L'Alcalatén és una comarca que sempre m'ha encissat. Va des dels aproximadament 200 metres d'altura en la part més baixa, fins als més de 1.800 que s'assoleixen al cim de Penyagolosa. I pel camí podem veure el canvi en el paisatge a mesura de l'altitud, però també per l'efecte humà (incendis, repoblacions, cultius abandonats o de nous, masos i pobles, a més de la natura en estats molt variats).
El Mas del Rotgle, situat en el terme municipal de l'Alcora, està a uns escassos 2 kms. de l'aldea de Araia, ja en els confins de l'Alcalatén amb la comarca de l'Alt Millars. Prop, ho coneixereu, també està el bonic paratge del Salt del Cavall. El mas del Rotgle és un mas que va buidar-se en els anys de la despoblació de les masies (els 60 i 70) i que està ahí, amb alguna casa rehabitada, mostrant-se amb la majoria de les seues cases enfonsades.
Jo vaig passar per ell en una excursió en bicicleta que em dúia des de l'Araia fins a Llucena, i veges per on, vaig haver de caminar amb la bicicleta al costat alguns kms. El paisatge, en esta part, està rebrotant d'un incendi no massa llunyà en el temps.
7 comentaris:
Per cert, des del propi mas es veu, o almenys es veia fa no massa temps, a l'altra banda del barranc, una mina que havia destrossat unes muntanyes.
Agustí: De visita a tu blog y como siempre es una delicia apurar, una a una, las entradas del mismo.
No conozco esta Masía, aunque he estado en Araia. Espero conocer pronto el Mas del Rotgle y disfrutarlo tanto como tú.
Una vez más, mi mas sincera felicitación por tu magnífico trabajo.
Y si me lo permites, ...nos hace falta mucha gente como tú.
Saludos.
Moltes gràcies. El teu blog és magnífic, i diria el mateix de tu. Fa falta molta més gent que tinguera el teu interés per divulgar les rutes i excursions tal i com ho fas fet tu.
Ya puedo decir que conozco el Mas del Rotgle, animado por tu magnífico trabajo. Con iniciativas como la tuya no se olvidarán nunca estos pueblos valencianos abandonados.
Una vez más tienes mi reconocimiento a tu trabajo.
Saludos cordiales.
Huí he visitat amb m´hon pare el mas del Rotgle i també el mas de Marc, en el incendi que va afectar aquesta zona crec no se cert que ma paregut que el foc va aplegar al poble, ja que si tu mires el poble de cara al final del camí que entra fins al poble hi ha una casa pintada de blanc i que esta cremada no se ni com aguanta per qué algunes biges del primer pis están totalment cremades, no se si ha sigut per l´incendi o per alguna malifeta dels vandals, el que mes m´ha sorprés es com algunes cases encara conserven objectes de la visa cuotidiana d´aquests pobles sobretot una casa enfonsada que al costat de la xemeneia conserva intactes unes botelles de vi, i també m´ha extranyat per que s´ha abndonat la proximitat a Araia es molta i com es pot observar la llum va aplegar a aquest mas. També vullc dir que algunes cases les que encra queden en peu, han estat ocupades per neorurals i encara es troben els seus objectes.
David,
moltes gràcies pels teus comentaris. Efectivament, el Mas de Rotgle és un lloc que reuneix eixes característiques: proximitat a un lloc habitat relativament gran, on va arribar la llum. Però es va deshabitar, i ara està rehabitat. Això ha passat a moltíssims llocs més de la nostra geografia
http://el-meu-poble.blogspot.com/2009/09/de-visita-al-mas-del-rotgle.html
Publica un comentari a l'entrada