Les oliveres mil·lenàries de les comarques de Castelló (extracte amb fotos de Canet lo Roig, la Vall d'Alba i Atzeneta del Maestrat)

Una de les alternatives per al mes de juliol i agost, i que pot ser un magnífic complement d'una estada a l'interior de Castelló, és la visita a les oliveres mil·lenàries o centenàries. A més de les visites als pobles valencians abandonats, òbviament, es pot fer moltes altres activitats. Emociona estar enfront d'un ser viu com l'olivera del Notari, a Canet lo Roig, per exemple, que té una edat estimada d'aproximadament 1.000 anys. O les que podem veure a Sant Jordi (Oliveres del Muntell). En este sentit, recomane dos llibres sobre la temàtica. Un amb una visió més 'literària': 'Olivos de Castellón. Paisaje y Cultura', de Fina Gonell, Bernabé Moya, Arturo Oliver i F. Olucha; i, sobretot 'Árboles y arboledas singulares de las comarcas de Castellón', de Juan José Gual Ortí. Els dos han sigut publicats per la Diputació de Castelló.

Fotos (de dalt a baix): Olivera del Notari; olivera pròxima al castell d'Atzeneta del Maestrat; detall d'una de les oliveres de l'ermita de Sant Cristòfol (la Vall d'Alba).

El paisatge humanitzat de Bronchales (Terol), vist des de l'entrada del cementeri

Les vistes són magnífiques des de dalt la muntanyeta en direcció als quatre punts cardinals. I allí estava també el cementeri de Bronchales. Vaig fer la foto perquè em va semblar una composició bella, on la planura, les muntanyes i l'horitzó són l'expressió del paisatge, fet a mida de les persones. Les que viuen, i les que ja no. A la seua mesura, totes han participat en modelar el paisatge que des d'ací es veu. Camps de cultiu, una muntanya desforestada, alguna masia. I des de més a prop, séquies, ponts, camins i sendes... La foto la vam fer en una estada d'uns dies en esta població de Terol, situada a més de 1.500 metres d'altura, i ja quasi en el límit amb Guadalajara. Bronchales és un poble gran (comparat amb els de la zona) i habitat regularment. Convide els lectors d'este blog a visitar-lo, així com conéixer l'entorn comarcal.

Paisatges humans oblidats

Veig objectes de tot tipus ordenats. La pica amb escures, la roba sobre les cadires i a un armari de fusta que s'ha badat i està a punt de trencar-se. La polilla ha fet el seu camí i de la roba no queda a penes res que es puga tornar a posar. El sostre de la majoria de les vivendes del llogaret ha aguantat el pas dels anys, però no sé si ho podrà fer molt de temps més. Les paelles de cuinar i pots, les cartes per a jugar a la brisca o el cinquet, les cadires, els llits i la taula. Esperen. El calendari marca una data més de quaranta anys enrere. Sembla com si a aquest lloc haguera caigut una bomba nuclear i s'haguera quedat tot igual, sense persones. Però sé que no és així. Els habitants de la casa se'n van anar sense esperances i allí quedà una part de la seua vida. No deuen haver tornat. Les portes sembla que caigueren fa temps, podrides pel vent, la pluja i el sol. Hi havia una porta trasera, també oberta. Així és, així ho vaig vore, així ho compartisc. Des d'algun lloc no tan llunyà.

Polituara, un poble abandonat en la comarca de l'Alt Gállego, al Pirineu Aragonés

Polituara és un nucli relativament xicotet, situat en la comarca de l'Alt Gállego, al Pirineu Aragonés. El vam visitar l'estiu passat, arran d'un viatge a la zona. És fàcilment accessible des de la carretera que recorre la vall, inclús en cotxe. Polituara va ser, igual que altres nuclis, expropiat per a dur endavant la construcció d'un embassament, el de Búbal. He trobat una foto antiga a la xarxa, la teniu ACÍ.

L'incendi d'Andilla-Alcubles-Altura-Teresa en els voltants del poble d'Andilla (fotografies cedides per Joan Manuel Bullón)

Gràcies a Joan Manuel Bullón per les fotografies que ens mostren la catàstrofe produïda.

Així estava hui dimecres l'incendi d'Andilla-Alcubles-Sacanyet-Teresa-Altura

La visita a l'incendi de la comarca dels Serrans i l'Alt Palància no ha pogut ser més desoladora. I en alguns trams el foc encara continuava cremant, com en els voltants de la masia Las Dueñas, entre Alcubles i Sacanyet; i entre Alcubles i Villar.

Fotos: (De dalt a baix). Senyal socarrada prop de la masia del Collado, prop del Mas de los Pérez; helicòpter tirant aigua sobre el foc en un tram a uns 6 km. de Villar; tram de la carretera entre Begís i Sacanyet, comarca de l'Alt Palància, cremat; pancarta col·locada a Alcubles; bosc en repoblació totalment socarrat, prop de Sacanyet; detall dels efectes de la crema.

Reflexió sobre els incendis forestals: el telèfon 112 i un estiu que acaba de començar

Sembla que els dos grans focs que han cremat i cremen les muntanyes valencianes quedaran controlats en breu, i sufocats en uns dies. El balanç no pot ser més negatiu: unes 50.000 hectàrees i un bomber mort, a més de les pèrdues de béns públics i privats que s'hi han produït com a conseqüència del foc.

Espere que el dia de després de l'incendi implique que totes i tots posem més èmfasi, si cap, per a evitar este tipus de desgràcies. Que mai encenguem foc en la muntanya. Que si veiem gent fent-lo, avisem immediatament a la Guàrdia Civil o cridem al 112. Que enfront d'actituds irresponsables, siguem les persones responsables. Els dies anteriors a l'incendi este blog ja va posar èmfasi en la necessitat de no fer foc mai i avisar si el veiem, i torna a insistir, perquè l'estiu és molt llarg i acaba de començar. El 112 és el telèfon d'emergències al qual haurem de cridar.

Un dia més, el reconeixement al cos de bombers i bomberes, voluntaris i voluntàries, brigadistes i totes les persones que han lluitat i lluiten per acabar amb el foc.

Les fotos corresponen als incendis de l'Alcalatén i dels Serrans en anys anteriors.

Als bombers i bomberes, voluntàries i voluntaris, brigadistes, persones de recolzament i gent que ha deixat sa casa per lluitar contra el foc

Dedique esta entrada als bombers i bomberes, voluntàries i voluntaris, brigadistes, persones de recolzament i gent que ha deixat sa casa per lluitar contra el foc que calcina les muntanyes valencianes i d'altres parts. És el meu senzill i personal homenatge a elles i a ells.

Mai vos podrem agrair el que heu fet pels altres ciutadans. Segurament no vos faran cap gran homenatge públic, ni vos donaran copes, medalles, ni vos posaran insígnies. Ni eixireu en els telediaris aplaudits per la multitud. Quan passe el temps, la gent oblidarà que vau estar lluintant per salvar el nostre patrimoni natural i cultural. Però per a mi, este cap de setmana i hui dilluns, i dies successius, sou i sereu els meus autèntics herois.

Jo, que he sigut voluntari contra el foc en algunes ocassions, vos ho dic, perquè ho sent, perquè ho crec, perquè sé que és així.

Fotos: Incendi de l'Alcalatén. Bombers del món.