dissabte, 30 de juliol del 2011

Paraíso Alto, aldea de Manzanera deshabitada durant els anys 70

Òbric un espai ací per a l'aldea de Paraíso Alto. Ja té un enllaç a este mateix blog, però pense que no està de més recordar alguns dels continguts ja publicats. L'aldea està en la carretera que enllaça Abejuela i Manzanera, en un emplaçament molt bell. Des de dalt del port hi ha unes vistes magnífiques.

El link on podeu llegir l'entrada completa sobre Paraíso Alto és clicant ACÍ.

dimecres, 27 de juliol del 2011

Els primers passos del Palància i les basses pròximes a la Font dels Cloticos (Begís-El Toro, l'Alt Palància)

Ací adjunte unes refrescants fotografies del riu Palància molt a prop de la Font dels Cloticos, a Begís. La zona és un dels pulmons verds de l'interior de Castelló, i un lloc magnífic per fer senderisme utilitzant com a punt d'eixida l'esmentada font. Podem anar cap al Resinero, cap al Toro, visitar el caseriu del Molinar, anar al naixement del Palància o les Artees, entre moltes altres opcions.

dimarts, 26 de juliol del 2011

Bujalcayado, a Guadalajara, un poble pràcticament en runes on només viu una persona

Bujalcayado és un poble de Guadalajara on només viu un habitant. Quan Àngels i jo el vam visitar, l'any 2008, vam poder apreciar com s'estan reformant algunes cases, però, com la majoria estan abandonades i en runes. La província de Guadalajara, sobretot la part més pròxima a l'Aragó, pateix una forta despoblació, fruit també d'un clima extremat. La zona més pròxima a Madrid, i la Serra Nord, està patint un fort procés de rehabilitació de vivendes.

divendres, 22 de juliol del 2011

Poema dedicat als masos deshabitats situats entre la Plana i l'Alt Millars

Sóc el mas d’ara i de l’endemà dels anys,
el braç que va retirar l’estiu d’aquesta solitud
i el va fer brollar ullal, saó, pluja i tardor.
Sóc el roure enfront de l’horitzó,
la paraula que va detindre la tramuntana,
en el seu nom va infantar el migdia
i el féu créixer blat i espiga daurada.

Sóc l’empelt del foc
i aquell fum que fugia com la milotxa.

(De 'La Tramuntana fugaç', any 2001).

diumenge, 17 de juliol del 2011

Evitar els grans incendis forestals a les nostres muntanyes (el número 112, sempre que hi haja algun perill)

Quan arriba l'estiu, també arriba l'època d'incendis forestals a les nostres muntanyes. Enguany ja n'hem patit uns quants, com per exemple el de la Serra d'Irta o un que va tindre lloc a la comarca dels Serrans. És probable que en els pròxims dies i fins i tot, més enllà de l'estiu se'n declare algun més. La quantitat i la força dependrà de molts factors.

Els factors que poden provocar un incendi són molts, i alguns estan vinculats a causes naturals: caiguda de rajos, calor, estat dels boscos... Uns altres no, de fet, la majoria de factors ja no són naturals. També hem de tindre en compte que en la nostra cultura, a l'àmbit mediterrani els incendis sempre han existit. Podríem dir que el normal és que els boscos es cremen cada un cert temps.

Amb l'augment de la massa forestal que ha experimentat la muntanya mediterrània en les últimes décades, els incendis de grans proporcions han crescut d'una forma important. Eixos són els incendis que hem de témer. En la memòria col·lectiva, la Muela de Cortes, la Serra d'Espadà i la Calderona, Sacanyet, Alcubles... Pina de Montalgrao, l'Alcalatén, la Calderona una altra vegada... han sigut molts.

Evitem sempre deixar restes de menjar o vidre en la muntanya. Molt menys encenguem foc en cap època de l'any, menys en estiu; i no tirem puntes de cigarreta des de les finestres del cotxe. En el moment en què veiem un conat d'incendi, tot i que pensem que puga ser controlat, cridem immediatament els serveis d'emergència (112). Ells ja verificaran si és un foc controlat o no. I si anem caminant per la muntanya i intuïm foc, a més, intentem abandonar la zona el més aviat possible, a més de si hem vist alguna persona en la caminada, donar compte immediatament. Els dies de ponent o vent de sud-oest són els dies en què pitjors incendis s'han declarat a terres valencianes, per tant, tinguem especial cura a la muntanya eixos dies.

Fotos: Incendis de l'Alcalatén, any 2007; incendi d'Argelita, Llucena i Vallat (any 2005), incendi Pinta de Montalgrao (any 1994); Incendi Serra Calderona (any 2004).

divendres, 15 de juliol del 2011

Ascensió al Tis i fotos panoràmiques de la vall del riu Villahermosa, del Carbo, de Penyagolosa i del despoblat de Bibioj

Adjunte algunes fotografies de l'última excursió realitzada. En aquest cas, la vaig fer en companyia de Ramon. Vam eixir d'Alboraia a les 5.30 de la matinada. El nostre objectiu: ascendir el pic Tis, en el terme municipal de Villahermosa del Río.

Vam començar a caminar cap a les 8 hores des de l'Ermita de San Bartolomé i l'ascensió la vam fer començant el massís on està el Tis, pel sud, és a dir, pel cara-sol. Alguns trams incipients de la pujada els vam haver de fer al camp al través. Quan vam trobar la pista que duu cap a la vall del riu Villahermosa, la vam seguir poc més d'un quilòmetre i des d'ella ens desviàrem al Tis. Tot va ser per intuïció, però afortunadament vam trobar una bona via d'ascensió que, no obstant, en algun tram estava envaida per la vegetació.

Les vistes des del Tis són impressionants. El massís del Penyagolosa, la vall del riu Villahermosa, la vall del Carbo, tot el massís de muntanyes que s'estén cap a Puertomingalvo i la Serra Ferriz, la vall masovera que hi ha entre Villahermosa i San Vicente de Piedrahita... les fotos no fan justícia a tanta bellesa.

Em quede també amb la vista del despoblat de Bibioj, amb el Penyagolosa, magestuós, coronant-lo. I un apunt, la vista del propi nucli de Villahermosa, i els penya-segats del Cantera del Tis, també molt bonics. Passejar per la cresta del Tis i Cantera del Tis et permet anar ampliant i modificant les vistes i l'orientació de les mateixes.

L'excursió també va tindre algunes anècdotes, com que en algun moment vam perdre el camí i vam haver d'entrar quasi al camp al través. Afortunadament, l'orientació és fàcil en esta zona i sempre vam trobar alguna solució no agressiva amb la vegetació. Cap a les 15.15 hores donàvem per finalitzada l'excursió.

El dia triat per a fer l'excursió va ser seleccionat triant les previssions meteorològiques, les quals es van complir. Per a ser meitat de juliol, el dia es preveia molt agradable per a caminar. En el punt d'eixida una mínima d'uns 13 graus i una màxima prevista de 25. Feia Mestral (vent del nord-oest) i hi havia alguns núvols, cosa molt habitual els dies de Mestral, els millors per a fer fotos en la natura. Aconseguíem així que la temperatura no pujara massa i un ambient net per l'efecte d'un vent eixut. Els núvols, que estaven anunciats en la previssió, ens facilitaren l'excursió, ja que ens evitaren l'impacte del sol i al mateix temps, com a part de les composicions fotogràfiques, han quedat certament bonics.

Fotos: Ramon i meues. Moltes gràcies a Ramon.

dimarts, 5 de juliol del 2011

Dos paisatges de les comarques centrals i l'interior nord d'Alacant: els Alforins i la Vall del Vinalopó

No parle molt habitualment de les comarques centrals i de l'interior nord de les comarques d'Alacant (i així ho han fet constar algunes persones). És una zona que té un gran atractiu, i que he visitat en moltes ocassions. Ací deixe una fotografia que correspon als masos de la vall dels Alforins; i una altra foto que correspon a la Vall del riu Vinalopó.

Es tracta d'una zona molt diversas, on la variabilitat entre la solana i l'ombria és molt apreciable, i un lloc molt diferent tant per la composició del sol, com pel tipus de poblament, respecte a la majoria de llocs que ixen al blog. Ací, a diferència del Maestrat o l'Alcalatén, el poblament predominant és concentrat, excepte casos com Villena, que tot i això aglutina la gran majoria de la seua població al nucli urbà.

diumenge, 26 de juny del 2011

Ademús i la comarca del Racó d'Ademús, una bona aposta per a l'estiu

Arriba l'estiu i moltes persones ens preguntem què fer, on anar. Sobretot aquelles persones que, per les circumstàncies que siguen, volem una destinació pròxima a casa, o un lloc on anar un cap de setmana i que ens permeta estar prop i compatibilitzar ambients diferents.

Bé, per a mi, un d'eixos llocs és el Racó d'Ademús. Lògicament no trobarem platges, però sí 'l'oferta' de rius i zones on banyar-se és àmplia, a més de piscines artificials. Per descomptat, jo descartaria banyar-me en el Túria, que quan arriba a Ademús ja duu un llarg recorregut, però sí que trobem uns altres rius molt més curts com ara el Bohilgues o l'Ebrón, on remuntant-los aigües amunt, sí que és possible.

En la comarca trobem ambients de muntanya variats. Per una banda, el Parc natural de Puebla de San Miguel, amb el 'sostre' del País Valencià, l'Alt de les Barraques i els seus 1839 metres. També podem acostar-nos a la vega del Túria en els voltants de Casas Altas i Casas Bajas, o remuntar el rio en direcció a Terol. En els dos casos trobarem un paisatge de vega molt bonic. Anant en direcció a Riodeva i Camarena, podem arribar als 'Amanaderos de Riodeva', del qual en este blog ja he fet alguna referència.

O visitar un poble que a mi em sembla interessant, com Vallanca amb la seua arquitectura, i les zones naturals pròximes al poble banyades pel riu Bohilgues. Una altra de les opcions és fer-se una bona volta per Ademús, pel seu centre històric. I com no, visitar Castielfabib, un poble encaramat en la muntanya. No conec ningú que l'haja visitat i diga que no li ha agradat.

Pel que respecta a nuclis i aldees deshabitats, o amb poca població, tenim un bon ventall. De totes formes, penseu que moltes d'estes aldees s'omplin en estiu, tot i que només siga durant uns mesos a l'any. Sesga, a més de 1.000 metres d'altura és un lloc interessant. També les aldees deshabitades de las Tóvedas de Arriba i de Abajo, La Nava i el Hontanar. A nosaltres també ens va agradar molt Negrón.

Les fotos corresponen a Ademús; i una a l'església-fortalesa de Nuestra Señora de los Ángeles de Castielfabib.

dilluns, 20 de juny del 2011

Des de Benlloch fins a Culla i la baixada fins a els Ibarsos (la Plana Alta-l'Alt Maestrat)

La darrera excursió ens ha dut per terres castellonenques. La transició entre la Plana Alta i l'Alt Maestrat. Ha sigut una excursió paisatgística, per recórrer una zona que no coneixíem com és el tram Benlloch-Serra en Garceran-Els Rosildos. I de pas la vam allargar fins quasi arribar a Culla. Una excursió en cotxe, amb algunes parades.

Hem passat desenes, centenars de vegades per la CV-10 o per la carretera Atzeneta-Torre d'en Besora en direcció a mil i un llocs, però mai havíem fet el tram que enllaça les dues vies a través de Serra d'en Garceran, i crec que ja tocava.

Podria dir que ha sigut una excursió d'una gran bellesa. Tocant la zona 'menys alta' del Maestrat, però no per això menys bonica. El port que puja des de Benlloch fins a Serra d'en Garceran, el coll de la Bandereta, em va semblar d'una gran bellesa, en un paisatge masover amb àmplies vistes primer sobre el corredor del Maestrat que ocupa la CV-10, i després, des del port, sobre el corredor Atzeneta-Albocàsser.

La densitat masovera no és tan alta com a altres zones pròximes, però no per això ens va semblar menys interessant. Aprofitàrem per visitar i conéixer l'Ermitori de Sant Miquel, i també vam visitar alguns conjunts masovers especialment significatius.

Les fotos que ací s'adjunten corresponen a tot el tram de pujada entre Belloch i quasi Culla, i la baixada per la pista Culla-els Ibarsos.

dimarts, 14 de juny del 2011

El mas del Moro de Llucena, un emplaçament increïble en una extensa altiplanície

El mas del Moro de Llucena m'encissa. No puc deixar de deleitar-me amb la foto que encapçala esta entrada i que per a mi té un gran valor estètic, i al mateix temps em duu a les meues caminades habituals per l'Alcalatén. Les fotos són de l'any 2010.

Entre Argelita i Llucena hi ha 22 quilòmetres en què no hi viu pràcticament ningú. Molts masos deshabitats i la transició entre dos comarques, l'Alt Millars i l'Alcalatén.

El mas del Moro va arribar a tindre més de 100 habitants. Com a testimoni, hui podem veure l'antic forn comunal, l'edifici que feia les funcions d'escola, la plaça, unes vistes magnífiques de la Plana de Castelló, i també la font subterrània, entre d'altres construccions, més de vint. A prop, altres masos i aldees igualment deshabitats.

El Penyagolosa domina estes terres buides. És una omnipresència llunyana, pedregosa i solitària que ha patit en els últims anys diversos incendis que han matat aquesta terra. Una altiplanície on, quan vas en cotxe, sures entre dos realitats ben diferents: a l'oest la muntanya castellonenca, l'èxode, la naturalesa que retorna a ocupar el terreny que li furtaren fins a fa quaranta anys; a l'est la indústria, les ciutats, la mar, la vida.

Per a mi tota esta zona és una de les més belles expressions de la combinació entre natura i cultura que mai he trobat. Un paisatge secular, humà, fet i modelat per la mà de l'ésser humà.

dimarts, 7 de juny del 2011

Cervera del Maestre, un poble encissador i un dels més bonics del Maestrat

Per la seua situació, pel desconeixement que tenia d'ell (el vaig visitar per primera vegada l'any 2010), per tota la història que té darrere de si. Em va impressionar. No esperava menys. Havia vist fotos, llegit referències, algunes guies, les cites que hi havia sobre Cervera del Maestre en alguns llibres de temàtica variada.

Però quan arribes i veus el poble enfront teu la cosa canvia. Per moltes fotos que hages vist o que t'ho hagen contat, el poble en viu és diferent. La seua silueta, les seues cases, el seu castell coronant-lo. Cervera és un poble per a anar a veure. I més encara si tenim en compte que les restes del seu passat són ben visibles. Les restes de la muralla, el castell, la torre fortalesa, una ubicació privilegiada, un castell que és un mirador sobre part del Baix Maestrat.

No vaig a estendre'm, perquè per a conéixer la seua història, racons més encissadors, què fer en el pobles preferisc remetre-vos a la web de l'Ajuntament (http://www.cerveradelmaestre.org/). Guia turística: http://www.cerveradelmaestre.org/guia%20turistica/guia%20turistica.pdf. Però que no vos ho compten, si no hi heu estat, aneu a aquella raconada del Baix Maestrat, i gaudiu també dels altres pobles que vos trobareu pel camí.

divendres, 22 d’abril del 2011

Arribant a Rambla David i al barranc de Santa Ana

Una excursió magnífica. Vam eixir des de l'aldea de El Tormo, i després d'una passejada per pista forestal de poc més d'una hora, vam arribar ací, a Rambla David. Després pujàremm fins a quasi arribar a la Benachera. Una excursió per gaudir del paisatge, per descansar, amb desnivell, però amb bones vistes des de distintes vessants.

És una altra de les moltes excursions que he fet seguint els llibres de Ricardo Muñoz Badia.