Exposició sobre Els Neveros i les orxateries a les Alcubles (remés per Las Alcublas asociación cultural)

L'exposició està organitzada per Las Alcublas asociación cultural i se celebrarà del 6 al 9 d'agost, els dos inclosos, en la Casa de la Cultura d'Alcubles. L'exposició tracta sobre el comerç de la neu, molt important en els segles XIX i XX i del fenòmen migratori cap a la ciutat de València, de dones alcublanes, amb les seues experiències i anècdotes.

El llibre "Cumbres y parajes del Alto Palancia" de Luis Gispert Macián

"Cumbres y parajes del Alto Palancia" es un magnífic llibre de Luis Gispert Macián (el seu blog és www.senderismogispert.blogspot.com). El llibre està publicat per l'Ajuntament de Sogorb i és una guia apta per a conéixer les muntanyes i paisatges d'esta comarca valenciana. L'autor ha preparat 23 itineraris a peu, que inclouen rutes per les Serres del Toro, Calderona i Espadà, a més de La Bellida, Santa Bàrbara (Pina) o la zona muntanyosa pròxima a Begís.

Cada ruta incorpora la descripció de l'itinerari, de forma molt completa. A més, inclou una sèrie de dades com el terme municipal en què estem, l'atura, el desnivell, el temps estimat, el punt de partida, l'accés, observacions i cartografia. També hi ha nombroses fotografies que ens permeten situar-nos, i un plànol amb cada ruta.

El llibre és una magnífica ocasió per acostar-nos a conéixer esta comarca situada tan a prop de les ciutats de Castelló i de València. Jo l'he utilitzat en diverses ocasions, la última per a fer l'excursió tres, "De la Salada al Puntal del Agrillar", este últim, cim de la comarca amb els seus 1.616 metres d'altura. Vos el recomane, us ajudarà en la ruta. Enhorabona a l'autor i a l'Ajuntament de Sogorb per recolzar iniciatives com esta.

Pobles i nuclis deshabitats de Castelló (nuclis de Villahermosa, Alcudia, Portell, la Todolella, l’Alcora, Begís o Morella)

Les comarques de Castelló són sempre una caixa de sorpreses per a l’excursionista que cerca documentar el paisatge i la vida quotidiana del món rural als nuclis, masos i aldees. Bibioj (Villahermosa), Jinquer (Alcudia de Veo), Les Alberedes (el Portell de Morella), La Saranyana (La Todolella), El Rotgle (l’Alcora) o el Mas de Costa (Llucena), Arteas de Arriba (Begís) o La Fàbrica Giner (Morella) són alguns nuclis de població que ara estan deshabitats, però que durant el segle XX van tindre vida. Hi ha centenars més, com es pot vore al llibre Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit.

El paisatge (el territori percebut) que els acompanya ha canviat molt. Tenim nombrosos testimonis fotogràfics de principis i meitat de segle que ho corroboren. La Serra d’Espadà que va viure la Guerra Civil estava quasi “pelada”. Les fotos de Sarthou Carreres d’algunes zones de l’Alcalatén, al primer terç de segle, dibuixen un paisatge molt humanitzat i conreat. En l’exposició de pobles abandonats del Museu Valencià d’Etnologia “Pobles abandonats, pobles en la memòria” (que ara està al Museu de Belles Arts de Castelló) hi ha imatges de Bibioj en 1956, habitat i amb les muntanyes desforestades. El paisatge que envoltava el mas de Costa, pels anys 70, era relativamente diferent al de hui, i ho seria més si no fóra pels incendis. Campos de Arenoso (incorpore un nou link sobre Campos), en la fotografia dels anys 70 que presideix l’exposició, estava envoltant de muntanyes sense vegetación, molt diferent al paisatge de hui, encara que el nucli està submergit i fon enderrocat. En este mateix blog hi ha fotos antigues, amablement cedides, de Campos de Arenoso, on es veu com era este lloc desaparegut, i com era el paisatge que l'envoltava.

Algunes publicacions també ens ajuden a conéixer eixa altra cara del paisatge. Els llibres de Ricardo Muñoz Badía incorporen fotografies de la dècada dels 80, quan eixe Castelló interior era un retrat íntim d’un paisatge solitari, buit, erm, deixat. Encara no havia retornat gent de les ciutats. Recorde en eixe llibre la foto de les dones del Molinell (Culla) llavant la roba. Quan Àngels i jo vam anar a eixe mateix escenari, anys després, l’espai estava intacte. Muñoz incorpora algunes fotos antigues, per exemple les dels voltants de Villahermosa. Què diferent que era llavors!

També hi ha les publicacions que ha fet la Diputació de Castelló. Són una gran aportació. “El Boixar. Identidad como pueblo”, “Mosquera. Etnologia de un paisaje rural de la Sierra de Espadán”, “Masovers i pobletans de Culla”, “Masos de Morella”, “Problemática de un núcleo rural valenciano (Serra d’Engarceran)” o “Borriol. Historia y población”. No els podria citar tots. Hi ha molts i són molt interessants. Vos recomane que aneu al Servei de publicacions i els mireu. Això sumat a altres esforços editorials significatius, individuals o publicats en editorials com Antinea: “El Maestrazgo Carlista” és una bona obra. O “Arteas. Historias y leyendas” de Miguel Máñez. A més de “Camins i paisatges de Vilafranca” o “Els masos de Rossell”, entre altres moltíssimes més.

Al capdavall, és un esforç col·lectiu d’un poble per mostrar-se com és, partint del seu present, i mirant cap al futur, amb les arrels ben presents. En eixos llibres sí que es pot observar ben clarament que el paisatge ha canviat, i la societat també. I molt. Gràcies a aquelles persones que van donar forma al territori i el van modelar a la seua imatge i semblança, i quan el van deixar, ens el van llegar en forma de paisatge per tal que arribara als nostres dies com el podem vore. ¿Vos animeu a enviar-me fotos per penjar-les al blog i comparar el paisatge de Castelló al llarg dels anys? agustihernandez@hotmail.com

"www.soria-goig.org" és una magnífica web sobre la província de Sòria amb apunts de geografia, història, medicina, etnologia o despoblació

Una de les pàgines web que he consultat en prou ocassions, i que fins i tot em va servir en part com a guia en un dels nostres viatges a Sòria és www.soria-goig.org. Es tracta d'una magnífica web amb una infinitud de continguts sobre esta província, una de les més castigades per la despoblació de tot l'Estat Espanyol. La submeseta nord és la zona més freda i més aïllada, i on més nuclis de població deshabitats hi ha de tot l'Estat (podríem dir que és la comunitat autònoma de Castella i Lleó, per fer-ho més entenedor, encara que la submeseta nord abasta més territoris).

La web que vos cite inclou desenes de seccions, apartats i articles com ara "A pie por Soria. Rutas para el verano"; "Medicina Popular"; "Las escuelas rurales y la despoblación en Soria"; "Soria, pueblo a pueblo"; "Soria, rutas a pie"; "La despoblación en Soria"; "páginas de etnología"; "Vocabulario soriano" o "Recetas de siempre", per citar només uns casos. La meua enhorabona a les promotores de esta web, Isabel i Luisa Goig Soler. En esta entrada les fotos que incorpore pertanyen al viatge que Àngels i jo férem a Sòria l'any 2005. (Laguna Negra, Medinaceli, dinosaures turístics prop de Numància; camí al poble de Vea, Aldealcardo).

Posta de sol a la Serra Calderona, des del castell d'Olocau

Un altre dels tipus de fotografies que es poden fer en les excursions són les postes i naixements de sol. La majoria de vegades es fan les postes, sobretot en els mesos de tardor, quan el dia acurta notablement. En este cas, la fotografia es va fer des del castell d'Olocau. I enfront tenim la muntanya on s'hi troba el poblat ibèric del Puntal dels Llops.

Recreació de la rebel·lió dels moriscos en la Muela de Cortes de Pallás (any 1609)

Cortes de Pallás ha viscut la recreació la rebel·lió de la Muela de Cortes (any 1609), la qual va tindre com a conseqüència l'expulsió dels moriscos. En total, d'uns 1.500 habitants, quedaren uns 150. De totes formes, el que vam vore a Cortes el passat diumenge 19 de juliol és un episodi important, però local, de la situació que es vivia sota l'administració de Felipe III, quan este va obligar a l'expulsió dels moriscos l'any 1609.

En el cas valencià, els moriscos (persones de religió musulmana que s'havien batejat però que continuaven professant la seua fe) representaven entre 120.000 i 130.000 persones, un terç, aproximadament, dels 400.000 valencians i valencianes del moment. Un percentatge de població importantíssim que en ser expulsat, deixà una gran quantitat de llogarets i nuclis de població deshabitats, donat que els moriscos vivien en comunitats xicotetets, i havien sigut arraconats a les zones que els pobladors cristians no volien.

A Cortes, a la tardor de 1609 es va viure una important oposició per part dels moriscos, la qual cosa va obligar a intervindre els Terços de Flandes. Els moriscos, atrinxerats en la Mola de Cortes, oposaren una gran resistència, tal i com relaten els testimonis de l'època, i van ser durament reprimits. Els terrenys que formen ara la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora, van quedar pràcticament despoblats. Més informació sobre l'expulsió dels moriscos ací (en este blog) i ací (wikipèdia). A l'entrada de Cortes hi ha un mural de ceràmica que recorda l'episodi de la batalla de la Mola.

Fotos: (Ordenades de dalt cap a baix). Comitiva que anuncia l'expulsió dels moriscos (19); oposició per part de la població morisca i primeres lluites (18); proclamació del líder local dels moriscos (17); indumentària morisca i dels Terços de Flandes (16 i 15); moments de la batalla de la Muela (14, 13); repressió final i posterior rendició (12); apressament de la població morisca supervivent per dur-la cap als ports i l'exili (11, 10, 9); placa inaugurada després de la recreació històrica (8); abraçada final entre els 50 participants en la recreació, moriscos i cristians (7); fotografia de grup en la plaça de Cortes (6); moriscos amb Bernat i jo (5); Bernat i jo en el principi de la senda La Cortada, que puja a La Muela (4); vistes del magnífic paisatge des de la senda de la Cortada o ja dalt la Muela de Cortes (3, 2 i 1).

Projecció de fotografies de pobles abandonats a Yátova (la Foia de Bunyol) amb l'Associació Cultural El Maciz

La població de Yátova, en la comarca de la Foia de Bunyol, ha acollit una projecció de fotografies sobre pobles abandonats en la Casa del Pueblo. L'acte, organitzat per l'Associació Cultural El Maciz, va ser dissabte 18 de juliol per la vesprada, i a ell acudiren una cinquantena de persones que van gaudir de les explicacions d'Agustí Hernàndez, autor del llibre sobre la despoblació a terres valencianes "Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit" i comissari de l'exposició "Pobles abandonats, Pobles en la memòria".

La xarrada també va servir per mostrar pobles abandonats d'altres parts de l'Estat Espanyol, i per sensibilitzar sobre la necessitat de conservar el patrimoni natural i cultural valencià. Moltes gràcies a l'organització de l'activitat, i a l'autor de les fotografies.

Presentació de l'exposició "Pobles abandonats, Pobles en la memòria" al Museu de Belles Arts de Castelló

El Museu de Belles Arts de Castelló acollix, des del dimecres 15 de juliol i fins al pròxim 27 de setembre l'exposició "Pobles abandonats, Pobles en la memòria" del Museu Valencià d'Etnologia. Es tracta d'una exposició itinerant que porta en funcionament des de finals de l'any 2007 i que és gratuïta per als ajuntaments de la província de València i entitats sense ànim de lucre. Les fotografies que es mostren ací són propietat de Juan Antonio Alcántara. Més informació sobre l'exposició al blog http://itinerants-maletesmuvae.blogspot.com/. El tema va aparéixer a diversos mitjans de comunicació, vos cite el diari Mediterráneo de Castelló.

Las Olmedillas és una aldea del municipi de Tuéjar abandonada i en runes

L'aldea de Las Olmedillas està situada en terme de Tuéjar. Ara bé, no està en un emplaçament fàcil d'arribar. El camí que vaig haver de fer és llarg, doncs el lloc està situat al marge dret del Túria, en una zona aïllada pel propi canó del riu i l'embassament de Benaixeve. La ruta en bicicleta de muntanya la vaig fer des de Titaguas i després de creuar el Túria per Azagra, vaig arribar a l'aldea. Tot era silenci i solitud. I pensar que em van contar que ací fins i tot hi havia escola! L'ermita estava en silenci, les cases, totalment assolades. El paisatge semblava mirar-nos, baix un sol de justícia.

El blog "Habitantes de la nada" parla d'alguns nuclis deshabitats com ara Caserras o Rocafort

Recomane fer una ullada a este blog que vos cite: "Habitantes de la Nada" (http://habitantesdelanada.blogspot.com/). Coneixereu magnífics indrets deshabitats com ara Caserras, o Rocafort, o també algunes denúncies sobre l'estat d'abandonament en què han quedat alguns espais públics. El blog ofereix informació molt correcta i té un caire divulgatiu. La fotografia que acompanya esta notícia és un pantallazo del blog.