dijous, 4 de juliol del 2013

El llibre en campanya de micromecenatge 'Pobles valencians abandonats' descobreix els principals nuclis de població deshabitats i els seus espais naturals



Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci mostrarà fotos històriques de nuclis desapareguts com Tous, Campos de Arenoso, Domeño o Loriguilla, entre d'altres

És possible que vosté no conega els despoblats valencians de Bibioj, Suera Alta, Benicalaf o Vizcota. Potser tampoc espais naturals i paisatges pròxims a ells poc coneguts i de gran valor i bellesa, com el Chorrador de Zucaina, el Pozo Negro, els estanys d'Almenara o la Sabina La Juana. El llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci que s'autoeditarà el periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977), descobrirà aquests espais oblidats amb gran valor natural i cultural. Actualment, i com a pas previ, l'autor està duent a terme una campanya de divulgació d'aquests espais a través de les xarxes socials, per a donar difusió a la idea, completar continguts del llibre i aconseguir finançament. La campanya de micromecenatge va tindre una primera fase fins a finals de juliol, i, des de principis de setembre, l'autor ha hagut de fer una ampliació del projecte.


Aixi, espais naturals que Hernàndez uneix són Bercolón i el despoblat de Olmedilla, en la cua de l'Embassament de Benaixeve; el Chorrador de Zucaina i l'aldea deshabitada de Bibioj; l'aldea de Jinquer i les trinxeres de la Guerra Civil de Pedralba i els Òrguens a la Serra d'Espadà; Suera Alta i el Pozo Negro de Fuentes de Ayódar; o també l'antic poble de Benicalaf del que només queda l'església, i la Font de Quart o els estanys d'Almenara. Del vell Tous, submergit per a la presa que després es trencaria l'any 1982, el llibre recuperarà fotos.

Tots estos materials que eixiran junts al llibre, ja es poden anar consultant parcialment a través de les xarxes socials i el blog Pobles valencians abandonats, dins l'objectiu general de donar visibilitat i major coneixement públic als espais naturals valencians.

En este recorregut per la despoblació i el medi ambient, Agustí Hernàndez també emparella espais com el naixement del riu Palància, el barranc de Resinero o les vistes des de la Peñaescabia, a Begís-El Toro, amb el nucli del Molinar. Altres nuclis de població significatius són Beneixida i Gavarda (derribat i parcialment derribat, respectivament, arran de la pantanada de Tous de 1982); Domeño, Loriguilla i Benagéber, que van canviar d'ubicació i els seus nuclis originaris han sigut enderrocats, i en l'últim cas, submergits.


També es pot citar el cas de Campos de Arenoso, un poble que tenia entitat municipal i va desaparéixer com a tal, a més que el seu nucli principal de població va enderrocar-se i submergir-se. Prop, hui, podem veure llocs espectaculars com els estrets del Millars, el congost de Chillapájaros o vistes de gran bellesa, a més d'altres nuclis deshabitats com El Chorrico o El Mas del Aceite. Rambla Seca també va desaparéixer per a la construcció d'un embssament al riu Xúquer.

En 20 dies -la meitat del període de micromecenatge en Internet- el llibre ha aconseguit arribar a més del 70% del pressupost previst, amb la participació de més de 60 mecenes, entre els quals hi ha persones que viuen fora d'Espanya. S'han interessat pel projecte, que té un reduït cost de 2.090 euros, residents d'Austràlia, o Alemanya, i d'altres territoris espanyols diversos. Actualment, Agustí Hernàndez busca el suport d'institucions públiques i empreses per tal de poder millorar el llibre, amb una major tirada o més pàgines. 

A data de 19/9/2013 ja hi ha més de 200 mecenes, i el pressupost inicial de 2090 euros es va desbordar, amb 3.550 euros en aportacions en la primera fase. En l'ampliació, iniciada el 3 de setembre amb un reduït cost de 400 euros per tal de millorar el disseny del llibre, han bastat 14 dels 40 dies de micromecenatge per a què l'autor aconseguisca el seu objectiu de finançament. I continua sumant suports a través d'Internet i el boca a orella.

Treball col·laboratiu

El llibre, que té voluntat de ser un treball col·laboratiu, està rebent l'aportació ciutadana també pel que fa al seu disseny. Per exemple, els lectors del blog i la pàgina de facebook Pobles valencians abandonats estan donant el seu punt de vista sobre les tres propostes de portada del llibre, i també aportant diferents continguts, com fotografies dels indrets deshabitats, o suggeriments.


Agustí Hernàndez Dolz porta més d'una dècada fent excursions amb una certa regularitat a estos nuclis de població deshabitats, i alimentant el seu blog www.elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com. Fruit d'això, ha pogut anar coneixent els espais naturals que acompanyen els pobles abandonats. "Vas fent descobriments sobre la marxa, te trobes coses que no sabies que estos llocs existien", ha dit. Tot i que anar a un poble abandonat implica una important tasca de documentació, tant en mapes com consultar si hi ha alguna bibliografia no sobre ell, sinó sobre l'entorn, reconeix que no és una tasca fàcil. "Arribar a llocs que mai havies vist, ni tan sols en Internet, com Los Mores, i veure paisatges immensos i deshabitats com l'entorn del barranc de Santa Ana", o anar a l'aldea deshabitada de Vizcota (Alpuente) i després poder veure sabines de cinc segles com La Juana, no té preu", diu Hernàndez.

Recuperació de pobles

En el llibre Pobles valencians abandonats. La memòria del silenci també es mostrarà pobles que s'estan recuperant en els últims temps, com per exemple La Reduela, a Ludiente, que s'està reconstruint parcialment. No obstant, la majoria continuen deshabitats. El fet que, en molts casos el bosc els haja envoltat, els dóna un aspecte diferent al que tenien fa mig segle, quan la muntanya estava habitada (i per tant conreada i abancalada). Altres nuclis que se citaran al llibre són Cañada Seca i La Hortichuela (Alpuente), amb la seua proximitat a La Escalereuela; La Saranyana (la Todolella); Marines Vell (Marines); El Reatillo (Siete Aguas); Tamayo (Venta del Moro) i Los Sardineros (Requena).


Menció a banda mereixen els despoblats històrics. Miravet (Cabanes), els moriscos de la muntanya d'Alacant com Alcúdia i Benimarsoc (la Vall de Gallinera) o l'Atzuvieta (la Vall d'Alcalà); l'Olla (Marines); altres que han deixat restes en forma de parets (les de Cotes o Pardines, a Algemesí), o llogarets que han restat en la toponímia o el record popular, com Alasquer, Pujol o Ternils.

Acompanyant a tots estos llocs, hi ha vistes paisatgístiques com el Mirador de la Talàia i el de la Costa a Llucena; arbres monumentals com el roure El Rebollo a Cortes de Arenoso; paisatges espectaculars com els que acompanyen en Mas d'Escrig, amb la Penyacalva, el Cingle Verd i el riu Montlleó a l'Alcalatén; la vega del riu Bohigues, al Racó d'Ademús, pròxima al nucli de Negrón, amb 10 veïns empadronats; o camins empedrats, sendes impossibles i castells encimbellats en els emplaçaments més increïbles.



Agustí Hernàndez és periodista. Ha treballat al Gabinet de Premsa de la Universitat de València i el·laborant un diari a l'Ajuntament d'Alboraia, a més d'haver sigut becari, col·laborador de diferents mitjans de comunicació. És autor de publicacions com ara el llibre 'Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit' (2006), esgotades ja les dues edicions del mateix; i comissari de l'exposició de la Diputació de València 'Pobles abandonats. Pobles en la memòria', que ja ha sigut retirada després de més de cincuanta itineràncies per diferents pobles valencians.