José Manuel i jo vam presentar el llibre de pobles abandonats amb la gent de l'Ecomuseu Vernissa Viu. L'acte va tindre lloc al Centre Social de Rótova (comarca de la Safor) a partir de les 20 h i acudiren unes 40 persones. L'activitat pretenia mostrar els nuclis de població deshabitats situats al territori valencià, així com també aquells d'unes altres parts de l'Estat Espanyol, i explicar les causes i conseqüències de la despoblació. Vídeo de la presentació ACÍ.
El diari Mediterráneo ha publicat un article magnífic, en el Suplement "Medio Ambiente" que tan bé coordina Sara Claramonte, sobre el blog "caminatasalas8.blogspot.com". El blog ja l'he ressenyat a esta mateixa web, però no em canse de visitar-lo. Rutes per les comarques de Castelló, especialmente les comarques de la Plana Baixa i Alto Mijares, que són una mostra de l'estima que el seu autor, Juan José Carrasco, per la nostra geografia. Enhorabona. En eixe mateix article també hi ha una menuda menció a este blog. 
L'objectiu d'esta iniciativa és netejar el camí que, des dels dipòsits de neu de La Bellida (Canales, aldea de Sacañet) al seu pas per Alcubles, servia per dur la neu emmagatzemada cap a València, en estiu. Els dipòsits de neu són ventisquers, una espècie de parets de pedra que empraven les ombries i el propi desnivell de la muntanya per cobrir la neu. Amb l'arribada de les neveres elèctriques i gelateres, esta activitat va entrar en desús. Els ventisquers es van construir en la xicoteta edat del gel, fa uns tres segles, una època en què les temperatures van ser inusualment més baixes del normal. Foto de baix: Associació Cultural Les Alcubles (J.R.Casaña). Dalt: Ventisquer de Los Frailes.
L'Alcalatén és una comarca que sempre m'ha encissat. Va des dels aproximadament 200 metres d'altura en la part més baixa, fins als més de 1.800 que s'assoleixen al cim de Penyagolosa. I pel camí podem veure el canvi en el paisatge a mesura de l'altitud, però també per l'efecte humà (incendis, repoblacions, cultius abandonats o de nous, masos i pobles, a més de la natura en estats molt variats).
Reproduïsc el principi d'este interessant article publicat al Diario Vasco, que podeu llegir complet ací: http://www.diariovasco.com/20090515/cultura/novela-lluvia-amarilla-convierte-20090515.html
Els Òrguens, a la Serra d'Espadà, és una talàia rodejada de trinxeres de la Guerra Civil. Quan arribes a la part alta, on ja suaviatza la pendent, descobreixes que pràcticament tota la zona superior, allomada, està coberta de trinxeres. Vam estar caminant per una d'elles durant pràcticament cinc minuts, recorrent-la i guaitant la vista des dels nius d'ametralladora. La Serra d'Espadà conserva, a més, altres llocs on la presència de la Guerra Civil és encara ben present. En la foto es veu la plana d'Onda i a la dreta seua, el pic del Montí.
El Centre Cultural de Massamagrell ha acollit la projecció de fotografies "Pobles abandonats", en un acte organitzat pel Bloc Nacionalista Valencià de Massamagrell. L'acte ha sigut presentat pel meu col·lega i amic Paco Izquierdo, a qui li agraïsc la seua intervenció. A l'acte van acudir unes 50 persones. La xarrada va començar a les 19.45 i va cloure a les 21.30 h. Fotos (de baix cap a dalt): Fotografia de grup d'alguns dels presents a l'acte; fotografia del públic assistent; el ponent explica alguns detalls; Agustí Hernàndez i Paco Izquierdo; Agustí i Paco Izquierdo amb alguns membres del Bloc de Massamagrell. 
L'exposició Pobles abandonats, pobles en la memòria mostra algunes traces de la vida quotidiana en les masies i aldees de Castelló. Fotografies de com estan eixos llocs actualment i també fotografies d'arxiu per mostrar com eren. Les fotos publicades a esta entrada corresponen a nuclis dels Ports, l'Alt Millars i l'Alcalatén. En l'exposició hi ha alguns d'estos objectes que es poden veure en les fotos. Vam posar-nos en contacte amb els ajuntaments i localitzàrem els propietaris de les masies, als quals se'ls va demanar permís per reproduir-los. Al capdavall, tantes masies i aldees deshabitades són l'expressió d'una època, els anys 60, en què una gran part de les persones que habitaven l'interior de Castelló van emigrar. Hui encara ens queda un testimoni, que, no ho oblidem, té propietaris. El nostre treball ha documentat alguns d'estos nuclis i com es troben. 
Este dissabte, a partir de les sis del matí, tindrà lloc la Marató i Mitja, amb un recorregut de 65,2 km. entre la ciutat de Castelló i el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Juanjo i jo estarem allí un altre any, després de què fa tres ja completàrem el recorregut. Per davant hi ha 2.500 metres de desnivell en pujada i uns 1.000 de baixada.
El blog Caminatas a las 8 (http://www.caminatasalas8.blogspot.com/) és una magnífica eina per a conéixer un sense fi d'excursions per les comarques de Castelló, especialment per la Serra d'Espadà. Juan J. Carrasco Lozano ha fet i continua fent un magnífic treball de divulgació de les sendes, camins, costums i tradicions dels pobles castellonencs, i només cal apropar-se a la seua web per comprovar-ho. Enhorabona i a continuar amb este magnífic treball. Entre les rutes que hi ha proposades, vos recomane una, impressionant, al Mas de los Mores, en Ludiente.
L'excursió al naixement del Palància, el barranc de Resinero i la Penyaescàbia va ser una excusa per retrobar-nos. Vicent Garcia i família, Ignasi i Amparo, i Àngels i jo, i després, ja a l'espai de la torrada de carn vam coincidir Dani Martín, Lluïssa i Juan, a més de José Luis. El dia (26 d'abril) no pintava bé des del punt de vista meteorològic, però finalment vam poder acostar-nos fins al naixement del riu Palància, veure el barranc de Resinero, i, encara que fos de lluny, poder acaronar la Penyaescàbia. En un primer moment l'objectiu era pujar-hi, però no ho férem.
