Ajuntament de Meliana. Organitza: Colla Senderista Meliana 

- BORRIANA. Dijous 6 febrer. 19.30 h. Centre Públic de Formació Persones Adultes Historiador Viciana (FPA). C/Albert Einstein s/n. Organiza: FPA Borriana i Centre Excursionista Burrriana

- MASSAMAGREL. Divendres 31 gener. 19.30 h. Sala multiusos 3r pis Centre Cultural. Passeig Rei en Jaume s/n. Enfront estació Metro. Organitza: Compromís per Massamagrell

- TURÍS. Dijous 30 gener. 19 h. Casa Museu Turís, a 100 metres Ajuntament. Organitza: Grup de muntanya Turís

- CASTILLO DE VILLAMALEFA. Dissabte 25 gener. 17 h. Casa de Cultura (Hospitalillo). C/Iglesia, sn. Organitza: Ajuntament Castillo de Villamalefa

- XÀBIA. Divendres 24 de gener. 20 h. Biblioteca Pública de Duanes de la Mar. Organitza: Associació Xàbia Viva

- MONCADA. Dijous 23 de gener. 19.30 hores. Seu del Centre Artístic Musical. Organitza: Bloc-Compromís Moncada

- GAVARDA. Divendres 17 de gener. 19 hores. Saló Multiusos (plana baixa de l'Ajuntament). Dins la programació de festes de Sant Antoni

- TAVERNES DE LA VALLDIGNA. Divendres 10 de gener. 19.30 hores. Casa de Cultura. Amb el Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna

- VALÈNCIA ciutat. Dijous 9 de gener. 19 hores. Palau de Pineda (seu de la UIMP). Plaça del Carme. Amb Joan Ribó i Fèlix Tena

- EL CAMPELLO. Divendres 20 de desembre. 20 hores. Biblioteca Pública Municipal. Organitza: Colla Muntanyenca del Campello i Associació cultural El Convent

- CASTELLÓ. Dimecres 19 desembre. 19.30 hores. Seu del Centre Excursionista de Castelló. Organitza: Centre Excursionista Castelló

- ONTINYENT. Divendres 13 desembre. 19.30 hores. Seu del Centre. Organitza: Centre Excursionista d'Ontinyent

- L'ALCORA. Dilluns 2 desembre. 19 hores. Noves dependències de l'Ajuntament (c/Mercat). Organitza: Coordinadora Associacions Culturals de l'Alcalatén

- GENOVÉS. Divendres 29 novembre. Local de l'Associació (c/Sant Isidre, 12) cultural Nou d'Octubre. Organitza: Associació Cultural Nou d'Octubre

- ALBORAIA. Dijous 28 de novembre. Auditori Municipal (c/Miraculosa, s/n). 

Nota de premsa enviada als mitjans de comunicació sobre el llibre 'Pobles valencians abandonats'

Com a conseguir el llibre: https://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com/2024/02/com-comprar-el-llibre-tolls-i-salts.html?m=1

+Info llibre 'Pobles abandonats de la Península Ibèrica' en http://www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2014/10/un-llibre-per-descobrir-els-mes-de-mil.html

Presentacions llibres 'Pobles valencians abandonats' i 'Pobles abandonats de la Península Ibèrica' en http://www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2014/11/presentacions-llibre-pobles-abandonats.html

Pobles valencians abandonats, paisatge i memòria

-El llibre 'Pobles valencians abandonats' incorpora imatges històriques de pobles desapareguts com Campos de Arenoso o Tous; i han participat descendents de nuclis de població, masos i aldees hui despoblats (Los Mores, el Plano, la Torreta de Foios...)

-La despoblació rural del segle XX, catàstrofes naturals, pobles submergits per embassaments, despoblats moriscos o colònies agrícoles es mostren a la publicació

-La publicació s'ha fet a través de les xarxes socials i amb una campanya de crowdfunding per Internet -amb uns 400 mecenes-. Persones de deu comarques han cedit fotos

-L'autor és el periodista Agustí Hernàndez Dolz (Alboraia, 1977) qui mostra espais naturals significatius pròxims als despoblats (arbres monumentals, cascades, rius i llacs, vistes paisatgístiques...)

Olmedilla, Jinquer, l'Atzuvieta, los Mores, Benicalaf, Campos de Arenoso, Suera Alta, la Granella, Sant Francesc d'Assís, Xivert, Vizcota, Bibioj, la Fonseca, El Reatillo, Miravet... són alguns dels despoblats inclosos al llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci, que acaba de publicar el periodista i escriptor Agustí Hernàndez Dolz (Alboraia, 1977). Junt a estos noms que referencien antics municipis, masos o aldees desapareguts o despoblats, l'autor presenta espais naturals i culturals, paratges destacables, cims o arbres monumentals pròxims a ells, poc coneguts i de gran valor i bellesa. El Barranc de Bercolón, el Chorrador, el Pozo Negro, els estanys d'Almenara, la Savina La Juana, els Chorros de Barchel, les cascades del Carbo, l'estret del Cascajar, els ventisquers de La Bellida, el mirador del Xap, la Muela del Buitre, la colònia agrícola de Santa Eulàlia, o el Chorrero de la Garita, entre d'altres.

En esta aventura pel paisatge i la despoblació valencianes que l'autor duu a terme des de fa més d'una dècada, en dies de pluja, vent, sol, boira o neu i que s'ha presentat ja durant novembre i desembre a sis pobles, Hernández ha recopilat més de 150.000 imatges del món rural valencià. Un compendi que mostra el canvi i evolució del territori, amb els incendis, la despoblació i rehabilitació de masos, o la destrucció de nuclis de població. Un escaparat de paisatges silenciosos i alhora bells que formen part de la memòria col·lectiva valenciana, retractats en anys d'excursionisme i mostrats ara, amb les facilitats de les xarxes socials, Internet i l'autoedició.

"El llibre no deixa de ser una reivindicació del paisatge i del patrimoni valencià, com a part de la nostra identitat com a poble", destaca l'autor, qui ha fet este viatge per la memòria en bicicleta de muntanya o de carretera, corrent (per exemple en la Marató i Mitja o altres carreres de muntanya), i especialment a peu. Hernández és hereu, a la seua mesura, i en altre temps, dels Cavanilles, Rojas Clemente, Sarthou Carreres, Emilit Beüt, Lluch Garín, i més recentment, Cebrián Gimeno, Gispert Macián, Almerich, Ricardo Hernández o Muñoz Badía. Excursionistes, observadors dels boscos o les muntanyes, enamorats del món rural valencià, que han plasmat literàriament la seua visió del territori. Les obres d'estos, i d'altres cronistes del paisatge, són les que a centenars, omplin les prestatgeries del despatx d'Hernàndez, i les que l'han acompanyat per a endinsar-se en el blau immens de dies de mestral, o l'han guiat en marxes inacabables per a tastar els ocres de la terra o el bes del silenci.

El llibre replega amb exemples les cinc grans causes que expliquen la despoblació valenciana, com ara l'abandonament rural patit a l'Estat Espanyol, en dos grans fases durant el segle XX: ja abans de la Guerra Civil, i després, especialment els anys 60. Són les imatges que rectracta el llibre de sabatilles, cistelles, calendaris d'època on el temps es va aturar en les dècades dels 60 o 70 i que pengen en les parets com un trist recordatori de l'esperança de tornar, que no es va produir mai; o també habitacions amb la basenilla baix del llit i estances amb cortines, els llits, rebostos, armaris i maletes que no es van emprar a un viatge que només va ser d'anada.

En este sentit, una carta manuscrita d'un habitant de Los Mores (Ludiente), conta com era el lloc l'any 1933. També veiem la persona que en agost de 1965 va tancar eixa masada on van arribar a viure més de 100 persones i on hui la vegetació ha conquerit els bancals i cultius dels voltants. Al llibre també hi ha les persones que van construir una de les moltes massades que floriren a territori valencià durant el segle XIX i fins a principis del XX, a Llucena i que dos generacions després tancaren els descendents de la mateixa família; o el testimoni de persones que han tornat al seu lloc de naixement després de dècades sense xafar-lo.

Construcció d'embassaments

Pobles valencians abandonats també retracta les conseqüències de la construcció d'embassaments a territori valencià, especialment en la segona dècada del segle XX, i que van fer desaparéixer o canviar d'ubicació els nuclis històrics de Campos de Arenoso, Tous, part de Guadasséquies, Domeño, Loriguilla i Benagéber. Així, la reivindicació del paisatge valencià es transforma en memòria, la d'aquelles persones que, com supervivents d'un naufragi, recorden una part de la seua història personal, convertida ara en testimoni col·lectiu. La pàgina 1 del llibre mostra a dos germans, en 1970, a l'entrada del seu poble, Campos de Arenoso, el qual pocs anys després va ser dissolt com a municipi, i posteriorment tant el nucli com les aldees enderrocades i submergides per a construir un embassament. El cronista de Tous aporta imatges del seu poble abans de la construcció de l'embassament que va negar el vell nucli del qual durant molts anys s'ha pogut veure l'església sobreeixint per damunt del nivell de les aigües.

Les catàstrofes naturals i artificials i les seues conseqüències també ocupen el seu espai al llibre: el trasllat del nucli de Beneixida arran de la Pantanada de Tous; també el canvi d'ubicació parcial de Marines Vell (com a conseqüència d'un allau de pedres) o de Gavarda (pel trencament de la presa de Tous); les inundacions a Sant Francesc d'Assís o Salinas i que en un cas feren que s'abandonara el nucli originari, del qual hui queda una església; o que es construira un nou poble. També les riuades històriques del Xúquer han provocat un allau de desolació i abandonament de nuclis de població a les Riberes.

La construcció i abandonament de colònies agràries (com la de Santa Eulàlia, entre Sax i Villena; o la de Sierra de Salinas, a Villena), mostra un intent de colonitzar àmplies zones del territori valencià que va fracassar, però que donà lloc a nous nuclis de població. Les conseqüències de l'expulsió dels moriscos de l'any 1609 és un fet que també apareix reflectit al llibre. Uns 120.000 valencins i valencianes del moment, sobre una població d'uns 400.000 habitants, van ser expulsats, el que va suposar un allau de nuclis de població deshabitats, alguns dels quals, rehabitats posteriorment o no, han arribat fins l'actualitat.

Facebook i Twitter

Agustí Hernàndez no està sol en este camí a través de camins empedrats, assagadors, sendes a la vora de penya-segats o camins ja coberts per la vegetació on moltes vegades el destí és una aldea perduda en els confins del Barranc de Santa Ana, el riu Montlleó o les zones més aïllades de la geografia valenciana. La pàgina de Facebook Pobles Valencians Abandonats i el twitter Pobles abandonats que gestiona l'autor, l'han ajudat a trobar-se pel camí una legió d'entusiastes del món rural valencià i del seu paisatge que comenten, aporten i pregunten, de forma que la ferramenta compta ja quasi amb 10.000 seguidors. Una part d'eixos seguidors són alguns dels 300 mecenes que han fet possible el llibre amb la seua contribució econòmica -el llibre val 10 euros IVA inclòs-, i una gran part de les persones que han facilitat a l'autor idees, fotos o suggeriments. La majoria són valencians, però no falten valencians emigrats a Austràlia, França, Argentina o Alemanya.

També han col·laborat amb xicotetes aportacions diverses empreses, centres excursionistes (el Campello o Ontinyent), entitats vinculades al món rural (Red Española de Desarrollo Rural, Dinosaurios de Alpuente, Las Alcublas Asociación Cultural), o la Universitat de València. El nom d'uns 200 d'estos mecenes -els que han volgut que així costara- figura en la part final del llibre. Com a contraprestació al suport de tantes persones que han confiat en un projecte abans de veure'l, l'autor també ha editat un calendari de butxaca que regalarà als mecenes, amb la imatge del poble que és portada del llibre: Jinquer.

Pobles valencians abandonats ha emprat la ferramenta de micromecenatge Verkami, per a aconseguir la participació d'uns 250 d'estos i estes mecenes. Entre el públic valencià que s'ha interessat pel projecte hi ha un ampli contingent de València ciutat i la comarca de l'Horta; xicotets pobles de Castelló i la pròpia ciutat; la Marina Alta, la Vall d'Albaida, la Safor i la Ribera; així com és destacable la col·laboració de persones i entitats dels Serrans; o també de la Marina Baixa i l'Alacantí. Descendents de valencians que viuen a Barcelona i la seua àrea metropolitana també han participat en el llibre. 

Despoblació i paratges

En el llibre, Hernàndez vincula en els 30 capítols, despoblats i els seus espais naturals pròxims. Així, Bercolón i el despoblat de Olmedilla, en la cua de l'Embassament de Benagéber; el Chorrador i l'aldea deshabitada de la Granella; l'aldea de Jinquer i les trinxeres de la Guerra Civil de Benitandús i el castell d'Alcudia de Veo; Suera Alta i el Pozo Negro de Fuentes de Ayódar; o també l'antic poble de Benicalaf del que només queda l'església, i la Font de Quart o els estanys d'Almenara. Del vell Tous, submergit per a la presa que després es trencaria l'any 1982, el llibre recupera imatges històriques, cedides pel cronista de la vila,Juan Martorell Briz.

En este recorregut per la despoblació i el medi ambient, Agustí Hernàndez també emparella espais com el naixement del riu Palància, el barranc de Resinero, els ventisquers de la Bellida, amb el nucli recuperat d'Arteas de Arriba. Altres nuclis de població significatius al llibre dels quals l'autor aporta fotografies són el nucli històric de Loriguilla, el qual va ser enderrocat recentment i que es pot veure abans i després de la destrucció; o imatges dels nuclis històrics de Domeño i Beneixida; masos o nuclis com ara las Tóvedas, l'Alcúdia, La Nava, los Sardineros, Turballos, Berfull, Benimarsoc, el Mas del Moro, Herbesset, Cañada Seca o Otonel, entre d'altres.

Recuperació de pobles

En el llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci també es mostra aldees o masos que s'estan recuperant en els últims temps, com per exemple La Reduela, a Ludiente, que s'està reconstruint parcialment. No obstant, la majoria continuen deshabitats. El fet que, en molts casos el bosc els haja envoltat, els dóna un aspecte diferent al que tenien fa mig segle, quan la muntanya estava habitada (i per tant conreada i abancalada). En este sentit, el llibre també incorpora algunes fotos històriques (Campos de Arenoso, els Pelegrins de les Useres arribant a Xodos, o el Morrón de Campos, on es veu el mateix escenari amb 50 anys de diferència i es pot comprovar l'important increment de la massa forestal produït en unes poques dècades a la muntanya valenciana.

Llibre divulgatiu

Pobles valencians abandonats és un llibre divulgatiu, però alhora no exempt de memòria personal. No debades està dedicat a Daniel Albert, masover de Llucena amb qui Hernández va començar a conéixer el món rural valencià, més enllà de l'Horta de València, el seu paisatge més pròxim; i també està dedicat als emigrants de tots els temps, "els protagonistes absents d'este llibre", persones que busquen una vida millor i que en molts casos "són els nostres pares i iaios". No oblida Hernández un capítol de postals de la memòria, amb interiors de la vida quotidiana sense identificar amb els quals convida el lector o lectora a endinsar-se en el món rural i trobar estos escenaris del silenci i la trista bellesa de l'absència. També recorda que ens pertany la sensació i la foto, però que tot el que hi ha fotografiat té propietari o propietària, i ho hem de deixar com ho veiem. També recorda que no s'ha de notar el nostre pas pels pobles i masos, ni per la mutanya en general i el fem sempre ens l'hem de dur i tirar a llocs on es replegue regularment.

Participació

Persones de nou comarques valencianes han enriquit el llibre amb les seues fotos d'alguns d'estos llocs. També, descendents de pobles o masos hui desapareguts o deshabitats: l'Atzuvieta (la Vall d'Alcalà), los Mores (Ludiente), el Plano de Arriba (Arañuel), Campos de Arenoso i el Morrón (Montanejos), la Torreta de Foios (Llucena), els nuclis històrics de Tous, Guadasséquies i Domeño, la Fonseca (Venta del Moro), Serra Foradada (la Vall de Gallinera), Sant Francesc d'Assís (Elx) o el paisatge de Xodos (l'Alcalatén).

Periodista

Agustí Hernàndez és periodista. Ha treballat al Gabinet de Premsa de la Universitat de València i a diversos mitjans de comunicació. També a l'Ajuntament d'Alboraia i ha sigut professor de Formació Professional. És autor de publicacions com ara el llibre Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit (2006), esgotades ja les dues edicions del mateix; Alboraia. Memòria Gràfica I, i ha sigut comissari de l'exposició de la Diputació de València Pobles abandonats. Pobles en la memòria.