Jinquer és un dels millors exemples de poble abandonat que podem trobar a terres valencianes. Concretament el situem en el cor de la Serra d'Espadà, al terme municipal d'Alcúdia de Veo. És un dels quatre nuclis dels quals costava el municipi actual d'Alcudia de Veo, el qual s'hi troba només a uns 15 km. de la ciutat d'Onda. Benitandús roman despoblat, Veo ha augmentat la seua població en els últims anys, i Jinquer està deshabitat. I Alcúdia que és el centre administratiu del municipi.A Alcúdia de Veo es produeix un curiós fenòmen, i és la convivència de dues llengües en un mateix poble. M'explique. Els veïns d'Alcúdia de Veo nucli parlen en castellà, però a l'aldea de Veo, situada a un parell de quilòmetres, el valencià és la llengua vehicular, com també ho era a Benitandús. Per contra, tot i no saber-ho amb certesa, sospite que la llengua que parlaven els habitants de Jinquer, era el castellà. Açò ho hauríem d'explicar en què Jinquer està més prop de Algímia d'Almonesir, tot i estar situat en el fons d'un barranc mig inaccessible.
Jinquer va conéxer durant el segle XX dues fases: el seu màxim històric de població, a principis del segle, i la seua despoblació definitiva. En el cas de Jinquer es va abandonar durant la Guerra Civil, després d'haver arribat a tindrre més d'un centenar d'habitants i 28 cases l'any 1913. En el llibre de pobles abandonats, José Manuel i jo dediquem un ampli capítol a este nucli, el qual també conta amb un magnífic castell.
L'accés, per pista forestal, ens mostra un paisatge model·lat per la mà de l'home, amb abancalaments abandonats, i ara boscos de pi. També hi ha una magnífica vista del llogaret des del pic de la Ràpita, màxima altura de la Serra d'Espadà. A este blog tinc publicada una altra entrada amb vistes des del cim d'esta muntanya (link). Prop de Jinquer podem trobar innombrables restes de la Guerra Civil, sobretot trinxeres, perquè en esta zona el front va estar parat durant anys. Dalt de Jinquer trobem la partida de Pedralba del municipi de Suera, amb nombroses restes de trinxeres.
14 comentaris:
Per a mi, personalment, Jinquer és un dels llocs més "bonics" parlant de pobles abandonats. No es troba en la zona del predomini de la masia (des del riu Millars cap al nord, aproximadament), ni és un despoblat "recent", però em va impactar prou quan vaig arribar.
Hola, Agustí, has realizado un magnífico artículo sobre Jinquer, con un detallado texto y unas fotos que nos muestran ese despoblado fijado en los románticos cabrilleos del recuerdo y de la evocación, y que visito tantas veces a lo largo del año en mis incursiones por esa zona.
Un abrazo.
Moltes gràcies, Luis. El que estic buscant ara són fotos antigues de Jinquer. Estic per un dia que estiga per la zona, acostar-me a l'ajuntament d'Alcúdia de Veo per saber si tenen alguna fotografia de les persones que visqueren a Jinquer. Supose que descendents deuen haver-ne segur en Alcudia.
Molt curiòs el que parlen castellà al poble i valencià a la petita masia de Veo. Bon article
Hola Agustí: Estupendo artículo sobre Jinquer que no morirá por olvido pues somos muchos los que ´recordamos´ este bello emplazamiento y que tan bien has sabido describir sobre todo con el corazón de alguien que siente con pasión aquello que hace.
Mi más sincera enhorabuena, una vez más y hasta la próxima ocasión.
Un abrazo.
Hola Agustí!
A través d'un amic he conegut el teu bloc. M'ha agradat trobar l'entrada dedicada a Xinquer, perquè la meua família és de la Vall d'Almonacid i des de molt xicotet, aquest indret ha sigut dels meus preferits de tota la serra.
Malauradament el meu avi va faltar fa uns pocs anys, i ell ens podria haver donat informació de primera mà sobre les gents del poble, que tenien molta relació (si el que m'han contat sempre és cert) amb la gent de la Vall. No obstant això, veuré què em pot contar la meua tia i ma mare, i veure si tenim alguna foto.
Enhorabona pel bloc!
Moltes gràcies, Jordi. Encara hi ha persones que van viure a Jinquer vives. Elles són la principal font d'informació
Hola Agustí, hace tiempo que leí tu libro pero no conocía el blog. Será dificil encontrar fotos antiguas o personas que viviesen en su juventud en Jinquer, quizá alguna que pasase la temporada de la siega o la recolección de alguna cosecha. Te informo si encuentro algo.
Saludos.
Jvillalba,
gràcies pel teu comentari. Els descendents de les persones que vivien a Jinquer deuen d'estar en algun lloc, i el més probable és que siga a Alcudia de Veo. Estaré pendent de qualsevol aportació.
Gràcies i bon dia.
La semana próxima tengo la intención de hacer una visita a este lugar que no hubiese conocido de no ser por este fantástico blog.
Muchas gracias por ello.
Un abrazo
El meu besavi va nàixer allí a Xinquer i parlava el castellà. Per tant, la població d'aquell lloc era castellanoparlant.
Anònim últim, el besavi de qui va nàixer a Xinquer,
per favor, posat en contacte amb mi a través de agustihernandez@gmail.com.
Gràcies
hola jo estic vivint a un poble de la serra espadà,i fa poc vaig fer una excursió a jinquer i em va encantar.volia dir-te q a benitandús,poblet q m'encanta,actualment hi ha almenys dues famílies vivint tot l'any,i han restaurat una casa com a casa rural,per si vos interessa.ara,gràciaes al teu blog,faré una excursió a los chorricos,aprofitant q em queda relativament a prop.m'agrada molt el blog,gràcies per la feina q fas.salut i pau.
Hola.
He estado en jinquer y he hecho el gr36. Pero aun no se que via comiunica jinquer con el gr36 a ver si tu me lo puedes aclarar. Gracias
Publica un comentari a l'entrada