Ignasi, Amparo i jo vam partir d'
Espadilla. El dia amenaçava pluja. És febrer, però malgrat això no fa massa fred. Aplegats al punt d'eixida, en el poliesportiu d'Espadilla, decidim fer l'excursió anant per la vessant més llarga i tornant per la més curta. Emprem com a "guia" d'excursió les indicacions dels germans Remolar en la seua web (link
ací). També gastem com a font d'informació la web de la conselleria de territori i habitatge (link
ací).
Això implica eixir en direcció al
río Pequeño (que ve del municipi d'
Aiòder). Eixim i al poc vam arribar a l'encreuament del castell d'Espadilla. Estem en
terra habitada per moriscos fins el 1609, i el seu castell roquer és un bon testimoni. Pujar i baixar ens allargarà l'excursió 1,5 kms més, però paga la pena.
Una vegada en el sender, novament, anem vorejant un barranc tributari del rio Pequeño i algunes escorrenties, i fins i tot guaitem el que sembla ser la boca d'una
mina. Nosaltres, sempre en direcció a la Peña Saganta, que hem de rodejar per l'est per a començar l'ascensió final. Arribats a un collat, iniciem una lleugera davallada. Ja tenim la Peña a la nostra dreta, i el riu Pequeño amb el seu congost a la nostra esquerra. Més a l'est del riu hi ha la pista forestal que comunica Aiòder i Espadilla. Deu tindre unes vistes espectaculars, pense.
La nostra caminada continua amb una tendència suau a la pujada fins arribara un encreuament de camins que indica
Aiòder/Peña Saganta. Agafem a la dreta i iniciem la part final de la pujada, que té alguns trams de certa duresa. A mig quilòmetre d'arribar, ja podem vore el cim. Fem la lloma fins arribar als tallats del cim.
M'agraden especialment
dos punts. Un, més cap al nord, on guaitem als nostres peus Espadilla i la vall del Millars, amb
Toga,
Torrechiva,
Argelita i més en la llunyania arribe a vore
Castillo de Villamalefa i el pic
Penyagolosa. L'altre, guaita sobretot cap a
Fançara,
Vallat,
l'embassament de Sitxar a l'altura de Ribesalbes i en la llunyania, la mar.
Després de fer-nos les fotografies de rigor, iniciem la davallada, acompanyats per una fina pluja que ens va acompanyar fins al principi de la baixada pel
barranc de la Piqueta. En esta part de la baixada (per l'oest de la Penya Saganta) el paisatge està més afectat pels incendis forestals. A penes hi ha un pi que medisca més de tres metres.
Després d'unes cinc hores, arribem novament al cotxe. L'excursió ha sigut magnífica, crec que és un sentiment compartit. Tot i no ser un cim massa alt, uns
720 metres, la Peña Saganta és una magnífica talaia des d'on observar la vall del Riu Millars. I en algun punt de la pujada, també els cims de la
Serra d'Espadà, cap al sud (
alts del Pinar i
la Ràpita, sobretot).
Fotografies: Principi, Espadilla i la Penya Saganta i la vista d'Espadilla i la vall del Millars des del cim; penyassegats (a i b); pujada cap al castell; pujada cap a Saganta; les números 5 i 6 ja són en les rodallies del riu Pequeño; la 7 ens mostra alguns cultius abandonats; la 11 és la part més amesetada de la peña Saganta, a la fi; 12, la baixada pel barranc de la piqueta.
L'exposició "Pobles abandonats, Pobles en la memòria", del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València, es pot vore en el Centre d'Interpretació Naturhiscope d'Orpesa, fins el pròxim 23 de maig. La mostra és itinerant, i des de la seua inauguració en el Centre Cultural La Beneficència de València, en desembre de 2007, ja l'han acollida uns 30 municipis valencians. 
