- El treball reivindica la
potencialitat turística i cultural d’estos espais i aposta per la seua
divulgació i per superar l’estacionalitat del turisme d’interior
- El
llibre, de 160 pàgines, a tot color i amb més de 400 fotos, contindrà uns 200
d’estos espais naturals i culturals
Un llibre mostrarà els tolls, salts
d’aigua i estrets més amagats de la geografia valenciana. La publicació vorà la
llum a finals de novembre d’enguany i descobreix uns 200 llocs on “no existeix
la massificació”, explica l’autor, el periodista Agustí Hernàndez (Alboraia,
1977). Hui dimecres comença un micromecenatge per a publicar el llibre: https://www.verkami.com/projects/39312-segon-llibre-de-tolls-i-salts-daigua-valencians.
Els
tolls del curs alt dels rius Reatillo (Requena), Escalona (Castell de Cabres),
Ludey (Bicorp i Quesa) o Rodeche (Puebla de Arenoso) o dels barrancs de la Hoz
(Chera) o la Rambla Argongueña (Teresa) són racons d’una bellesa inigualable.
Junt a ells, espais on el temps s’ha detingut, com els estrets de Castielfabib,
la Hoz del Calderón d’Alpuente, los Pozos Negros de Cortes de Arenoso o el
Sabinar de Ayora, entre d’altres i que conviden a deleitar-se amb la seua
observació. Són algunes de les propostes del nou llibre de tolls, que se suma a
un altre, ‘Tolls i salts d’aigua valencians’, del mateix autor, publicat en
gener de 2021.
Les
propostes de la nova publicació són totes noves respecte a l’anterior llibre i
demostren que a banda dels espais on va molta gent, l’interior valencià té una
gran potencialitat pel que fa a racons solitaris d’una bellesa singular. Si en
el primer llibre predominaven tolls i salts més coneguts i en certa mesura,
alguns amb grans afluències (Los Baños de Montanejos, La Font Salada d’Oliva,
el Motor de Gestalgar o el tram baix dels rius Anna o Sellent), en el nou llibre
este concepte desapareix. Tolls i salts d’aigua com el de Pera (Gestalgar), el
Toll Negre d’Alfafara, Fuente Iniestra (Dos Aguas), el Charco Negro (Tous), els
del riu Amadori a Relleu o els Salts de Cortes de Pallás o Lo Botador (Herbers)
són molt menys visitats i coneguts. No obstant, també se n’incorporen alguns
més coneguts (el Charco de los Picantes de Bicorp o el tram del riu Túria de
Domeño, o l’Estret del Mascarat d’Altea, entre d’altres).
El
treball de camp s’ha fet des de 2021 fins a l’estiu d’enguany, i en ell,
l’autor, en companyia de coneguts i sobretot familiars, ha anat a llocs que
prèviament havia escarbat als mapes, especialment el Visor Cartogràfic de la
Generalitat Valenciana. Es tracta d’una eina en la qual es poden superposar les
capes d’imatge aèria amb la topogràfica, amb la qual ha identificat molts
llocs, als quals després ha anat quan s’han donat les condicions.
Esta recerca,
sumada a la de l’anterior llibre, mostra un ventall de racons de la geografia
valenciana destinats a l’oci en la cultura tradicional i amb un alt grau
d’identificació en les comunitats locals, que mai s’havien divulgat d’una forma
sistemàtica. Aquest llibre, així, obri noves oportunitats per a estos llocs i
també per a les ciutats. Enfront del concepte de “massificació”, el llibre
aposta per superar l’estacionalitat d’un turisme d’interior que només busca
calor i aigua, però la resta de l’any no va a estos llocs.
El
llibre també incorpora elements culturals i patrimonials pròxims als espais de
l’aigua. Així, per exemple, una doble pàgina tracta deu miradors del Maestrat
situats en unes altres tantes ermites, des d’on es poden apreciar àmplies
franges del territori, fins i tot la mar o des d’on gaudir de trencs d’alba o
postes de sol. També una pàgina sobre despoblats pròxims al riu Millars (La Lleuja,
Pandiel i Alcudia), una pàgina de paisatges del Racó d’Ademús, una altra
voltant el riu Túria (espais d’Aras i de Titaguas) o una proposta sobre
paisatges d’Ayora (la Hunde, Pico Palomeras, fonts i estrets), entre d’altres.
Senderisme, turisme, accessibilitat
La
proposta, a més, vol obrir un debat al voltant de la massificació o no dels
tolls i salts d’aigua, i la necessitat d’integrar-los en rutes de senderisme,
divulgar-los a escala local, protegir-los o limitar el seu aforament. Enfront de
la visió contrària a divulgar-los, el llibre plantejarà descobrir-los i fer-los
accessibles. “Hi ha molta gent que els vorà en les fotos i voldrà anar a
vore’ls i s’emocionarà, i ho contarà a unes altres persones, i farà comboi per
a tornar”, explica l’autor, qui creu que este turisme de proximitat és
beneficiós per als pobles valencians, i alhora redueix la contaminació d’anar a
llocs més llunyans.
La
publicació, que es presentarà a finals de novembre, també creu que el llibre
mostrarà, com les xarxes socials, els espais a persones que segurament no hi
aniran mai, però també tenen dret a conéixer-los o saber la història de
persones que s’hi han identificat amb ells. En clau personal, l’autor creu que descobrir
estos llocs ha sigut una lliçó de vida, en la qual ha compartit grans moments,
i que li ha mostrat que moltes vegades “ignorem allò que tenim prop i no li
donem la importància que deuria tindre”.
El
llibre també és una finestra a reflexionar sobre la pujada de les temperatures
de la mar i la cerca d’altres llocs més frescos; les mesures de seguretat que
cal implementar a estos espais (per exemple a Playamonte, Navarrés, hi ha
socorristes); què fer en aquelles zones amb una flora i una fauna destacable, o
els accesos a estos racons, que en algunes ocasions es fan per camins no
tradicionals. Pagar o no per accedir, reservar espai en alguns gorgs (com el
Pou Clar d’Ontinyent), o l’aparició de zones de bany per a gossos (per exemple
als Charcos de Quesa), són temes per al debat. El llibre també reivindica la
memòria de tolls que han desaparegut per al bany però la memòria dels quals es
conserva (Toll de l’Agüela de Suera, tolls del Barranc d’Aín de Tales o la
Rambla de Baldovar, entre molts d’altres), i publicarà un text inicial amb el
testimoni de persones que s’hi han banyat o han viscut estos racons.
Peus de
foto:
1.- Toll del Barranco del Regajo, a
Benagéber, en l’entorn de la Fuente Pardala.
2.- Charco de la Horteta de Quesa.
3.- Pozo Negro del riu Villahermosa
(Argelita).
4.- Riu Llucena, prop de la Cova Redona
(Llucena).
5.- Toll
del riu Millars en la unió amb el riu Rodeche (Puebla de Arenoso).
