Presentació de set llibres a Alboraia (un dels quals és de fotografia antiga i en el qual estic col·laborant)

El passat dijous 24 de juny vaig participar a Alboraia en un acte en que es van presentar set llibres. Adjunte algunes fotos de l'acte i la nota de premsa que ha enviat el Bloc, organitzador de la presentació.

-------------

Més de 120 persones participen en la presentació d'escriptors i homenatge a diferents entitats d'Alboraia organitzat pel Bloc

Amparo Alegre, Andreu Galán, Enric Climent, Enrique Lluch, Amparo Gimeno i Vicent Sanhermelando van ser els autors que presentaren els seus teballs

Els premiats: Remedios Ros, Miguel Senent i la Societat Musical

Més de 120 persones participen en la presentació d'escriptors i homenatge a diferents entitats d'Alboraia organitzat pel Bloc. Alboraia ha acollit el ahir dijous 24 de juny la presentació de set llibres i el lliurament dels 1rs Premis al treball cultural. L'acte, organitzat pel Bloc i presentat per Àngels Belloch (la regidora en l'Ajuntament) i per Francesc Pastor, es va celebrar en el Teatre l'Agricola, a les 19.30 hores. Els premis consisteixen en tres guardons que reconeixen l'aportació de persones i/o entitats al manteniment de la identitat d'Alboraia com a poble.

Amparo Alegre ("El Solster de Bronce de Kero Baltas") va ser presentada per Tico Cerezo; Andreu Galán ("Cansat de diumenges") va recitar algun dels poemes del seu llibre, Enric Climent va explicar diferents esdeveniments històrics de la història d'Alboraia entre ells La revolta dels llauradors d'Alboraia l'any 1663, Enrique Lluch va presentar el seu llibre "Por una economia altruista", Amparo Gimeno va presentar "La cuina mes tradicional d'Alboraya" i Vicent Sanhermelando va presentar la seua novel·la juvenil "El Diari del Pare". Com a novetat, també es va presentar un avanç d'un llibre que s'està preparant, "Alboraia en imatges (1893-2011)", amb la projecció de fotografies i comentari de les mateixes.

Enguany els premis es van concedir a títol postum a Remedios Ros Frechina (Premi cultura), per la seua llarga vida dedicada al teatre en distintes entitats; a Miguel Senent, també a títol postum (Premi investigació), ja que Senent va dedicar la seua vida a la investigació sobre Alboraia com a cronista. El Premi Compromís, a la Societat Musical d'Alboraia, reconeix la seua llarga tasca de més de cent anys donant vida al poble i per haver celebrat un acte com el Centernari.

L'acte va finalitzar un sorteig dels llibres presentats entre els assistents. Es tracta d'un acte de promoció d'escriptors i creadors d'Alboraia.

Projecció de fotografies sobre pobles abandonats a Benicarló (el Baix Maestrat)

Fotografies: Presentació de l'acte per José Luis Guzman, regidor i cap de llista del Bloc per Benicarló; un moment de la xarrada.

La solitud dels paisatges situats entre el riu Villahermosa i el barranc de Santa Ana a Ludiente (l'Alt Millars)

El paisatge convida a reflexionar. A endinsar-se en ell. El sol pega fort malgrat que estem al mes de març i a vora 800 metres d'altura. En la llunyania, el Penyagolosa talla la verticalitat d'altres horitzons. En uns quants quilòmetres quadrats a la rodona d'on ens trobem no hi viu ningú. Desenes de masies abandonades són el testimoni d'un paisatge solitari, buit, erm, que s'ha quedat parat a la vora del temps. A estes terres, fa cinquanta anys, tot era vida. Estem entre el riu Villahermosa i el barranc de Santa Ana, en terme de Ludiente (comarca de l'Alt Millars).

L'ascensio al Tossal dels Montllats (1.656 metres) i el mas dels Montllats (Vilafranca, els Ports)

Es una gran excursió. No són massa quilometres, però ens va permetre gaudir d'uns paisatges de gran bellesa. Estàvem passant uns dies a La Parreta, a Vilafranca, i se'ns plantejà la possibilitat de fer la caminada. Primer vérem el poble originari de Vilafranca, la Pobla de Sant Miquel, i després deixàrem el cotxe al Mas dels Montllats, un dels mes alts dels que es poden veure a terres valencianes (crec que més de 1.250 metres d'altitud, segons els mapes que he vist).

Després de fer el cim, vam baixar per una altra part i visitàrem el mas dels Gils, en la part alta del Port que va de Vilafranca a Mosquerola i des d'on véiem perfectament els Montllats.

L'aldea deshabitada de Canaña Seca al municipi d'Alpuente (els Serrans)

Cañada Seca destacava sobre el capvespre. Era dilluns quan per primera vegada vam anar. Esta al costat mateix de la carretera. No calen paraules de comiat, ni la motxilla, ni cordar-se les botes, ni omplir la cantimplora. En uns passos des del cotxe o des de la bicicleta de muntanya hi arribes. Roman buida, amb alguna casa encara tancada, pero moltes altres transformades en pura runa i tots els corrals assolats. Silenci, pols, paraules mustiades. Una sensacio dificil de descriure. Com tantes altres aldees del municipi d'Alpuente. Li vaig dedicar un poema.

El teu nom és la soca que aguanta
el pas del mestral o de la mort,
que ha quallat com el xop al riu,
i que rebrota als peus d’un om.