(Fotos enviades per Vicent Álvarez)
Tal i com havíem programat la gent del casc antic de Vilafamés hem fet el recorregut els Molins d’Ares, un bon pretexte per gaudir de la natura i conèixer una part molt significativa del nostre llegat patrimonial. Ares sempre m’ha semblat un poblet encisador, un cas d’integració de paisatge i poble. En aquesta ocasió hem pogut veure més coses.
El Molins d’Ares, declarats bens d’interès cultural, son el resultat d’un canvi molt rellevant dels hàbits de les comarques del nord del país produïts als segles XVII i XVIII, com ens va mostrar a la visita el professor Mateu, els molins fariners van nàixer doncs per garantir l’alimentació de les poblacions valencianes, i al present cas es van situar en un barranc, a la part de darrere del poble, de dalt cap a baix, es conserven cinc, quatre de propietat privada i u que l’ha comprat l’ajuntament per fer-lo visitable.
Durant el descens pels molins ens ha guiat Benjamí Barbera, un estudiós i protector dels nostre molins, es tracta d’un home del camp que ha adquirit un gran coneixement del tema. Cal constar que amb les seues explicacions poguérem gaudir de coneixements molts concrets, sobre el funcionament d’aquestes restes de la nostra història, tot i tenint accés a les edificacions privades, gràcies al seus bons oficis i bona disponibilitat de la propietat.
No puc deixar de esmentar l’aspecte paisatgístic, puix tot el recorregut transcorre per indrets de plena muntanya molt bells, sols per veure les vistes valdria la pena anar-hi. Val la pena considerar com al mateix terme es troba el Barrancs dels Horts, propietat d’una fundació. El ja citat professor universitari Joan Mateu em comentava un projecte ambiciós, aquest podria abastar des de Morella a Culla, com un gran parc natural i cultural.
Finalment, el municipi ha rehabilitat una nevera, dotant-la d’ informació i elements didàctics, la qual ens porta al moments en els quals a l’estiu la gent gastava la neu emmagatzemada. Sembla, pel que hem vist, que Ares esta intentant recuperar el patrimoni i donar-lo a conèixer, un bon exemple davant dels desficacis que molt a prop alguns fan.
VICENT ÀLVAREZ
El Molins d’Ares, declarats bens d’interès cultural, son el resultat d’un canvi molt rellevant dels hàbits de les comarques del nord del país produïts als segles XVII i XVIII, com ens va mostrar a la visita el professor Mateu, els molins fariners van nàixer doncs per garantir l’alimentació de les poblacions valencianes, i al present cas es van situar en un barranc, a la part de darrere del poble, de dalt cap a baix, es conserven cinc, quatre de propietat privada i u que l’ha comprat l’ajuntament per fer-lo visitable.
Durant el descens pels molins ens ha guiat Benjamí Barbera, un estudiós i protector dels nostre molins, es tracta d’un home del camp que ha adquirit un gran coneixement del tema. Cal constar que amb les seues explicacions poguérem gaudir de coneixements molts concrets, sobre el funcionament d’aquestes restes de la nostra història, tot i tenint accés a les edificacions privades, gràcies al seus bons oficis i bona disponibilitat de la propietat.
No puc deixar de esmentar l’aspecte paisatgístic, puix tot el recorregut transcorre per indrets de plena muntanya molt bells, sols per veure les vistes valdria la pena anar-hi. Val la pena considerar com al mateix terme es troba el Barrancs dels Horts, propietat d’una fundació. El ja citat professor universitari Joan Mateu em comentava un projecte ambiciós, aquest podria abastar des de Morella a Culla, com un gran parc natural i cultural.
Finalment, el municipi ha rehabilitat una nevera, dotant-la d’ informació i elements didàctics, la qual ens porta al moments en els quals a l’estiu la gent gastava la neu emmagatzemada. Sembla, pel que hem vist, que Ares esta intentant recuperar el patrimoni i donar-lo a conèixer, un bon exemple davant dels desficacis que molt a prop alguns fan.
VICENT ÀLVAREZ
4 comentaris:
Esta página hem sembla molt bona idea, ja que intenta que no quede en el récord les nostres arrels encara que per alguns pocs foren temps millors i per a altres temps pitjors en el sentit económíc.
http://el-meu-poble.blogspot.com
moltes gràcies per la teua aportació. Tens raó, poques són les persones que consideraven que abans es vivia millor que ara.
Tinc una última pregunta, per quina causa ara la gent no torna als pobles, ja que aquest fenomen ocorre péro poc a poc, y jo que visc a un poble de 870 habitants Alfondeguilla, m´han contat que han patit molt, péro amb la millora de les comunicacions i de les insfraestructures, per qué són poques les persones que és plantejen tornar al poble dels seus iaios. Ara no és viu gens malament i no falta cap comoditat, péro també depén de la zona on es situe cada població.
Fondeguilla està molt ben comunicada, tot i ser un poble de no arriba a 1.000 habitants. A un tir de pedra tens la Vall d'Uixò, que té tots els servicis. No és el mateix un poble com Cortes de Arenoso, o Culla, que estan molt més aïllats, i en una zona molt més muntanyosa.
Publica un comentari a l'entrada