Aialt, Benimarsoc, Llombo, Canèsia, Alcúdia o Capaimona. Són els noms d'alguns despoblats moriscos de la muntanya d'Alacant. O simplement el nom de partides rurals. Muts testimonis d'una presència humana extingida en alguns casos no fa massa temps, en altres fa 400 anys. L'expulsió dels moriscos del Regne de València l'any 1609 va suposar l'eixida d'entre 120.000 i 130.000 persones de les nostres terres, sobre una població estimada de 400.000 habitants.Un drama humà i econòmic. Humà per la intolerància que va suposar la seua expulsió. Econòmic perquè nombrossíssims llogarets valencians i les seues explotacions agrícoles quedaren abandonades. Hui, 400 anys després, commemoren, per dir-ho d'alguna forma, esta trista efemèride. Alguns d'estos despoblats no van tornar a rehabitar-se mai i han arribat fins als nostres dies. Altres foren ocupats posteriorment per mallorquins. Dir que els moriscos eren els habitants de la Península Ibèrica que van ser obligats a convertir-se al cristianisme sota amenaça d'expulsió en el segle XVI, però que continuaren practicament la fe musulmana.
Tinc a les mans un parell de llibres que ens parlen dels despoblats moriscos de les comarques valencianes del sud. Són "Hàbitat morisc a la Muntanya d'Alacant. Etnografia històrica de l'espai morisc", de Isaac Donoso Jiménez, VIII Premi Ibn al-Abbar d'Investigació de l'Ajuntament d'Onda. I també la tesi toctoral "La arquitectura de los despoblados moriscos en los valles de la Marina Alta", presentada per Alba Soler Estrela a la Universitat Politècnica de València en maig de 2009.
L'obra de Donoso fa una caracterització de l'espai físic morisc (terres marginals, arquitectura de muntanya, cultura morisca), ens descriu l'aprofitament del territori en època andalusina (segles X-XIII), després en època mudéjar (s XIV-XVII), i també el campament de La Garga i la batalla de Laguar. A més, fa un repàs exhaustiu dels despoblats de la muntanya d'Alacant a distintes valls: Vall d'Alcalà, Vall de Seta, Vall de Perputxent, Baronia de Planes, Vall de Gallinera, Vall d'Ebo i Vall de Castells. També inclou un apartat topogràfic, i un altre etnogràfic, a més d'una bona bibliografia i un apèndix fotogràfic.
La tesi doctoral d'Alba Soler té un enfocament diferent. Es tracta d'un treball d'arquitectura que analitza les restes que tenim d'estos despoblats, les seues superposicions posteriors i intenta averiguar com ocupaven l'espai els moriscos de l'actual Marina Alta. Es reprodueix l'espai físic: des del paisatgístic fins al domèstic, així com les tècniques constructives. En concret, ho destaca l'autora, el tapial. I un dels resultats és poder imaginar com eren les vivendes dels moriscos i l'aparença dels despoblats.
Per finalitzar, vull citar un passatge del llibre de Donoso, qui reprodueix la crònica de Gaspar Escolano, coetani de l'expulsió: "Murieron muchos en el camino; y en el puesto de la sierra de Pop se hallo gran cantidad de cuerpos muertos: los demas llegaron a tan increyble miseria, que no solo los padres por la hambre davan a sus hijos a los Christianos que conocían, mas aun los vendian a los soldados estrangeros por una quaderna de pan, y por un puñado de higos (...) Por los caminos los llevavan medio arrastrando a la embarcacion, y les quitavan los hijos y las mugeres, y aun la ropa que trahian vestida: y llegavan tan desbalijados, que unos medio desnudos, y otros desnudos del todo se arrojavan al mar y entravan por el agua a las gargantas, por llegar a embarcarse: y se entiende que la mayor parte dellos murieron en el pasaje, y antes de la embarcación".
