El mas estava prop del precipici. Dúiem algunes hores caminant i era el cinqué en runes consecutiu que veïem. Començàrem a descendir cap a la vega del riu. Ens acompanyaven altres masos en la llunyania. Tan o més abandonats com el de la imatge. No obstant, la vista era d'una gran bellesa. Eixa combinació entre natura i cultura, m'encisa. Estos dies ens retrobarem, novament, amb les masies deshabitades de Castelló.
1 comentari:
A ver esos masos...
Publica un comentari a l'entrada