diumenge, 27 de gener del 2013

L'aldea Casas del Arsenal, en la comarca murciana del Carxe, municipi de Jumilla



Casas del Arsenal és un agrupament de vivendes deshabitades, dins del municipi murcià de Jumilla. Des de lluny es podia apreciar la bellesa del lloc, situat enmig d'una zona ondulada, i amb la Serra del Carxe de fons. Pel que vaig veure, en els últims temps s'ha fet alguna reforma en l'aldeeta. En el seu voltant hi ha alguns nuclis també deshabitats, i uns altres que es nota que han sigut ocupats recentment, amb una presència notable de població estrangera. No tinc dades, però entenc que en este lloc en el seu moment de màxima ocupació podrien arribar a viure cinc o sis famílies.

La comarca murciana del Carxe s'estén pels municipis de Yecla, Jumilla i Abanilla, limítrofs a alguns municipis valencians de l'interior de les comarques d'Alacant, sobretot El Pinós. En el Carxe trobem la serra del mateix nom, i voltant-la, especialment en la seua vessant sud, hi ha alguns nuclis deshabitats. Estem parlant d'una comarca amb molt poca població, on es parla valencià. De fet, ho vaig constatar als nuclis de Raspai i Canyada del Trigo.

dimarts, 15 de gener del 2013

'A vosaltres, muntanyes i paisatges, el dia de demà, el 15 de gener de l'any 2113'


A vosaltres: muntanyes, paisatges, vistes que ací romaneu; pedra, herba humida, i argila que resisteix els anys. Dipositaris de la meua identitat, fi de la meua retina, color dels meus ulls. Penya-segats que aguardeu la següent generació per vore-la xafar el vostre contorn. A vosaltres alce la veu i demane pel dia de demà. Pel trenc d'alba del 15 de gener de l'any 2113, quan cap persona de les que hui vos estimem puga estimar, quan cap de les persones que estén la senyera sobre les roques la puga ja alçar. Quan totes i tots hàgem passat el relleu. Quan estiguem en l'endemà de la mar.

Et demane també a tu, Mestral que sacseges roures, pins i carrasques; i a tu, Tramuntana que alces la pols i m'abraces en moltes excursions. Et demane també a tu, senderol; i a tu, mur de pedra en sec; i a tu, voltor que navegues l'horitzó. A tu, mas que m'ofereixes racer. I a tu, Penyagolosa. També a tu. A tots vos demane que continueu, que la següent generació vos puga gaudir com jo ho estic fent. Per als homes i les dones del segle XXII.

dissabte, 5 de gener del 2013

El Reatillo, aldea de Siete Aguas (comarca de la Foia de Bunyol), un lloc deshabitat de gran bellesa


El Reatillo és una aldea deshabitada del municipi de Siete Aguas, en la comarca de la Foia de Bunyol. Quan vàrem anar, trobàrem gent en una de les cases, però tot em fa pensar que és un lloc de segona residència. Sí que vam veure algunes cases reformades, i unes altres en runes. Entre el conjunt, cal destacar l'església, que inclou també en el mateix edifici, segons ens comentaren, el que era l'antiga escola.

El lloc està en un entorn de gran bellesa. L'accés el vam fem des de prop del nucli de població de Chera, en la comarca de la Plana d'Utiel-Requena. Des de la carretera fins a l'aldea hi ha molt poca distància, però si voleu anar, heu d'estar molt atents per a agafar el desviament correcte. El que sí que està lluny és l'aldea del nucli principal de Siete Aguas.


Poca informció més puc aportar sobre El Reatillo. En el Nomenclàtor, dins l'apartat referit a Siete Aguas, només dóna la informació global municipal (1.486 habitants al tancament de 2011), però no la detalla en nuclis. La pàgina web de l'Ajuntament de Siete Aguas, per contra, sí que cita l'excursió al Reatillo com una bona proposta. Diu així: "Otra ruta muy atractiva podría ser por Raydón y Mazalví hasta la Atalayuela. Visita obligada para el amante de la naturaleza, puede ser la excursión a la aldea del Reatillo, a unos 15 km. al NO del término (el camino más oportuno es el va desde el municipio de Chera)".

La consulta a la wikipèdia diu que l'aldea està deshabitada des de la dècada dels anys 80. A més, a Siete Aguas hi ha un altre lloc deshabitat que crida l'atenció notablement. Es tracta de la Contienda, una antiga agrupació de cases molt visible des de l'autovia A-3, situada entre les eixides de Siete Aguas i El Rebollar.

Fotos de El Reatillo: (De dalt cap a baix): Església, arribada des de la carretera Chera-Requena, cases de l'aldea, placa de l'escultura que hi ha prop de l'església.



dimecres, 19 de desembre del 2012

Recorrent la part més deshabitada de la comarca de l'Alcalatén: documents sobre la II República en un mas



Estos són alguns dels testimonis fotografiats en el llindar de diversos masos a cavall entre les comarques de l'Alcalatén i l'Alt Millars en un viatge recent. El document que hi ha sobre estes línies és una citació a un regidor per tal que assistisca a un Ple municipal de Llucena el 15 de novembre de l'any 1931. El nom del regidor està baix la firma de l'alcalde i del secretari municpal, i està retallat. Baix estes línies, objectes de la vida quotidiana deixats en estos masos, un dels quals està ja a punt de caure.


dijous, 13 de desembre del 2012

Foto a Dos Aguas, feta esta setmana, sobre l'incendi de l'estiu de 2012



Esta setmana he estat en la zona afectada per un dels incendis que va haver este estiu: el de Dos Aguas (entre d'altres llocs). La foto està feta precisament a un quilòmetre d'este poble, des de la carretera que va cap a Reial de Montroi, i la vista no pot ser més dessoladora.

dijous, 6 de desembre del 2012

Vistes des del cim de Peñaescabia, a Bejís, en la comarca de l'Alt Palància


Compartisc esta foto, feta des del cim de la Peñaescabia, a Bejís, comarca de l'Alt Palància. Quin vent feia, malgrat que no es puga apreciar en la imatge! Als meus peus estan el Palància, la font dels Cloticos i el caseriu del Molinar. En la llunyania, el Pla de Barraques i al fons el pic de Santa Bárbara, a Pina de Montalgrao.

dijous, 29 de novembre del 2012

Conferència 'Pobles Valencians Abandonats' a Betxí divendres 30 de novembre a les 19 hores en la Fundació Novessendes


Conferència que forma part dels actes del XXIII Aplec de la Muntanyeta de Sant Antoni, que tindran lloc a Betxí (la Plana Baixa), entre el 30 de novembre i l'1 de desembre.

dimecres, 28 de novembre del 2012

Vista de l'Albufera, la mar, Cullera i Favara, des del cim de La Ratlla, a la Ribera




Fa poc vam fer una excursió al cim de La Ratlla, a la comarca de la Ribera. La veritat és que no coneixia la zona i em va sorprendre gratament. Férem una ruta circular, d'unes cinc hores, parades incloses. Un dels motius pels quals l'eixida em va resultar molt grata, a banda de per la bona companyia, va ser per la gran quantitat de terreny que férem circulant per les crestes de les muntanyes. Adjunte fotos de diversos moments de l'excursió. Gràcies a Dani per suggerir una ruta tan bona!

divendres, 23 de novembre del 2012

La vega del riu Bohilgues, entre Vallanca i Ademús


Una bellesa autèntica, els colors de la tardor en un enclau privilegiat: el Racó d'Ademús. En la foto veiem el riu Bohilgues, en un punt entre Vallanca i Ademús.

dijous, 22 de novembre del 2012

Vore el roig de la vinya abans de la caiguda de les fulles, estos dies a la comarca valenciana d'Utiel - Requena




Estes són dos imatges molt recents de com estan moltes vinyes de la comarca d'Utiel-Requena. Vore-ho és un plaer per als sentits. Les fotos estan fetes una a primera hora del dia i l'altra amb el capvespre, les dos a Sinarcas, en camps diferents. Si podeu acudir, no vos perdeu el contrast cromàtic de la comarca amb la tardor. Espectacular, i no durarà ja massa temps.

dijous, 15 de novembre del 2012

El Boixar (24 habitants), en la Tinença de Benifassà, un dia que bufava vent de Mestral o de Tramuntana


El Boixar és una aldea del municipi de La Pobla de Benifassà que compta, al tancament de l'any 2011, amb 24 habitants empadronats. Aquesta fotografia la vaig fer l'any 1999, i diria que el lloc ha canviat prou, ja que moltes cases s'han reformat. La Tinença de Benifassà és un lloc que enamora. Per a tornar una i mil vegades. Els seus pobles, la seua gent, el seu paisatge... són meravellosos. Com este cel que envoltava, aquell dia de 1999, el poble. Un dia, òbviament, de vent de Mestral o de Tramuntana. No només pel fred que recorde, sinó pel cel. Eixes fotos només t'ixen amb dies de vent molt sec i fred. Després de passejar pel Boixar vam anar a Coratxà, molt més aïllat. No vam trobar ningú. Però això ho contaré i ho il·lustraré en una altra entrada.

dimarts, 13 de novembre del 2012

Vaga General el 14 de novembre de 2012

El paisatge des de la carretera del Boixar a Castell de Cabres, entre les comarques del Baix Maestrat i els Ports



La carretera que enllaça El Boixar (aldea de La Pobla de Benifassar) amb el nucli de població de Castell de Cabres sempre m'ha semblat d'una gran bellesa. Recentment, de nou, he pogut estar-hi. És indescriptible el que se sent quan un recorre els vora 10 kms que separen els dos llocs. Diria que estava gaudint d'una gran pau, un assossec que només es pot tindre quan un s'endinsa en algunes raconades de la comarca dels Ports. Estàvem envoltats per un paisatge masover meravellós, amb les traces de l'abandonament. Masos, pedra en sec, sendes, bosc, pastures, barrancs, miradors, penya-segats, zones en pla i unes altres de barranc. Carrasques, pi, boix. Borregos i vaques. Un cel de plom, malgrat tot, meravellós.

Aquest tram de la comarca dels Ports, com uns altres, és una d'eixes zones que m'agradaria tastar amb més intensitat. Recórrer les pistes, sendes, assagadors, amb un dia de mestral i un altre de boira. Poder perdre'm durant hores i hores caminant o pedalejant amb bona companyia. Traure la bota de vi i pegar un glop. Esmorzar i seguir caminant.

També vam estar a Castell de Cabres, i em va sorprendre la buidor que es respirava pels seus carrers. No és la primera vegada que vaig allà, però el lloc no deixa de sorprendre'm. Estem a un municipi de la comarca dels Ports amb només 17 habitants empadronats. Malgrat que era diumenge, els carrers estaven solitaris, buits. Vam agafar forces i continuàrem el nostre camí. El bar sí que estava obert.

Foto: Castell de Cabres vist des de l'oest, aproximadament.

dissabte, 3 de novembre del 2012

Xarrada 'Els pobles valencians abandonats', al Foro d'Opinió de Torrent, dilluns 5 de novembre


El Foro d'Opinió de Torrent va acollir dilluns 5 de novembre l'inici del curs 2012-2013 amb una xarrada, 'Els Pobles Valencians Abandonats', a càrrec de l'escriptor i geògraf José Manuel Almerich, i el periodista Agustí Hernàndez Dolz. La xarrada va ser a partir de les 21 hores en el restaurant casa El Chesús de Torrent. El cicle d'enguany del Foro d'Opinió de Torrent es titula 'L'home i el territori'. Moltes gràcies a totes i tots. Vam compartir una bona estona de debat. Foto de Eduardo Faus. Moltes gràcies.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

El llibre 'Montanejos de ayer a hoy', de Javier Navarro Fortuño, mostra l'evolució en el paisatge de l'Alt Millars (gràcies a l'autor per cedir les fotos per a esta entrada)










Ha caigut a les meues mans un llibre, 'Montanejos de ayer a hoy', de Javier Navarro Fortuño, que pense que fa una aportació molt significativa a la divulgació i el coneixement no només del poble de Montanejos, sinó també a la comarca de l'Alt Millars i en general al conjunt de l'interior valencià.

Pense que és un llibre -autoeditat per l'autor- amb una finalitat molt loable. "La esencia de este libro, es recuperar y reunir en una sola obra, imágenes de Montanejos y alrededores que ya forman parte del pasado, para que unos las recuerden y otros las descubran", diu Javier Navarro en la introducció.

L'obra mostra com ha evolucionat el terme municipal de Montanejos al llarg d'un segle, aproximadament. Canvis urbanístics (el nucli ha crescut), però també canvis del paisatge que envolta la vila. Gràcies a les fotos recopilades per l'autor i eixe esforç de tornar a fer la mateixa fotografia anys després, podem veure una simbiosi entre el paisatge de l'interior castellonenc durant la primera meitat del segle XX, el paisatge de l'emigració dels anys 60, i la vila hui.

Sorprén el resultat, muntanyes desforestades en els anys 60, hui totalment cobertes pel pi. Eixes imatges són acompanyades dels masos o altres nuclis de Montanejos (l'Alqueria), el riu Millars, la Fuente de los Baños, el barranc de la Maimona o els ponts de Montanejos. Tot plegat, fan d'este un llibre molt complet, que també aporta eixa vessant sentimental, per al record. Són, al cap i a la fi, les imatges, la vida, els carrers i cases de les persones que han viscut a Montanejos, però també les persones que durant un segle han anat a banyar-se al riu, a fer una visita, o a conéixer l'entorn, d'excursió, amb els amics. Per això, jo, en part també considere que 'Montanejos de ayer a hoy' es un llibre que representa un poble que també és part de mi.

El treball de Javier Navarro igualment aporta imatges d'un poble valencià que va tindre i va perdre l'entitat municipal, Campos de Arenoso, el qual va ser enderrocat i submergit baix les aigües de l'embassament d'Arenós. El seu terme va ser agregat al de Montanejos, i, com recorda l'autor, els seus habitants van marxar cap a Montanejos, La Puebla de Arenoso, València i Barcelona, fonamentalment. Una trista imatge de l'emigració, de la qual en este blog també hi ha altres testimonis, com l'aportació fotogràfica de José Luis, descendent de Campos de Arenoso(http://elspoblesvalenciansabandonats.blogspot.com.es/2008/11/algunes-fotos-de-campos-de-arenoso.html) i que està replegant les imatges del seu poble per a la memòria i per a no deixar que el Campos quede sense record. Gràcies.

En fi, estic molt agraït a Javier Navarro pel seu llibre. Ens ajuda a mostrar com ha evolucionat la societat -i el paisatge valencià- de l'interior, amb l'exemple d'un poble molt significatiu pel que és i pel que representa, ja que Montanejos ja des de principis del segle passat era un poble 'turístic', per les seues aigües. Crec que l'esforç de recuperar per a divulgar este material segurament no s'haurà recompensat econòmicament. Però també tinc el convenciment que l'autor tindrà una recompensa moral per haver fet allò que creu que calia fer. Una satisfacció personal que no es pot pagar amb diners. Creure que, a la seua manera, ha fet un servei a la societat, i també als veïns i veïnes de Montanejos, als d'abans, i als d'ara. Als que viuen tot l'any, i als que només van una curta estada. Diu Javier Navarro: "Hace ya más de 70 años que vinieron por primera vez mis abuelos a este pueblo atraídos por sus aguas. Ahora, este libro mostrará a mis hijos, el Montanejos que conocieron mis abuelos".

El llibre es pot comprar ací: http://montanejosdeayerahoy.com/
Podeu contactar amb l'autor en la següent adreça de correu electrònic: jardnafor@hotmail.com

Fotos ens mostren (de dalt a baix): La portada del llibre; dos imatges de la vila de Montanejos (una entre els anys 50 i 60 i l'altra d'ara); dos fotos del mateix carrer de Montanejos, una entre 1900 i 1913 i l'altra d'ara; el Morrón de Campos entre 1940-1960 i ara; i dos fotos de Campos de Arenoso, de 1972 i de 1966). Recordeu que les fotos són del llibre 'Montanejos de ayer a hoy', de Javier Navarro Fortuño.

dijous, 18 d’octubre del 2012

Reflexió des d'una talàia, en les comarques de l'Alt Millars i l'Alcalatén

Em situe en este punt en alt, i veig, contemple, gaudisc de l'espai que hi ha enfront nostre. Aquesta talàia, entre l'Alt Millars i l'Alcalatén, em situa davant d'una vista privilegiada. Encara és prompte, hem començat a caminar fa poc. Continuem endavant, amb més masos a la vora del precipici.

El què hi haurà en l'endemà de la mar,
quin alt espai ocuparé després de mi,
en quin ofici seré convocat,
o quina passejada encetaré,
quan,
pell i records,
arrelen a l'endret d'aquestes pàgines,
i jo cresca roser, o caiga plugim.

(Camí de camins, 2001)
 

divendres, 28 de setembre del 2012

Masos a la vora del precipici


El mas estava prop del precipici. Dúiem algunes hores caminant i era el cinqué en runes consecutiu que veïem. Començàrem a descendir cap a la vega del riu. Ens acompanyaven altres masos en la llunyania. Tan o més abandonats com el de la imatge. No obstant, la vista era d'una gran bellesa. Eixa combinació entre natura i cultura, m'encisa. Estos dies ens retrobarem, novament, amb les masies deshabitades de Castelló.

diumenge, 23 de setembre del 2012

Terrible incendi en la comarca dels Serrans (en València ara mou vent a ràfegues)


Males notícies. Molt males notícies cara a la nit. A València i rodalies està començant a moure vent a ràfegues. I el foc, en la comarca dels Serrans, avança cap a Sot de Chera, Bugarra i Gestalgar. Un nou episodi trist i terrible en les nostres muntanyes. La comarca dels Serrans, una vegada més, castigada pel foc. Chulilla i Gestalgar han sigut desallotjades. En la foto, Chulilla, un dels pobles valencians més bonics, abans del foc.

dijous, 20 de setembre del 2012

La vegetació et destruirà, des de la comarca de l'Alcalatén


Estem a l'ombra del Penyagolosa. Mirem l'interior des del llindar de la casa i açò és el que veim: com la natura fa el seu camí inexorable. Avança sense presa, però sense pausa. La foto està feta amb zoom. En esta casa també hi ha un calendari de la dècada dels anys 70. Potser siga eixa la data del tancament, perquè la vivenda està molt deteriorada. La mirem, potser per última vegada perquè dins de vint anys, o en tornar, segurament serà un muntó de runes. Continuem el nostre camí, obrint solcs, mirant arreu, gaudint d'un dia inoblidable, entre el silenci, la pluja i el vent. Caminant entre esperances perdudes i una senda quasi desapareguda.

dilluns, 17 de setembre del 2012

Projecció de fotos i conferència sobre pobles abandonats a Betxí, diumenge 16 de setembre. Gràcies a les Festes Alternatives de Betxí



Aquesta vesprada ha tingut lloc la 53 presentació - conferència del llibre 'Pobles Abandonats. Els paisatges de l'oblit'. Ha sigut amb les Festes Alternatives de Betxí, i en un bon ambient. Gràcies als organitzadors.

dijous, 13 de setembre del 2012

Xerrada 'Pobles Valencians Abandonats' a Betxí (la Plana Baixa), diumenge 16 de setembre a les 19 hores



El pròxim diumenge 16 de setembre, a les 19 hores, faré a Betxí la xarrada "Pobles Valencians Abandonats", amb les Festes Alternatives Betxí. Ens veiem. Consisteix en l'explicació de les causes i conseqüències de la despoblació, així com la projecció i comentari d'unes 150 fotos sobre esta temàtica.

dijous, 6 de setembre del 2012

On es respira el silenci


M'assec en una de les cadires després d'assegurar-me que aguantarà el meu pes. L'habitacle duu anys sense vida. Només algú que ocasionalment passa, o va deixar de passar fa temps. És una vivenda molt forta, amb totes les portes obertes, rodejada d'una natura que l'ha envoltada per tots els cantons. Com les altres cases dels voltants, caurà més prompte que tard. O algú la rehabilitarà. No ho sé. El que que faig és parar i mirar. Sent el silenci, la calma d'un dia bascós d'estiu. Les persones es marxaren lluny. Òbric el llibre que m'acompanya, 'Paisajes con Memoria. Viaje a los Pueblos deshabitados del Alto Aragón', de José Luis Acín, i pense en què quan ell féu este treball, per estos pagos encara vivia alguna que altra persona. Ara, en molts quilòmetres a la redona, no viu ningú. Com en tants altres llocs del Pirineu aragonés.

dissabte, 1 de setembre del 2012

Arbre, penya-segat, paisatge en el Mirador de Mireia, a la Serra Calderona


M'agrada esta fotografia per la composició. L'arbre, solitari enfront de l'hortizó; el sol de cara a la càmera, quan ja estava alt; la immensitat, llunyania d'altres muntanyes, i també la mar, vistos des d'este punt, prop del Mirador de Mireia. Tot plegat, un record d'una gran excursió en molt bona companyia, que espere poder repetir esta tardor i este hivern. La Serra Calderona és un mosaic de rutes, paratges, vistes i llocs molt a prop de la ciutat de València. Per a gaudir-la.

La pàgina 'Pobles Valencians Abandonats' de Facebook supera els 3.000 seguidors. Fes-te tu també!


La pàgina 'Pobles Valencians Abandonats' de Facebook ja ha superat els 3.000 seguidors, i continua creixent. Si vols fer-te seguidor, només cal que apretes en el botó 'M'agrada'. D'esta forma, cada vegada que es publique un contingut en el facebook, apareixerà en el teu canal de notícies.

L'accés a la pàgina és este: http://www.facebook.com/#!/pages/Pobles-Valencians-Abandonats/169073936505638.

En Twitter: @PoblesValAbando.

dimarts, 28 d’agost del 2012

Ermita en runes a Villar de Tejas (Chelva - els Serrans)


L'aldea, Villar de Tejas, està habitada tot l'any, tot i que l'hivern la població se'n resenteix notablement. Segons el Nomenclàtor, són 14 els habitants empadronats a finals de l'any 2011. Àngels i jo vam veure esta bella ermita en runes a l'eixida del poble. L'entorn em va agradar molt. Molt a prop, i també ressenyat a este mateix blog, podem veure el Mas de Caballero.

dimecres, 22 d’agost del 2012

Si el camí s'inicia de bon matí, millor


Matinar et permet no només fer boniques fotos, com eixides de sol i el paisatge en les hores de l'alba o del trenc d'alba, sinó també és una bona forma d'avançar cap a la destinació en avantatge. Guanyant-li terreny al sol, ja que si ens afanyem podrem cloure l'excursió abans de les onze del matí. Quan el sol comença a apretar, nosaltres ens retirem. Matinar també és una metàfora de la vida. En la foto, algun lloc del Maestrat de Castelló.

diumenge, 19 d’agost del 2012

El temps aturat, a l'aldea deshabitada de Cañada Pastores


Fa uns quants anys ja vaig vindre ací, a Cañada Pastores. I de tant en tant torne, perquè al costat de l'aldea hi ha un magnífic bosc de savines, entre les quals destaca 'La Juana', un exemplar, diuen, cinc-centenari. És un lloc per a mostrar a qui no el coneix. I pel camí d'accés al bosc de savines i de l'aldea, també podem veure altre llogaret deshabitat: Pozo Marín. En totes les visites em crida l'atenció aquest aparell agrari de la foto (no sé exactament què és), que arribarà un dia que s'acabarà confonent amb el sòl que l'acull. En certa mesura, és una metàfora de la nostra vida.

diumenge, 12 d’agost del 2012

divendres, 27 de juliol del 2012

Les oliveres mil·lenàries de les comarques de Castelló (extracte amb fotos de Canet lo Roig, la Vall d'Alba i Atzeneta del Maestrat)




Una de les alternatives per al mes de juliol i agost, i que pot ser un magnífic complement d'una estada a l'interior de Castelló, és la visita a les oliveres mil·lenàries o centenàries. A més de les visites als pobles valencians abandonats, òbviament, es pot fer moltes altres activitats. Emociona estar enfront d'un ser viu com l'olivera del Notari, a Canet lo Roig, per exemple, que té una edat estimada d'aproximadament 1.000 anys. O les que podem veure a Sant Jordi (Oliveres del Muntell). En este sentit, recomane dos llibres sobre la temàtica. Un amb una visió més 'literària': 'Olivos de Castellón. Paisaje y Cultura', de Fina Gonell, Bernabé Moya, Arturo Oliver i F. Olucha; i, sobretot 'Árboles y arboledas singulares de las comarcas de Castellón', de Juan José Gual Ortí. Els dos han sigut publicats per la Diputació de Castelló.

Fotos (de dalt a baix): Olivera del Notari; olivera pròxima al castell d'Atzeneta del Maestrat; detall d'una de les oliveres de l'ermita de Sant Cristòfol (la Vall d'Alba).