Ascensió des de l'aldea de Castilblanques fins al pic Ñoño (Cortes de Pallás)

Sergi, Manel i jo vam eixir des de Castilblanques a meitat matí d'un dia de novembre. L'objectiu era arribar al pic Ñoño, cim situat al terme municipal de Cortes de Pallàs, dins la comarca de la vall de Cofrents-Aiora (www.ive.es/ive/mun/fichas/val/Fichas/46099.pdf). L'ascensió que teníem per davant, a un ritme tranquil, ens havia de dur per l'aldea de Los Herreros fins al cim en aproximadament dues hores. L'altura màxima a assoliar era 1.075 metres d'altitud (http://personal.telefonica.terra.es/web/cp/Medio_Ambiente/ma_relieve.htm), és a dir, al voltant d'uns 500 metres d'ascensió des de Castilblanques.

Des de dalt la vista és impressionant. Per una banda la vall on està Los Herreros i Venta Gaeta, amb la Muela de Cortes al fons; la mar, alguns cims de les comarques dels Serrans i Utiel-Requena com el Ropé i el Remedio (crec que també vam poder divisar el Caroig), el pic Martés al nostre costat i l'embassament de Forata. En conjunt, la panoràmica és sobre les comarques de la Plana d'Utiel Requena, Los Serranos, la Vall de Cofrents-Aiora i la Foia de Bunyol. Una excursió que recomane. Gràcies, Sergi.

Web sobre Umbralejo, un poble abandonat i rehabilitat amb finalitat educativa a la Sierra Norte de Guadalajara

http://umbralejo.wordpress.com/

Umbralejo està situat a la Serra nord de Guadalajara. Àngels i jo el vam visitar fa poc més d'un any, en un viatge que férem a tota la província de Guadalajara, i en el qual agarràrem com a centre d'operacions Cogolludo (magnífic poble!). Umbralejo ha estat totalment rehabilitat, i, encara que no ho semble, té vida. Són molts els visitants que rep. L'antiga escola (ara biblioteca), l'enfermeria, les distintes cases, saló d'actes, l'església i el cementeri, un hort d'herbes medicinals... Cal demanar permís per emprar estes instal·lacions. De moment, vos recomane la web perquè us pugueu fer una idea que un poble totalment abandonat, ha tornat a la vida.

Loriguilla acull l'exposició "Pobles abandonats, pobles en la memòria" del Museu Valencià d'Etnologia

(Fotografies del muntatge cedides pel Museu Valencià d'Etnologia)

El centre cultural El Labrador, de Loriguilla, acull l'exposició "Pobles abandonats, pobles en la memòria", fins al pròxim 11 de gener. L'exposició és propietat del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València.

Més informació en el el Portal El Camp de Túria:

http://www.elcampdeturia.com/noticia.asp?ref=27378

Posta de sol sobre l'Alcalatén, en una fotografia feta des de Culla, al tornar d'una excursió pel Monlleó

Estes fotos només es poden fer en dies de ponent, mestral o tramuntana. Dies en què el vent ha bufat sec, siga fred o calent. En este cas Àngels i jo tornàvem d'una excursió en què vam eixir de Culla, baixàrem pel barranc de Santa Maria i ens desviàrem pel mas de l'Alar, creuàrem el riu Monlleó i arribàrem fins al mas de Gil. No era tot el recorregut que volíem, però ens vam haver d'acoplar a les circumstàncies. Una excursió impressionant que un dia d'estos farem fins a l'Estrella. La foto està un pèl borrosa, però en aquell moment el cel era impressionantment bonic, amb estos colors que veieu.

El mitjà rural és vital per a l'economia de l'Estat Espanyol

Reproduïsc el principi d'esta notícia:

"Alcalde considera que el medio rural es vital para la economía española

El medio rural es vital para la economía española, por su contribución al Producto Interior Bruto, según ha resaltado hoy Luis Bricio, alcalde del municipio turolense de Aguaviva y presidente de la Asociación Española de Municipios contra la Despoblación.

'Si España en estos momentos tuviese que prescindir del PIB que genera el medio rural, la crisis que tenemos ahora se multiplicaría por díez', ha asegurado Bricio, que ha participado hoy en Soria en la primera jornada sobre iniciativas contra la despoblación organizada por UGT Juventud".

http://actualidad.terra.es/sociedad/articulo/alcalde-considera-medio-rurvital-economia-2896213.htm

Conferència i projecció de fotos "Pobles i paisatges valencians" a Alboraia

La casa de cultura d’Alboraia va acollir ahir la projecció de fotos “Pobles i paisatges valencians”, a la qual hi va acudir més de 50 persones. L’acte va ser organitzat pel Bloc Nacionalista Valencià d’Alboraia i presentat per la regidora del partit en l’Ajuntament, Àngels Belloch; així com el número dos de la candidatura local, Francesc Pastor. La projecció i xarrada la va donar el periodista i veí del municipi, Agustí Hernàndez Dolz, qui va repassar les fotos fetes durant més de 10 anys practicant senderisme i bicicleta de carretera i de muntanya en les distintes comarques del País Valencià.

A més, Hernàndez és autor del llibre “Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit”, editat pel Consell Valencià de Cultura, on hi ha algunes fotos de paisatges. No obstant, el motiu de la projecció d’ahir no eren els pobles abandonats, sinó mostrar els racons més bonics de la geografia valenciana.

El periodista va fer una introducció en powerpoint en què va explicar els conceptes de la xarrada, “pobles” i “paisatges”, i va reivindicar, a més, el valor cultural i històric del paisatge com a conformador d’una identitat. Este aspecte el va explicar amb fotografies de l’horta del seu municipi, Alboraia, on al seu entendre s’està produint un important canvi que pot acabar produint que en uns anys el paisatge, com a senyal d’identitat i de transmissió de cultura, puga desaparéixer. Les barraques, alqueries, el regadiu a manta amb el caudal ecològic del Túria, la parcelació en xicotetes explotacions o la població disseminada, són, al seu entendre, més enllà d’elements del territori, formes del paisatge a les que Alboraia no pot renunciar mai.

Alguns dels llocs que es van veure són el Pozo Negro (Fuentes de Ayódar), els miradors de l’Alcalatén situats sobre la Vall del riu Llucena, les vistes des de cims com el Calderón, Penyagolosa, Benicadell, Montllats, Alto de las Cruces, Rebalsadors o Ropé, entre d’altres; postes de sol a la Serra d’Espadà o els Serrans; i detalls d’arquitectura tradicional de la comarca dels Ports i el Maestrat, a més de camins de muntanya, estructures de pedra en sec, molins, nòries, ermites, sénies o infrastructures per al reg situats en el món rural valencià. Al final es va veure més de 400 fotos, en una projecció que va durar una hora i mitja.

Àngels Belloch, per la seua part, va explicar que el Bloc a partir d’ara començarà a plantejar una sèrie d’actes en esta línia, per anar mostrant el patrimoni natural i cultural valencià, i acostar altres realitats a la societat d’Alboraia.

Divendres 28 de novembre a les 20 hores, projecció de fotos de pobles i paisatges valencians a Alboraia

L'acte està convocat al bar de la casa de cultura d'Alboraia, a les 20 hores.

Més informació: agustihernandez@hotmail.com

Adreça: Camí de la mar, 1. (Primer edifici del nucli urbà d'Alboraia per la carretera que accedeix des de l'autovia V-21, aparcament enfront de la casa de cultura, al polígon industrial)

(Estació trenet, parada Alboraia, a 1 km)

La projecció inclou més de 200 fotos, comentades, del millor de la nostra geografia: pobles nevats, rius i cascades, molins de vent, vistes des de les principals muntanyes valencianes, arbres monumentals, pobles emmurallats, penya-segats, postes de sol, vistes de la mar des de distints emplaçaments... tot adreçat amb anècdotes i fotografies, en alguna de les quals segur que estàs perquè sou molts els que durant estos més de deu anys fent excursions, m'heu acompanyat ací o allà. Vos espere.

El mirador de la Talàia, a Llucena (l'Alcalatén)

El mirador de la Talàia, a Llucena, també és un lloc on si no heu estat, vos recomane que aneu. Deixant el cotxe a les escoles abandonades del mas de la Venta, junt al riu Llucena, en poc més d'una hora d'ascensió podeu arribar-hi. Si a més, teniu temps, podeu donar la volta al cim. Nosaltres vam anar directament al mas de la Fogenta, i des d'ahí rodejàrem el cim passant pel mirador. Les vistes sobre la vall del riu Llucena i les muntanyes fins al Penyagolosa són per a gaudir-les amb intensitat. Si a més, teniu la sort de poder gaudir d'un dia de mestral amb núvols, veureu quines magnífiques fotos es poden fer.

Informe del Consell Valencià de Cultura sobre la Vall de Crist

http://www.cvc.gva.es/archivos/217.pdf

Conclusions

Primera.- El CVC informa positivament de la declaració de BIC, com a monument, del conjunt de la Cartoixa de Vall de Crist.

Segona.- Es recomana la continuïtat dels treballs i dels projectes de recuperació, amb la urgent consolidació de la nau de l’església principal. Uns treballs en els quals la iniciativa de les institucions públiques hauria de poder comptar amb la col·laboració d’entitats privades.

Tercera.- Es recomana una tasca de divulgació i informació sobre els valors de la cartoixa, tant a l’àmbit local, comarcal i autonòmic, com a l’exterior, ja que la importància de Vall de Crist com a referent en la història monàstica europea ho propicia.

"Las Masías de la Puebla de Valverde (Teruel)", llibre coordinat per María José Casaus Ballester

El llibre presenta un magnífic estudi sobre les masies d'este municipi de Terol

L'obra ha sigut coordinada per la veïna del municipi María José Casaus, que té una àmplia trajectòria investigadora al seu darrere

Esteban Sarasa Sánchez, Enrique Ruiz Budría i Rufino Martín Mengod han participat en la publicació

El llibre m'ha semblat un magnífic treball, que delimita perfectament el que són les masies i els casetos, i ens parla per una banda de l'evolució de les masies des de l'Edat Mitjana fins als nostres dies, quina era la seua activitat econòmica principal, i quin és el seu estat en l'actualitat, així com les seues perspectives de futur. A més, el llibre inclou uns magnífics mapes i apèndix fotogràfic amb la majoria d'estes construccions del terme, igual com l'evolució demogràfica del municipi i de les masies, la ubicació de les mateixes... Adjunte la portada del llibre, així com també un mapa amb l'ubicació de masies i casetos dins del terme municipal.

Presentació divendres 21 del llibre de pobles abandonats a Alginet (la Ribera)

La casa de Cultura d'Alginet ha acollit la conferència-presentació del llibre "Pobles Abandonats. Els paisatges de l'oblit", editat pel Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana. L'acte, al qual acudiren més de 50 persones, va ser organitzat pel Club-Centre excursionista d'Alginet i per l'Ajuntament d'Alginet. Els autors del llibre, José Manuel Almerich i Agustí Hernàndez, van fer una exposició sobre la despoblació existent al País Valencià. L'acte va ser conduït per Santi Santos, del centre excursionista, i també va contar amb la presència de l'alcalde de la població.

En concret, José Manuel Almerich (Torrent, 1963), ben conegut en la comarca de la Ribera, va glossar la seua intervenció sobre com es vivia al món rural durant el segle XX i fins a ben entrats els anys 50, amb unes condicions de vida que van propiciar l'emigració forçosa d'àmplies capes de la població, i en pràcticament totes les comarques interiors de les províncies de València i Castelló, així com la zona muntanyosa de les comarques centrals.

Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977), va parlar, a més, de la construcció d'embassaments, l'expulsió dels moriscos i les catàstrofes naturals i artificials com a factors d'abandonament de nuclis de població. També va conduir la projecció d'unes 200 fotografies sobre nuclis deshabitats del conjunt valencià, alguns dels quals (Tous, els nuclis originaris de Beneixida i Gavarda, Cotes, Pardines, Berfull...) estan a la comarca de la Ribera. La projecció també va incloure conjunts deshabitats d'altres zones de l'Estat, com les zones de Cameros (Rioja), el Sobrarbe (Aragó), o les Terres Altes (Sòria), entre d'altres.

Projecció de fotografies i presentació del llibre "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit" divendres 21 a Alginet

Hui a les 20 hores, José Manuel Almerich i jo farem una xarrada sobre el món rural valencià i sobre els pobles valencians abandonats. Acompanyem amb una projecció de fotografies on es veu l'estat en què s'hi troben.

L'acte és a la Casa de la Cultura d'Alginet i està organitzat pel Club-Centre excursionista d'Alginet. En l'acte col·labora l'Ajuntament d'Alginet i algunes empreses locals.

Algunes fotos de Campos de Arenoso, cedides per José Luis (http://www.telefonica.net/web2/camposdearenoso/)

Adjunte algunes fotografies que molt amablement ha cedit José Luis, descendent de Campos de Arenoso. Estes fotografies són propietat seua, del seu arxiu familiar, i podeu trobar-ne moltes més a la web http://www.telefonica.net/web2/camposdearenoso/.

Es tracta d'un blog magnífic, que és un compendi de la vida quotidiana d'este poble que ja no existeix. Vull agrair l'esforç de la iniciativa, anar replegant trossos de la vida d'un lloc per a mostrar-lo al món tal i com era. Com sabeu, les runes de Campos de Arenoso descansen sota les aigües de l'embassament d'Arenós, a la comarca valenciana de l'Alt Millars.

Loriguilla, un poble abandonat que va pertànyer a la comarca valenciana de Los Serranos

Les runes de Loriguilla romanen a la vora de l'embassament del mateix nom. Són el mut testimoni de la vida que va haver-hi a un poble ara abandonat. De l'antic nucli queden les runes de les vivendes més pròximes a l'embassament, l'església (des de fa poc repitanda, tal i com es veu a la foto), l'antiga escola i el cementeri. L'accés a este lloc per carretera és una xicoteta aventura: la carretera serpenteja al voltant del penyassegat durant alguns quilòmetres. Però la vida de Loriguilla continua. El nucli de població que ara és el centre administratiu del municipi es troba en els voltants de l'autovia A-3, València-Madrid, a prou quilòmetres del seu emplaçament originari.

Projecció de fotografies de pobles abandonats a la seu del Bloc de Meliana (l'Horta Nord)