dilluns, 18 de febrer del 2013
Ascensió al Puig Campana per la pedrera, una de les muntanyes més dures i belles del País Valencià
Esta setmana passada vam fer una de les ascensions més dures (si no la més dura) que es pot fer a les comarques valencianes: la pujada al Puig Campana per la pedrera. Impressionant. No recorde cap ascensió tan dura, d'una forma prolongada. La foto de dalt ens mostra la vista des de meitat de la pedrera, aproximadament, cap a Finestrat i el principi de la pujada. En la foto que hi ha sobre estes línies, el punt des del qual es va fer la fotografia, aproximadament.
La baixada, per la vessant del nord i la port oest de la muntanya, també ens va agradar moltíssim. Ah, i en la baixada per esta banda també hi ha trams d'una gran pendent. Excursió molt recomanable. Gràcies a la persona que em va suggerir este itinerari.
dimecres, 13 de febrer del 2013
Un dels llocs més increïbles on he estat: l'aldea de La Estrella, a Mosquerola
Esta és una d'eixes excursions que no s'oblida mai. Anàvem en bicicleta de muntanya. Eixe dia havíem estat a Sant Bertomeu de Boi (un lloc també increïble, a Vistabella) i quan arribàrem a La Estrella només quedaven unes poques hores de llum. El lloc és espectacular. Al costat del llit del barranc de Montlleó s'alça esta aldea del terme municipal de Mosquerola (Terol), on en el moment en què nosaltres vam anar, només hi havia dos habitants. Actualment no sé quina és la situació, encara que em comenten que fa un sanys va morir un d'ells.
El lloc impressiona. Primer quan el veus des de dalt (nosaltres baixàrem des del Pla de Vistabella), i quan arribes més encara, ja que en esta aldea, com en poques, pots apreciar la duresa de la vida en la muntanya. Es tracta d'un lloc aïllat com pocs. Vam estar una estona, parlant amb uns altres visitants, i aprofitàrem per a fotografiar la placa que recorda el Diluvi de de l'any 1883, quan van morir 26 persones i es destruïren 17 cases. També vam poder veure l'interior de l'església, el cementeri i la zona de pallisses. Un lloc moooolt recomanable. Espectacular. El que em falta per fer és l'accés des de Mosquerola. M'han comentat que també és espectacular. A La Estrella quan vas tens ganes de tornar.
Fotos (de dalt a baix): Cartell indicatiu de la pista que et duu a La Estrella, des del Pla de Vistabella, any 2006, record del diluvi de 1883; entrada a La Estrella; església de La Estrella.
diumenge, 27 de gener del 2013
L'aldea Casas del Arsenal, en la comarca murciana del Carxe, municipi de Jumilla

Casas del Arsenal és un agrupament de vivendes deshabitades, dins del municipi murcià de Jumilla. Des de lluny es podia apreciar la bellesa del lloc, situat enmig d'una zona ondulada, i amb la Serra del Carxe de fons. Pel que vaig veure, en els últims temps s'ha fet alguna reforma en l'aldeeta. En el seu voltant hi ha alguns nuclis també deshabitats, i uns altres que es nota que han sigut ocupats recentment, amb una presència notable de població estrangera. No tinc dades, però entenc que en este lloc en el seu moment de màxima ocupació podrien arribar a viure cinc o sis famílies.
La comarca murciana del Carxe s'estén pels municipis de Yecla, Jumilla i Abanilla, limítrofs a alguns municipis valencians de l'interior de les comarques d'Alacant, sobretot El Pinós. En el Carxe trobem la serra del mateix nom, i voltant-la, especialment en la seua vessant sud, hi ha alguns nuclis deshabitats. Estem parlant d'una comarca amb molt poca població, on es parla valencià. De fet, ho vaig constatar als nuclis de Raspai i Canyada del Trigo.
dimarts, 15 de gener del 2013
'A vosaltres, muntanyes i paisatges, el dia de demà, el 15 de gener de l'any 2113'
A vosaltres: muntanyes, paisatges, vistes que ací romaneu; pedra, herba humida, i argila que resisteix els anys. Dipositaris de la meua identitat, fi de la meua retina, color dels meus ulls. Penya-segats que aguardeu la següent generació per vore-la xafar el vostre contorn. A vosaltres alce la veu i demane pel dia de demà. Pel trenc d'alba del 15 de gener de l'any 2113, quan cap persona de les que hui vos estimem puga estimar, quan cap de les persones que estén la senyera sobre les roques la puga ja alçar. Quan totes i tots hàgem passat el relleu. Quan estiguem en l'endemà de la mar.
Et demane també a tu, Mestral que sacseges roures, pins i carrasques; i a tu, Tramuntana que alces la pols i m'abraces en moltes excursions. Et demane també a tu, senderol; i a tu, mur de pedra en sec; i a tu, voltor que navegues l'horitzó. A tu, mas que m'ofereixes racer. I a tu, Penyagolosa. També a tu. A tots vos demane que continueu, que la següent generació vos puga gaudir com jo ho estic fent. Per als homes i les dones del segle XXII.
dissabte, 5 de gener del 2013
El Reatillo, aldea de Siete Aguas (comarca de la Foia de Bunyol), un lloc deshabitat de gran bellesa

El Reatillo és una aldea deshabitada del municipi de Siete Aguas, en la comarca de la Foia de Bunyol. Quan vàrem anar, trobàrem gent en una de les cases, però tot em fa pensar que és un lloc de segona residència. Sí que vam veure algunes cases reformades, i unes altres en runes. Entre el conjunt, cal destacar l'església, que inclou també en el mateix edifici, segons ens comentaren, el que era l'antiga escola.
El lloc està en un entorn de gran bellesa. L'accés el vam fem des de prop del nucli de població de Chera, en la comarca de la Plana d'Utiel-Requena. Des de la carretera fins a l'aldea hi ha molt poca distància, però si voleu anar, heu d'estar molt atents per a agafar el desviament correcte. El que sí que està lluny és l'aldea del nucli principal de Siete Aguas.
Poca informció més puc aportar sobre El Reatillo. En el Nomenclàtor, dins l'apartat referit a Siete Aguas, només dóna la informació global municipal (1.486 habitants al tancament de 2011), però no la detalla en nuclis. La pàgina web de l'Ajuntament de Siete Aguas, per contra, sí que cita l'excursió al Reatillo com una bona proposta. Diu així: "Otra ruta muy atractiva podría ser por Raydón y Mazalví hasta la Atalayuela. Visita obligada para el amante de la naturaleza, puede ser la excursión a la aldea del Reatillo, a unos 15 km. al NO del término (el camino más oportuno es el va desde el municipio de Chera)".
Fotos de El Reatillo: (De dalt cap a baix): Església, arribada des de la carretera Chera-Requena, cases de l'aldea, placa de l'escultura que hi ha prop de l'església.
dilluns, 24 de desembre del 2012
dimecres, 19 de desembre del 2012
Recorrent la part més deshabitada de la comarca de l'Alcalatén: documents sobre la II República en un mas
Estos són alguns dels testimonis fotografiats en el llindar de diversos masos a cavall entre les comarques de l'Alcalatén i l'Alt Millars en un viatge recent. El document que hi ha sobre estes línies és una citació a un regidor per tal que assistisca a un Ple municipal de Llucena el 15 de novembre de l'any 1931. El nom del regidor està baix la firma de l'alcalde i del secretari municpal, i està retallat. Baix estes línies, objectes de la vida quotidiana deixats en estos masos, un dels quals està ja a punt de caure.
dijous, 13 de desembre del 2012
Foto a Dos Aguas, feta esta setmana, sobre l'incendi de l'estiu de 2012
Esta setmana he estat en la zona afectada per un dels incendis que va haver este estiu: el de Dos Aguas (entre d'altres llocs). La foto està feta precisament a un quilòmetre d'este poble, des de la carretera que va cap a Reial de Montroi, i la vista no pot ser més dessoladora.
dijous, 6 de desembre del 2012
Vistes des del cim de Peñaescabia, a Bejís, en la comarca de l'Alt Palància
dissabte, 1 de desembre del 2012
dijous, 29 de novembre del 2012
Conferència 'Pobles Valencians Abandonats' a Betxí divendres 30 de novembre a les 19 hores en la Fundació Novessendes
Conferència que forma part dels actes del XXIII Aplec de la Muntanyeta de Sant Antoni, que tindran lloc a Betxí (la Plana Baixa), entre el 30 de novembre i l'1 de desembre.
dimecres, 28 de novembre del 2012
Vista de l'Albufera, la mar, Cullera i Favara, des del cim de La Ratlla, a la Ribera
divendres, 23 de novembre del 2012
La vega del riu Bohilgues, entre Vallanca i Ademús
Una bellesa autèntica, els colors de la tardor en un enclau privilegiat: el Racó d'Ademús. En la foto veiem el riu Bohilgues, en un punt entre Vallanca i Ademús.
dijous, 22 de novembre del 2012
Vore el roig de la vinya abans de la caiguda de les fulles, estos dies a la comarca valenciana d'Utiel - Requena
dijous, 15 de novembre del 2012
El Boixar (24 habitants), en la Tinença de Benifassà, un dia que bufava vent de Mestral o de Tramuntana
El Boixar és una aldea del municipi de La Pobla de Benifassà que compta, al tancament de l'any 2011, amb 24 habitants empadronats. Aquesta fotografia la vaig fer l'any 1999, i diria que el lloc ha canviat prou, ja que moltes cases s'han reformat. La Tinença de Benifassà és un lloc que enamora. Per a tornar una i mil vegades. Els seus pobles, la seua gent, el seu paisatge... són meravellosos. Com este cel que envoltava, aquell dia de 1999, el poble. Un dia, òbviament, de vent de Mestral o de Tramuntana. No només pel fred que recorde, sinó pel cel. Eixes fotos només t'ixen amb dies de vent molt sec i fred. Després de passejar pel Boixar vam anar a Coratxà, molt més aïllat. No vam trobar ningú. Però això ho contaré i ho il·lustraré en una altra entrada.
dimarts, 13 de novembre del 2012
El paisatge des de la carretera del Boixar a Castell de Cabres, entre les comarques del Baix Maestrat i els Ports
La carretera que enllaça El Boixar (aldea de La Pobla de Benifassar) amb el nucli de població de Castell de Cabres sempre m'ha semblat d'una gran bellesa. Recentment, de nou, he pogut estar-hi. És indescriptible el que se sent quan un recorre els vora 10 kms que separen els dos llocs. Diria que estava gaudint d'una gran pau, un assossec que només es pot tindre quan un s'endinsa en algunes raconades de la comarca dels Ports. Estàvem envoltats per un paisatge masover meravellós, amb les traces de l'abandonament. Masos, pedra en sec, sendes, bosc, pastures, barrancs, miradors, penya-segats, zones en pla i unes altres de barranc. Carrasques, pi, boix. Borregos i vaques. Un cel de plom, malgrat tot, meravellós.
Aquest tram de la comarca dels Ports, com uns altres, és una d'eixes zones que m'agradaria tastar amb més intensitat. Recórrer les pistes, sendes, assagadors, amb un dia de mestral i un altre de boira. Poder perdre'm durant hores i hores caminant o pedalejant amb bona companyia. Traure la bota de vi i pegar un glop. Esmorzar i seguir caminant.
Foto: Castell de Cabres vist des de l'oest, aproximadament.
dissabte, 3 de novembre del 2012
Xarrada 'Els pobles valencians abandonats', al Foro d'Opinió de Torrent, dilluns 5 de novembre
El Foro d'Opinió de Torrent va acollir dilluns 5 de novembre l'inici del curs 2012-2013 amb una xarrada, 'Els Pobles Valencians Abandonats', a càrrec de l'escriptor i geògraf José Manuel Almerich, i el periodista Agustí Hernàndez Dolz. La xarrada va ser a partir de les 21 hores en el restaurant casa El Chesús de Torrent. El cicle d'enguany del Foro d'Opinió de Torrent es titula 'L'home i el territori'. Moltes gràcies a totes i tots. Vam compartir una bona estona de debat. Foto de Eduardo Faus. Moltes gràcies.
diumenge, 28 d’octubre del 2012
El llibre 'Montanejos de ayer a hoy', de Javier Navarro Fortuño, mostra l'evolució en el paisatge de l'Alt Millars (gràcies a l'autor per cedir les fotos per a esta entrada)
Ha caigut a les meues mans un llibre, 'Montanejos de ayer a hoy', de Javier Navarro Fortuño, que pense que fa una aportació molt significativa a la divulgació i el coneixement no només del poble de Montanejos, sinó també a la comarca de l'Alt Millars i en general al conjunt de l'interior valencià.
Pense que és un llibre -autoeditat per l'autor- amb una finalitat molt loable. "La esencia de este libro, es recuperar y reunir en una sola obra, imágenes de Montanejos y alrededores que ya forman parte del pasado, para que unos las recuerden y otros las descubran", diu Javier Navarro en la introducció.
L'obra mostra com ha evolucionat el terme municipal de Montanejos al llarg d'un segle, aproximadament. Canvis urbanístics (el nucli ha crescut), però també canvis del paisatge que envolta la vila. Gràcies a les fotos recopilades per l'autor i eixe esforç de tornar a fer la mateixa fotografia anys després, podem veure una simbiosi entre el paisatge de l'interior castellonenc durant la primera meitat del segle XX, el paisatge de l'emigració dels anys 60, i la vila hui.
Sorprén el resultat, muntanyes desforestades en els anys 60, hui totalment cobertes pel pi. Eixes imatges són acompanyades dels masos o altres nuclis de Montanejos (l'Alqueria), el riu Millars, la Fuente de los Baños, el barranc de la Maimona o els ponts de Montanejos. Tot plegat, fan d'este un llibre molt complet, que també aporta eixa vessant sentimental, per al record. Són, al cap i a la fi, les imatges, la vida, els carrers i cases de les persones que han viscut a Montanejos, però també les persones que durant un segle han anat a banyar-se al riu, a fer una visita, o a conéixer l'entorn, d'excursió, amb els amics. Per això, jo, en part també considere que 'Montanejos de ayer a hoy' es un llibre que representa un poble que també és part de mi.
El treball de Javier Navarro igualment aporta imatges d'un poble valencià que va tindre i va perdre l'entitat municipal, Campos de Arenoso, el qual va ser enderrocat i submergit baix les aigües de l'embassament d'Arenós. El seu terme va ser agregat al de Montanejos, i, com recorda l'autor, els seus habitants van marxar cap a Montanejos, La Puebla de Arenoso, València i Barcelona, fonamentalment. Una trista imatge de l'emigració, de la qual en este blog també hi ha altres testimonis, com l'aportació fotogràfica de José Luis, descendent de Campos de Arenoso(http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2008/11/algunes-fotos-de-campos-de-arenoso.html) i que està replegant les imatges del seu poble per a la memòria i per a no deixar que el Campos quede sense record. Gràcies.
El llibre es pot comprar ací: http://montanejosdeayerahoy.com/
Podeu contactar amb l'autor en la següent adreça de correu electrònic: jardnafor@hotmail.com
Fotos ens mostren (de dalt a baix): La portada del llibre; dos imatges de la vila de Montanejos (una entre els anys 50 i 60 i l'altra d'ara); dos fotos del mateix carrer de Montanejos, una entre 1900 i 1913 i l'altra d'ara; el Morrón de Campos entre 1940-1960 i ara; i dos fotos de Campos de Arenoso, de 1972 i de 1966). Recordeu que les fotos són del llibre 'Montanejos de ayer a hoy', de Javier Navarro Fortuño.
dijous, 18 d’octubre del 2012
Reflexió des d'una talàia, en les comarques de l'Alt Millars i l'Alcalatén
Em situe en este punt en alt, i veig, contemple, gaudisc de l'espai que hi ha enfront nostre. Aquesta talàia, entre l'Alt Millars i l'Alcalatén, em situa davant d'una vista privilegiada. Encara és prompte, hem començat a caminar fa poc. Continuem endavant, amb més masos a la vora del precipici.
(Camí de camins, 2001)
El què hi haurà en l'endemà de la mar,
quin alt espai ocuparé després de mi,
en quin ofici seré convocat,
o quina passejada encetaré,
quan,
pell i records,
arrelen a l'endret d'aquestes pàgines,
i jo cresca roser, o caiga plugim.
(Camí de camins, 2001)
divendres, 28 de setembre del 2012
Masos a la vora del precipici
El mas estava prop del precipici. Dúiem algunes hores caminant i era el cinqué en runes consecutiu que veïem. Començàrem a descendir cap a la vega del riu. Ens acompanyaven altres masos en la llunyania. Tan o més abandonats com el de la imatge. No obstant, la vista era d'una gran bellesa. Eixa combinació entre natura i cultura, m'encisa. Estos dies ens retrobarem, novament, amb les masies deshabitades de Castelló.
diumenge, 23 de setembre del 2012
Terrible incendi en la comarca dels Serrans (en València ara mou vent a ràfegues)
dijous, 20 de setembre del 2012
La vegetació et destruirà, des de la comarca de l'Alcalatén
Estem a l'ombra del Penyagolosa. Mirem l'interior des del llindar de la casa i açò és el que veim: com la natura fa el seu camí inexorable. Avança sense presa, però sense pausa. La foto està feta amb zoom. En esta casa també hi ha un calendari de la dècada dels anys 70. Potser siga eixa la data del tancament, perquè la vivenda està molt deteriorada. La mirem, potser per última vegada perquè dins de vint anys, o en tornar, segurament serà un muntó de runes. Continuem el nostre camí, obrint solcs, mirant arreu, gaudint d'un dia inoblidable, entre el silenci, la pluja i el vent. Caminant entre esperances perdudes i una senda quasi desapareguda.
dilluns, 17 de setembre del 2012
Projecció de fotos i conferència sobre pobles abandonats a Betxí, diumenge 16 de setembre. Gràcies a les Festes Alternatives de Betxí
Aquesta vesprada ha tingut lloc la 53 presentació - conferència del llibre 'Pobles Abandonats. Els paisatges de l'oblit'. Ha sigut amb les Festes Alternatives de Betxí, i en un bon ambient. Gràcies als organitzadors.
dijous, 13 de setembre del 2012
Xerrada 'Pobles Valencians Abandonats' a Betxí (la Plana Baixa), diumenge 16 de setembre a les 19 hores
El pròxim diumenge 16 de setembre, a les 19 hores, faré a Betxí la xarrada "Pobles Valencians Abandonats", amb les Festes Alternatives Betxí. Ens veiem. Consisteix en l'explicació de les causes i conseqüències de la despoblació, així com la projecció i comentari d'unes 150 fotos sobre esta temàtica.
dijous, 6 de setembre del 2012
On es respira el silenci
M'assec en una de les cadires després d'assegurar-me que aguantarà el meu pes. L'habitacle duu anys sense vida. Només algú que ocasionalment passa, o va deixar de passar fa temps. És una vivenda molt forta, amb totes les portes obertes, rodejada d'una natura que l'ha envoltada per tots els cantons. Com les altres cases dels voltants, caurà més prompte que tard. O algú la rehabilitarà. No ho sé. El que que faig és parar i mirar. Sent el silenci, la calma d'un dia bascós d'estiu. Les persones es marxaren lluny. Òbric el llibre que m'acompanya, 'Paisajes con Memoria. Viaje a los Pueblos deshabitados del Alto Aragón', de José Luis Acín, i pense en què quan ell féu este treball, per estos pagos encara vivia alguna que altra persona. Ara, en molts quilòmetres a la redona, no viu ningú. Com en tants altres llocs del Pirineu aragonés.
dissabte, 1 de setembre del 2012
Arbre, penya-segat, paisatge en el Mirador de Mireia, a la Serra Calderona
La pàgina 'Pobles Valencians Abandonats' de Facebook supera els 3.000 seguidors. Fes-te tu també!
La pàgina 'Pobles Valencians Abandonats' de Facebook ja ha superat els 3.000 seguidors, i continua creixent. Si vols fer-te seguidor, només cal que apretes en el botó 'M'agrada'. D'esta forma, cada vegada que es publique un contingut en el facebook, apareixerà en el teu canal de notícies.
L'accés a la pàgina és este: http://www.facebook.com/#!/pages/Pobles-Valencians-Abandonats/169073936505638.
En Twitter: @PoblesValAbando.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)













































