Cada terra, cada paisatge, cada pas entre el silenci és una experiència diferent. Al País Valencià, el Prepirineu, les Terres Altes de Sòria, la Ribagorça, la Serra de França, el Maestrat, Los Ancares, Las Hurdes o Los Cameros. Prèviament a anar a aquesta comarca riojana de Los Cameros a la qual em referisc en l'entrada, i ho dic per la proximitat que entranya, ja havíem estat a les Terres Altes de Sòria. Un paisatge imperturbable, ombrívol (estem al nord del port de Piqueras, pas de Sòria a La Rioja), amb desenes de nuclis deshabitats. Un Camero vell, i un altre, el Camero Nou, en el qual nosaltres ens vam allotjar, concretament a El Rasillo de Cameros. Molt a prop de nosaltres, als nostres peus i ulls s'obria pobles com San Román de Cameros, dins dels quals visitàrem les aldees abandonades de Santa María, Velilla, Valdeosera i, des de lluny, vérem Montalbo de Cameros. Estava massa lluny com per endinsar-se entre les seues runes, i se'ns feia de nit. En aquest viatge al sud de La Rioja, molt recomanable si algú es deixa recomanar per aquest caminant, també vam pujar el pic Cebollera, de 2.163 metres, en la confluència amb Sòria.
Tornant al que ens ocupa, en Los Cameros vam trobar uns pobles abandonats, com aquest, Avellaneda, o La Avellaneda, molt deteriorats. El temps no s'havia detingut a respectar la pedra, el porlam o les teules. Entre els matolls a dures penes es podia passar. La font de l'aldea, ben seca i semisoterrada, era un testimoni evident del pas del temps que porta deshabitat el nucli. Penjat sobre un penyassegat, per arribar a Avellaneda vam haver de fer uns quants kms. per pista forestal enmig d'un paisatge d'arena groga i un silenci impressionant.
Eixe silenci imperturbable i sense eco, compartit amb la veïna comarca de les Terres Altes de Sòria, és la experiència que em queda dels pobles abandonats de la comarca de Cameros.
