Tous, abans i ara (fotos antigues d'este municipi de la Ribera cedides per Juan Martorell Briz, veí)

El municipi de Tous (http://www.ayuntamientotous.es/) està situat actualment a la comarca de la Ribera Alta, tot i tindre la peculiaritat de ser castellanoparlant. Ho podem explicar pel fet de les repoblacions, majorment amb persones aragoneses, que han donat un idioma castellà amb nombrosos valencianismes. Per desgràcia, la història del poble ha vingut marcada en els últims temps per la catàstrofe del trencament de la presa de Tous l’any 1982, encara que el poble, en aquella data, no va patir grans efectes. Per contra, com a conseqüència de la pantanada, els nuclis de Beneixida i Gavarda van haver de ser reconstruïts en una altra ubicació.

El canvi d’ubicació de Tous arranca durant la segona meitat dels anys 50, amb la proposta de construcció d’un nou embassament per a regular el riu Xúquer en el seu curs baix. Fet i dret, un poble que históricament havia patit grans riuades, i que estava situat al costat mateix del riu, en el marge esquerre, quedava en una zona totalment inundable, de forma que el nucli es va haver de canviar d’ubicació. Els trasllats de la gent es van fer entre els anys 1971 i 1972, després del sorteig i l’adjudicació de les vivendes. Per tant estem parlant d’una dècada abans del trencament de la presa.

A més, hi va haver una permuta de terrenys entre els termes municiplas d’Alzira i Tous. El nucli originari, que va ser enderrocat, excepte l’església, va anar submergint-se. Actualment, a l’entrada del nou poble, podem vore el pòrtic de l’antiga església, en una rodona; així com altres restes, com una font antiga.

Juan Martorell Briz, president de la Sociedad de Agricultura Ecológica del Macizo del Caroig (www.caroig.com/conoce/saem), qui amablement ha cedit estes fotos per a ser publicades al blog, i veí del poble, el recorda amb molta estima. “Mosquitos había muchísimos, pero estábamos acostumbrados y el agua si subía de cuando en cuando, la gente salía corriendo por la ladera hacia arriba. En la inundación de 1864 (la riá de S. Carlos) en que Tous contaba con 400 vecinos, se perdieron 107 edificios particulares más la casa señorial, el ayuntamiento, las escuelas (chicos y chicas), la casa abadía y la sacristía (anexas a la iglesia), además del embarcadero y la barca; los mejor parados fueron las familias más pobres que vivían en el puntal y en las partes altas. De la parte baja donde sólo quedó la Iglesia. No hubo ni una sola víctima humana, ni tan siquiera ningún macho o burro de los que habían en las casas”.

Les diapositivas de Tous Vell són de quan Juan encara estava allí. Les va fer les últimes Pasqües que passaren al poble, quan ja es vivia amb alguna dificultat. “Dos sobre la puerta de la Iglesia, una cuando vivíamos y la otra tras la rotura de la presa, no más que se pudo entrar, y antes de que sacara las piedras de la fachada; la diapositiva me la disparó un arquitecto catalán de apellido Tous, que me explicó allí mismo, que la Iglesia estaba construida por moriscos, pues él había visitado todo el Magreb y la técnica de las bóvedas era idéntica a la que allí había encontrado”.

(Fotos antigues: Juan Martorell Briz; fotos actuals meues. Les fotos de Juan són de dos moments, abans de l'enderrocament del poble, i quan la presa de Tous es trencà i les runes quedaren al descobert).