www.fotosvalencia.es és una magnífica pàgina web amb fotografies de paisatges de tot el territori valencià (fotos cedides per Luis Calvente)

www.fotosvalencia.es és una pàgina per a deleitar-se amb la vista. I reflexionar. Ens demostra com un paisatge, una vegada enfocat, reflectit en imatges, pot ser tan diferent segons les circumstàncies. Luis Calvente, fotògraf professional, demostra una gran tècnica fotogràfica, i moltes hores d'estar a l'aguait, captant els millors moments de la natura: el pas dels núvols, el vent de Mestral, el dia després de les nevades o de la pluja. Enhorabona. Em permet el luxe de recomanar, directament, tres apartats de la seua web, que per al meu gust, reflecteixen tres magnífics espais del País Valencià: Penyagolosa; Calderón-Javalambre i la Font Roja.

En este blog, a més, mostre algunes de les seues fotografies referides a altres parts de l'Estat Espanyol, les quals ens mostren la natura en tota la seua bellesa. De dalt a baix les fotos són: Vessant sud del Penyagolosa, Bosc de la Banyadera (Penyagolosa), Faig Pare (Ports de Tortosa), El Turmell (els Ports), Bosc de Fanlo (Ordesa), Naranjo de Bulmes (Pics d'Europa) i Cerro Calderón (el Racó d'Ademús).

Luis Calvente és fotògraf professional i membre de la Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme, així com també de l'Associació Espanyola de Fotògrafs de Natura. Les seues fotografies han sigut publicades en NationalGeographic, Visión Salvaje, Grandes Espacios, Descobrir Catalunya, Nat, Fotógrafos 2006: Las mejores imágenes de naturaleza del año, Comunidad Valenciana, "Pobles abandonats: Els paisatges de l´oblit"; Escapadas Valencianas, així com unes altres publicacions i follets turístics per a la Generalitat Valenciana i altres entitats i editorials.

Presentació del llibre de pobles abandonats a Rótova (la Safor) amb l'Ecomuseu Vernissa Viu

José Manuel i jo vam presentar el llibre de pobles abandonats amb la gent de l'Ecomuseu Vernissa Viu. L'acte va tindre lloc al Centre Social de Rótova (comarca de la Safor) a partir de les 20 h i acudiren unes 40 persones. L'activitat pretenia mostrar els nuclis de població deshabitats situats al territori valencià, així com també aquells d'unes altres parts de l'Estat Espanyol, i explicar les causes i conseqüències de la despoblació. Vídeo de la presentació ACÍ.

Article publicat pel diari Mediterráneo referit al blog sobre Castelló "Caminatas a las 8" i el meu

El diari Mediterráneo ha publicat un article magnífic, en el Suplement "Medio Ambiente" que tan bé coordina Sara Claramonte, sobre el blog "caminatasalas8.blogspot.com". El blog ja l'he ressenyat a esta mateixa web, però no em canse de visitar-lo. Rutes per les comarques de Castelló, especialmente les comarques de la Plana Baixa i Alto Mijares, que són una mostra de l'estima que el seu autor, Juan José Carrasco, per la nostra geografia. Enhorabona. En eixe mateix article també hi ha una menuda menció a este blog.

Eixida des d'Alcubles per a recuperar el camí per on baixava la neu dels ventisquers de La Bellida cap a València

L'objectiu d'esta iniciativa és netejar el camí que, des dels dipòsits de neu de La Bellida (Canales, aldea de Sacañet) al seu pas per Alcubles, servia per dur la neu emmagatzemada cap a València, en estiu. Els dipòsits de neu són ventisquers, una espècie de parets de pedra que empraven les ombries i el propi desnivell de la muntanya per cobrir la neu. Amb l'arribada de les neveres elèctriques i gelateres, esta activitat va entrar en desús. Els ventisquers es van construir en la xicoteta edat del gel, fa uns tres segles, una època en què les temperatures van ser inusualment més baixes del normal. Foto de baix: Associació Cultural Les Alcubles (J.R.Casaña). Dalt: Ventisquer de Los Frailes.

Dissabte 30 de maig

9 h. Plaza San Agustín. Les Alcubles.

Recorregut: Plaza San Agustín, PR-105, Cañadillas, Corral de los Tiesos/Silvinos.

Es recomana agafar alguna aixada xicoteta per a traure la terra de dins de les carriles. Regrés a Alcubles cap al migdia

El Mas del Rotgle (l'Alcora, l'Alcalatén), un mas deshabitat situat en la vessant sud del Penyagolosa

L'Alcalatén és una comarca que sempre m'ha encissat. Va des dels aproximadament 200 metres d'altura en la part més baixa, fins als més de 1.800 que s'assoleixen al cim de Penyagolosa. I pel camí podem veure el canvi en el paisatge a mesura de l'altitud, però també per l'efecte humà (incendis, repoblacions, cultius abandonats o de nous, masos i pobles, a més de la natura en estats molt variats).

El Mas del Rotgle, situat en el terme municipal de l'Alcora, està a uns escassos 2 kms. de l'aldea de Araia, ja en els confins de l'Alcalatén amb la comarca de l'Alt Millars. Prop, ho coneixereu, també està el bonic paratge del Salt del Cavall. El mas del Rotgle és un mas que va buidar-se en els anys de la despoblació de les masies (els 60 i 70) i que està ahí, amb alguna casa rehabitada, mostrant-se amb la majoria de les seues cases enfonsades.

Jo vaig passar per ell en una excursió en bicicleta que em dúia des de l'Araia fins a Llucena, i veges per on, vaig haver de caminar amb la bicicleta al costat alguns kms. El paisatge, en esta part, està rebrotant d'un incendi no massa llunyà en el temps.

La novel·la "La lluvia amarilla" (narra la despoblació d'Ainielle) es converteix en un monòleg teatral (article publicat al Diario Vasco)

Reproduïsc el principi d'este interessant article publicat al Diario Vasco, que podeu llegir complet ací: http://www.diariovasco.com/20090515/cultura/novela-lluvia-amarilla-convierte-20090515.html

La novela 'Lluvia amarilla' se convierte en monólogo teatral

El texto de Llamazares llega hoy al Principal interpretado por Chema de Miguel

«Con la muerte de Andrés desaparece el último habitante de Ainielle, un pueblo del Pirineo de Huesca». Éste podría ser el doloroso resumen de la novela de Julio Llamazares, La lluvia amarilla. La publicó en 1988 y se convirtió en uno de los grandes éxitos editoriales de aquel y siguientes años. Y fue una gran sorpresa para el autor, que así lo reconoce: «Yo no apostaba mucho por ella; me refiero desde el punto de vista comercial. No hay que olvidar que, cuando apareció en las librerías, España era posmoderna y nada quería saber de su realidad.

La compañía madrileña [in]constantes teatro, se ha atrevido con este texto que, según el director del montaje, Emilio del Valle, «nos sitúa ante una gran metáfora a partir de la cual podemos reflexionar sobre la memoria y el olvido, la voluntad, el tiempo, la naturaleza, la identidad y el abandono».

Les trinxeres de la Guerra Civil als Òrguens (la Serra d'Espadà)

Els Òrguens, a la Serra d'Espadà, és una talàia rodejada de trinxeres de la Guerra Civil. Quan arribes a la part alta, on ja suaviatza la pendent, descobreixes que pràcticament tota la zona superior, allomada, està coberta de trinxeres. Vam estar caminant per una d'elles durant pràcticament cinc minuts, recorrent-la i guaitant la vista des dels nius d'ametralladora. La Serra d'Espadà conserva, a més, altres llocs on la presència de la Guerra Civil és encara ben present. En la foto es veu la plana d'Onda i a la dreta seua, el pic del Montí.

Projecció de fotografies de pobles abandonats amb el Bloc Nacionalista Valencià de Massamagrell

El Centre Cultural de Massamagrell ha acollit la projecció de fotografies "Pobles abandonats", en un acte organitzat pel Bloc Nacionalista Valencià de Massamagrell. L'acte ha sigut presentat pel meu col·lega i amic Paco Izquierdo, a qui li agraïsc la seua intervenció. A l'acte van acudir unes 50 persones. La xarrada va començar a les 19.45 i va cloure a les 21.30 h. Fotos (de baix cap a dalt): Fotografia de grup d'alguns dels presents a l'acte; fotografia del públic assistent; el ponent explica alguns detalls; Agustí Hernàndez i Paco Izquierdo; Agustí i Paco Izquierdo amb alguns membres del Bloc de Massamagrell.

La vida quotidiana a les masies i aldees deshabitades de Castelló (nuclis a les comarques dels Ports, l'Alcalatén i l'Alt Millars)

L'exposició Pobles abandonats, pobles en la memòria mostra algunes traces de la vida quotidiana en les masies i aldees de Castelló. Fotografies de com estan eixos llocs actualment i també fotografies d'arxiu per mostrar com eren. Les fotos publicades a esta entrada corresponen a nuclis dels Ports, l'Alt Millars i l'Alcalatén. En l'exposició hi ha alguns d'estos objectes que es poden veure en les fotos. Vam posar-nos en contacte amb els ajuntaments i localitzàrem els propietaris de les masies, als quals se'ls va demanar permís per reproduir-los. Al capdavall, tantes masies i aldees deshabitades són l'expressió d'una època, els anys 60, en què una gran part de les persones que habitaven l'interior de Castelló van emigrar. Hui encara ens queda un testimoni, que, no ho oblidem, té propietaris. El nostre treball ha documentat alguns d'estos nuclis i com es troben.

Este dissabte és la Marató i Mitja entre Castelló i Sant Joan de Penyagolosa, una oportunitat per conéixer el paisatge de l'Alcalatén (fotos any 2006)

Este dissabte, a partir de les sis del matí, tindrà lloc la Marató i Mitja, amb un recorregut de 65,2 km. entre la ciutat de Castelló i el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Juanjo i jo estarem allí un altre any, després de què fa tres ja completàrem el recorregut. Per davant hi ha 2.500 metres de desnivell en pujada i uns 1.000 de baixada.

Els paisatges de la Plana Alta i l'Alcalatén que anem a recórrer són una imatge preciosa d'eixe Castelló interior que s'ha de reinvindicar com un paisatge cultural d'una gran bellesa. Sobretot a partir de les Useres passarem per alguns dels masos i aldees deshabitades de l'Alcalatén, i també per Sant Miquel de les Torrocelles. El poble de Xodos, encaramat a la muntanya, també és molt bonic.

Vos adjunte algunes fotografies fetes en l'edició de 2006.

El magnífic blog "Caminatas a las 8" ens permet conéixer els millors llocs de Castelló a través de nombroses excursions

El blog Caminatas a las 8 (http://www.caminatasalas8.blogspot.com/) és una magnífica eina per a conéixer un sense fi d'excursions per les comarques de Castelló, especialment per la Serra d'Espadà. Juan J. Carrasco Lozano ha fet i continua fent un magnífic treball de divulgació de les sendes, camins, costums i tradicions dels pobles castellonencs, i només cal apropar-se a la seua web per comprovar-ho. Enhorabona i a continuar amb este magnífic treball. Entre les rutes que hi ha proposades, vos recomane una, impressionant, al Mas de los Mores, en Ludiente.

Excursió al naixement del riu Palància i al caseriu deshabitat de El Molinar (El Toro)

L'excursió al naixement del Palància, el barranc de Resinero i la Penyaescàbia va ser una excusa per retrobar-nos. Vicent Garcia i família, Ignasi i Amparo, i Àngels i jo, i després, ja a l'espai de la torrada de carn vam coincidir Dani Martín, Lluïssa i Juan, a més de José Luis. El dia (26 d'abril) no pintava bé des del punt de vista meteorològic, però finalment vam poder acostar-nos fins al naixement del riu Palància, veure el barranc de Resinero, i, encara que fos de lluny, poder acaronar la Penyaescàbia. En un primer moment l'objectiu era pujar-hi, però no ho férem.

Abans de començar l'excursió, a Bejís vam poder assistir a un acte cultural, i poder apreciar l'oposició veïnal a la instal·lació d'una mina en el terme municipal. La veritat és que hi ha una forta conscienciació per preservar un paisatge inigualable com el de Bejís. Després del naixement del Palància, vam acabar l'excursió a la Font dels Cloticos i a les cascades d'aigua que hi ha als seus peus. Una excursió per a recomanar. Això sí, si voleu arribar al naixement del Palància, busqueu una data més llunyana en el temps. Les abundants precipitacions dels últims temps, afortunadament, han propiciat que el bosc estiga fresc, i els rius, plens.

Fotos (de dalt cap a baix): Vicent Garcia a la part baixa de la Font dels Cloticos; Amparo, Ignasi, Agustí i el seu fill Bernat a la pista del naixement del Palància, amb el caseriu de El Molinar al fons; prop del naixement del Palància; cartell i pancarta contra la instal·lació de la mina a Bejís; vista de Bejís; barranc de Resinero prop de juntar-se amb el riu Palància.