Arriba l'estiu i moltes persones ens preguntem què fer, on anar. Sobretot aquelles persones que, per les circumstàncies que siguen, volem una
destinació pròxima a casa, o un lloc on anar un cap de setmana i que ens permeta estar prop i compatibilitzar ambients diferents.
Bé, per a mi, un d'eixos llocs és el Racó d'Ademús. Lògicament no trobarem platges, però sí 'l'oferta' de
rius i zones on banyar-se és àmplia, a més de piscines artificials. Per descomptat, jo descartaria banyar-me en el
Túria, que quan arriba a Ademús ja duu un llarg recorregut, però sí que trobem uns altres rius molt més curts com ara el
Bohilgues o
l'Ebrón, on remuntant-los aigües amunt, sí que és possible.
En la comarca trobem ambients de muntanya variats. Per una banda, el Parc
natural de Puebla de San Miguel, amb el 'sostre' del País Valencià, l'Alt de les Barraques i els seus 1839 metres. També podem acostar-nos a la vega del Túria en els voltants de
Casas Altas i
Casas Bajas, o remuntar el rio en direcció a Terol. En els dos casos trobarem un paisatge de vega molt bonic. Anant en direcció a Riodeva i Camarena, podem arribar als 'Amanaderos de Riodeva', del qual en este blog ja he fet alguna referència.
O visitar un poble que a mi em sembla interessant, com
Vallanca amb la seua arquitectura, i les zones naturals pròximes al poble banyades pel riu
Bohilgues. Una altra de les opcions és fer-se una bona volta per
Ademús, pel seu centre històric. I com no, visitar
Castielfabib, un poble encaramat en la muntanya. No conec ningú que l'haja visitat i diga que no li ha agradat.
Pel que respecta a nuclis i aldees deshabitats, o amb poca població, tenim un bon ventall. De totes formes, penseu que moltes d'estes aldees s'omplin en estiu, tot i que només siga durant uns mesos a l'any.
Sesga, a més de 1.000 metres d'altura és un lloc interessant. També les aldees deshabitades de las
Tóvedas de Arriba i de Abajo, La Nava i el Hontanar. A nosaltres també ens va agradar molt
Negrón.
Les fotos corresponen a
Ademús; i una a
l'església-fortalesa de Nuestra Señora de los Ángeles de Castielfabib.
Òbric un espai ací per a l'aldea de Paraíso Alto. Ja té un enllaç a este mateix blog, però pense que no està de més recordar alguns dels continguts ja publicats. L'aldea està en la carretera que enllaça Abejuela i Manzanera, en un emplaçament molt bell. Des de dalt del port hi ha unes vistes magnífiques. 
Ací adjunte unes refrescants fotografies del riu Palància molt a prop de la Font dels Cloticos, a Begís. La zona és un dels pulmons verds de l'interior de Castelló, i un lloc magnífic per fer senderisme utilitzant com a punt d'eixida l'esmentada font. Podem anar cap al Resinero, cap al Toro, visitar el caseriu del Molinar, anar al naixement del Palància o les Artees, entre moltes altres opcions.
Bujalcayado és un poble de Guadalajara on només viu un habitant. Quan Àngels i jo el vam visitar, l'any 2008, vam poder apreciar com s'estan reformant algunes cases, però, com la majoria estan abandonades i en runes. La província de Guadalajara, sobretot la part més pròxima a l'Aragó, pateix una forta despoblació, fruit també d'un clima extremat. La zona més pròxima a Madrid, i la Serra Nord, està patint un fort procés de rehabilitació de vivendes.
Sóc el mas d’ara i de l’endemà dels anys,
Quan arriba l'estiu, també arriba l'època d'incendis forestals a les nostres muntanyes. Enguany ja n'hem patit uns quants, com per exemple el de la Serra d'Irta o un que va tindre lloc a la comarca dels Serrans. És probable que en els pròxims dies i fins i tot, més enllà de l'estiu se'n declare algun més. La quantitat i la força dependrà de molts factors. 
Adjunte algunes fotografies de l'última excursió realitzada. En aquest cas, la vaig fer en companyia de Ramon. Vam eixir d'Alboraia a les 5.30 de la matinada. El nostre objectiu: ascendir el pic Tis, en el terme municipal de Villahermosa del Río. 
No parle molt habitualment de les comarques centrals i de l'interior nord de les comarques d'Alacant (i així ho han fet constar algunes persones). És una zona que té un gran atractiu, i que he visitat en moltes ocassions. Ací deixe una fotografia que correspon als masos de la vall dels Alforins; i una altra foto que correspon a la Vall del riu Vinalopó.
Estes imatges corresponen a nuclis de les comarques de l'Alt Millars, l'Alcalatén i els Serrans.
Arriba l'estiu i moltes persones ens preguntem què fer, on anar. Sobretot aquelles persones que, per les circumstàncies que siguen, volem una destinació pròxima a casa, o un lloc on anar un cap de setmana i que ens permeta estar prop i compatibilitzar ambients diferents. 
La darrera excursió ens ha dut per terres castellonenques. La transició entre la Plana Alta i l'Alt Maestrat. Ha sigut una excursió paisatgística, per recórrer una zona que no coneixíem com és el tram Benlloch-Serra en Garceran-Els Rosildos. I de pas la vam allargar fins quasi arribar a Culla. Una excursió en cotxe, amb algunes parades. 
El mas del Moro de Llucena m'encissa. No puc deixar de deleitar-me amb la foto que encapçala esta entrada i que per a mi té un gran valor estètic, i al mateix temps em duu a les meues caminades habituals per l'Alcalatén. Les fotos són de l'any 2010. 
Per la seua situació, pel desconeixement que tenia d'ell (el vaig visitar per primera vegada l'any 2010), per tota la història que té darrere de si. Em va impressionar. No esperava menys. Havia vist fotos, llegit referències, algunes guies, les cites que hi havia sobre Cervera del Maestre en alguns llibres de temàtica variada. 
Una excursió magnífica. Vam eixir des de l'aldea de El Tormo, i després d'una passejada per pista forestal de poc més d'una hora, vam arribar ací, a Rambla David. Després pujàremm fins a quasi arribar a la Benachera. Una excursió per gaudir del paisatge, per descansar, amb desnivell, però amb bones vistes des de distintes vessants. 
